5/11/08

Do you have a dream?

Amèrica m'afecta.
Ahir un fort atac d'ansietat (acompanyat d'imatges de McCain, Obama i Bush) em va despertar a les 5:30 del matí. Ja no vaig poder tornar a dormir.
Què és l'existencialisme no ho sé, però conec el mal de panxa que fa.

***

Avui, afortunadament, he obert un ull mentre el despertador sonava.
Somniava fort (com darrerament). Un dels meus llargmetratges nocturns que hauria de convertir en contes per a no dormir.
El d'avui:
Jo era el compi d'aventures d'Obama.
Però "Obama" era una sèrie dels anys 70 protagonitzats per un personatge, Barack Obama, president dels Estats Units (amb estètica Malcolm X inclosa) que contínuament havia de fugir a causa de l'obsessió que tenia un grup de gent de matar-lo. Era tot d'un rollo "Perseguido" però protagonitzat per Obama. En el capítol somiat avui Obama havia d'amagar-se a ca la seva padrina, jo quedava al cotxe en estat d'alerta, però quan ell toca a la porta de la casa, un home amb aspecte de Tim Robbins se li ha acostat amb amb un maletí i li ha dit "me han pedido que te dé esto". M'adon que dins el maletí hi ha una bomba, però afortunadament el protagonista de la sèrie també se n'adona, i llança el maletí lluny. Jo pos el Dodge Challenge en marxa i en el moment en que Obama puja, el cotxe parteix a tota òstia.
L'explosió de la bomba ha fet el mateix renou que el meu despertador, i en el moment en què realitat empírica i realitat onírica s'han confús he respirat profund i m'he desitjat "bon dia i benvingut a un món que avui comença a canviar".

***

Em disfraço de Punset:
Tenim memòria biològica? Podem pensar des de cada cel·lula que ens forma? Pot (i com ho fa) recordar cada àtom que som? Quin record roman del que hem estat durant cada etapa evolutiva? Podem, encara, aparcar la raó, i pensar des d'allò que fa milions d'anys vàrem ser?

***

De petit me varen contar que dins el Puig de sa Font hi havia un cavall verd que feia girar una sínia, i que quan la sínia s'aturés la font del puig deixaria de brollar.
Sempre hem necessitat mites per explicar la realitat.
Avui la font encara brolla, però jo ja no me crec el mite.
I ho enyor.

De què serveix explicar-ho tot?

***

Si no hi ha "Lector" no existesc.

16 comentaris:

EQMEVD ha dit...

Jo crec en mites.
Tots creiem en mites, necessitem creure en els mites. Rellegeix Mircea Eliade.Quan desapareixen els antics, en creem de nous.

(I a Malcom X sempre l'he trobat guapíssim.)

Anònim ha dit...

Parles de mites i jo de símbols, parles d'Obama i jo també, parles d'existencialisme igual que jo...a vegades m'asusta tanta connexió de pensaments. Supòs que, com a mí, tanta mitomania te capgira l'estómac...

Krahm ha dit...

Els despertars d'ansietat quan et preocupa alguna cosa són un bon exemple dels records que romanen de les anteriors etapes evolutives.

És adaptatiu!... Però el que no es adaptatiu és despertar-se angoixat cada vegada que hi ha eleccions ;)


Nota:
Avui, un senyor de les notícies d'una emisora de ràdio ha dit que encara cerquen n'"Obama" bin laden...

Jaqme ha dit...

EQMEVD: Maradona o els ovnis? Ni punt de comparació!

Frannia: No és connexió de pensament. Tot es deu a un concepte creat per Hegel fa doscents anys: l'esperit de temps. Tots pensam més o manco el que la nostra època ens dicta que pensem. Diga-li intel·ligència universal. I quan sorgeix me posa els pèls de punta!

Jaqme ha dit...

Krahm: L'esperit de temps ha fet que escriguessim el comentari al mateix temps. Idò cagonsaputa! No he evolucionat gens! Entre l'ansietat i els extremers (hi ha gent a la qual ja no li surten) estic amargat. Visca la il·lustració!(?) Pel que fa a les eleccions deuen ser que les capto com un element de perill potencial (i per això me despert exaltat). "Obama" Bin Laden? Jajaja quina retxada!

neus ha dit...

Si tinc somnis no me'n recordo, bé si somio vull dir. De somnis tots en tenim.

