10/2/09

On Macbeth

Eluana Englaro ha mort i he pensat en aquell llunyà dia de 1992 en que va tenir l'accident que l'havia de deixar en coma fins avui.
He pensat en l'escena que obre Macbeth, de Shakespeare, quan les bruixes li mostren el panorama d'un futur amb el qual a partir d'aquell moment s'obsessiona i lluita i pateix. I que tanmateix, irremeiablement, s'haurà de complir.

Eluana no és Macbeth però hi ha paralelismes.

Si al 1990 hi hagués hagut una conversa entre Eluana i les tres bruixes d'Escòcia, hagués estat la següent:

TRONS. ROQUES. BOIRA.
ENTREN LES TRES BRUIXES.
POC DESPRÉS ENTRA ELUANA.

Eluana.- Un dia tan lleig i bell mai he vist.
Bruixa 1.- Eluana! Arribarà el dia en que el món sencer parlarà de tu.
Eluana.- Qui sou?
Bruixa 2.- Arribarà el dia en que mantindras una lluita aferrissada a favor de la dignitat humana.
Eluana.- Per què em deis això?
Bruixa 3.- Provocaràs un gran debat social a Europa sencera i faràs trontollar el Parlament del teu país.
Eulana.- Però per què? A causa de què? Què hauré de fer per a què això ocorri?
Bruixa 1.- Res.
Bruixa 2.- Viure.
Bruixa 3.- Morir.

LES BRUIXES DESAPAREIXEN.

Hi ha paradoxes, i una de les més grans l'acabam de viure amb el cas d'Eluana.
És la primera vegada que per dur a terme un canvi de paradigma en el pensament occidental la seva principal protagonista no ha parlat, no ha actuat, no ha fet ni anat.
Ha estat allà en el moment oportú.
I Eluana hi ha estat dues vegades:
La primera, tràgica. La segona no sé com definir-la.
El dia del seu accident, i avui.

12 comentaris:

Daniel Daranas ha dit...

Ara, descansa en pau.

neus ha dit...

Eluana va parlar abans de morir en aquell fatídic accident, quan va dir als seus que no volia viure artificialment si mai li passava alguna cosa.
Al món, tret de quatre països comptats on contemplen el dret a morir com el que és, necessita aquest debat, no en tinc cap dubte. I s'han de fer lleis que respectin totes les posicions, dels qui estan a favor del dret a morir i dels que no. I de la mateixa manera que els que hi estem a favor respectem als qui no, ens haurien de respectar a nosaltres. Massa influència de qui diu que no influeix. El circ que s'ha muntat al voltant d'aquesta família ha sigut esperpèntic. El paper de l'església ratlla el patetisme, com no podria ser d'altra manera. Com poden pressionar a una familia d'aquesta manera, ells que en segons quins casos estan a favor de la pena de mort?!
Prou trist que ha sigut tot plegat per la familia d'Eluana que encara han hagut de dir-li l'últim adéu enmig de crits de protesta...
Tota aquesta gent que diuen que ha estat assassinada, no s'hi deuen haver trobat mai davant una tragèdia d'aquestes.
Jo, per si de cas, ja faré un testament vital.

El quadre preciós (tot i que ja sé que no t'agraden aquest comentaris d'art tan il·lustratius i extensos :P)

Anònim ha dit...

i els que no son morts?
i els que son vius?
i els vius que reben el tracte d´un mort, això si, de mort no recordats?
i l´amistat?
i el di les coses home a home?
i la puta classe mitja de merda?
i les actitus fosques amb els que teoricament....
be ja m´enfons de tant dir i no dir
perque si vosaltres teniu el silenci perque vengui un altre a espatllar-ho i aixi el que xerra es el boig i el silencios la persona correcte, civilitzada i socialment guapa.
No puc demanar perdó per esser qui som, esser com som i haver nat com he nat i on i a na quina casta he nat.
No tinc la culpa de la vostra debilitat.
Ara ja no puc pensar com en el 1999, ara em sent igual de sol amb persones que he estimat de veres pero ara tinc qui em fa guardar-me de tot alló que sempre he volgut fer...desapareixer per no soportar mes....
No soport sa mentida, els mentides ni pertanya a la segona divisió de la vida d´altres qui estim i he estimat.

No es victimisme considerarse escombraria humana es un reflexe de l´actitut dels altres.
Tant de bo fos la pedra que es troba na Julietta a LA STRADA

Una altre botella de merda llençada a les aigues silencioses de l´indiferencia i el poder d´ignorar tot allo que vos supera.
Ja he apres sa lliço i se que no he d´esperar respostes.
Els 3 reis mags saben del silenci i la negació de sant pere de la que fac referencia
salutacions!

Jaqme ha dit...

Manuel: Si aquest comentari respon a algun aspecte de la meva vida (i no d'aquest post) m'agradaria parlar-ne a la cara, i no a través de missatges al Facebook i aquí. Si tens algun problema amb alguna de les meves actituds no hi ha res que escriure, però sí alguna cosa per xerrar. Tens el meu telèfon. Quan tinguis temps per fer un cafè digues coses.

Elur:

Jaqme ha dit...

Elur: El teu comentari és un post per si sol. L'actitud de l'església i també la dels polítics.

Daniel: Sí. Ara que s'ha desempallegat de Berlusconi segur que ho fa.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
EQMEVD ha dit...

Les bruixes no han desaparegut.
Continuen planant sobre l'escombra al senat italià.

Buk ha dit...

A mi un cop em van dir que l'església que més il.lumina és la que millor crema...

El quadre es teu? M'agrada molt com pintes (i com dibuixes), i no vull que sembli que et torno els elogis dels teus comentaris. Ja saps que ho crec així de veres. Enhorabona, de debò.

Bua ha dit...

Enorme post.
Es tractava d'abreviar una agonia, que patia n'Eluana Englaro.
Gran puntualització, com és habitual, d'eqmevd. Les graneres volen, segur, per damunt l'edifici del senat.
Tema singular, l'eutanàsia, i sempre pol·lèmic, on s'hi mesclen qüestions jurídiques, ètiques, morals, religioses i d'altres castes, sens dubte.
Ompliriem moltes pàgines amb un tema tan espinòs.

EQMEVD ha dit...

No tantes, Bua.
Els defensors del laissez faire només haurien d'obrir prou els ulls per laissez vivre, laissez mourir.

neus ha dit...

Avui he llegit al diari que els pares no aniran al seu enterrament, doncs la població on el faran ja està presa per les televisions, àvides de morbositat per inflar shares i alimentar clients morbosos i carronyers. Quin fàstic que em fa tot plegat. I em vénen ois només pensar que aquí passaria exactament el mateix... on és el respecte? què n'hem fet de la dignitat?

Hematie ha dit...

A mi tampoco me gustaría vivir así, vivir sin vivir. En los tiempos en los que estamos es difícil entender cómo una persona que ya expresó sus deseos haya tenido que estar así tanto tiempo. Pienso igual que Elur, ni respeto ni dignidad.

(Qué curiosa ha sido la sensación de ver el cuadro cuando he entrado en el blog :) )