T'imagines que el que ha passat a Amèrica pogués passar a les españas? t'imagines un presidente del gobierno fill d'immigrants magrebins? te l'imagines fill de catalans?
El mite aquí és que no som racistes. I mentrestant anem dient que ja era hora que un senyor de pell fosca fos president del USA...
El mite és dir que no som classistes, ni discriminadors.

Espero que aquesta nit tinguis somnis bonics :)

EQMEVD ha dit...

Maradona no és un mite, és una icona- com a molt-.
Mites, és una altra cosa, són els referents del substrat col.lectiu.
ostres que pendant m'ha quedat
sorry
no m'he explico prou bé

Jaqme ha dit...

Elur: Estam d'acord. La hipocresia és màxima. Un exemple rotund: criticar el mur que separa Israel de Palestina i mentre tant aquí no entrar en valoracions (i fins i tot estar d'acord) amb la barrera que separa Marroc de Ceuta i Melilla.
En fi.
I pel que fa als teus somnis, has provat de dormir amb un quadern al comodí (per apuntar de seguida que et despertes el que somniaves)?
T'ho recoman. És un bon entrenament per recordar-los tots.

EQMEVD: Com que Maradona no és un mite? Entre totes les coses que és (i no totes bones) és una icona. Però també un mite. Per altra banda, referent de substrat col·lectiu és per exemple na Marilyn Monroe, i també és un mite. Com els ovnis.
I per pedant, jo.
I sí que t'expliques bé.

neus ha dit...

Oh... una temporada vaig fer "exercicis" per recordar-los, però vist lu vist ho vaig deixar córrer, prefereixo viure en la ignorància somiadora. No m'abelleix ser conscient de tenir malsons i de perdre el preciós temps de dormir somiant coses realment estúpides. De somnis bonics només en vaig recordar mig...

Per cert, existeixes i per això hi ha "lector".

una abraçada gens hipòcrita!

Joan Vicenç ha dit...

Hola Jaqme, em sap greu però t`he de demanar una cosa aliena a aquest post, potser vares ser tu qui una vegada va parlar de la Pawlonia, l'arbre?

Si és així, t'agrairia em passassis els enllaços del teu post i comentaris.

Fes-m'ho arribar així com creguis més convenient, gràcies.

JV

Bua ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Bua ha dit...

Bon vespre a tots.

Jaqme, company d'Obama.
Què dolent és somiar!

Quant a sa memòria biològica, no puc opinar.

No sabia rés des cavall vert de dins es Puig de sa Font. Enyoram tot allò que era fantàstic i inexplicable i ens feien creure.
S'inocència és molt gran.

"De què serveix explicar-ho tot? Si no hi ha "Lector" no existesc".
Enorme reflexió, Jaqme.

Veniu a votar a sa friki-enqüesta informal que he penjat (es blog de'n bua).

Adeu, bloggers.

Jaqme ha dit...

Joan Vicenç: No me sona. Del que vam xerrar, però, i va ser en un comentari que et vaig fer al teu blog és de l'arbre del kiri.
No sé a quin post et vaig fer el comentari però record l'enllaç del que vàrem xerrar:
http://www.elmanana.com.mx/notas.asp?id=66022

Elur: No hi ha somnis (ni malsons) estúpids. A no ser que sigui també estúpida la (molt sobrevalorada) realitat empírica.

Bua: Com que és dolent somiar? El que és dolenta (uf, aquests conceptes!) és la realitat!
Per què no pots opinar de la memòria biològica? Ho pots fer des de l'ansietat, un estat d'alerta primitiu.
La innocència és enorme però un cop es perd no hi ha bitllet de tornada.
Ja he votat! Visca en Jack! :)

Joan Vicenç ha dit...

Efectivament, Jaqme, es tracta del mateix arbre, la teva ajuda ha estat valuosa. Salut!

Bua ha dit...

Dilluns duia un resacón que no era normal -epp&qdex- i d'aqui la poca profunditat del meu comment.
Evidentment, somiar no és dolent. Tenc importants inquietuts damunt el tema, especialment si es tracta de somiar... de despert!
Company d'Obama. Gran experiència, llàstima que hagi de fer política també el compi (és inherent).

marco ha dit...

Bonnie Prince Billy, enorme! Molt gran es disco que vares anomenar per aqui. Agraït estic. Fins aviat!