Homenatge a Welles

Pocs anys abans de l'adolescència vaig tenir un accident.
Anava en bicicleta i, quan vaig intentar adelantar a un amic, me vaig estavellar contra un cotxe que venia en direcció contrària.
El meu cos va, literalment, volar per sobre del cotxe i vaig aterrar amb el cap contra l'asfalt.
D'aquell accident no record res.
La memòria va deixar de funcionar o bé va esborrar aposta el rastre de tots els esdeveniments.
Després d'estar dies en coma, vaig despertar.
Varen haver de passar alguns anys i moltes proves perquè tothom s'assegurés de que no havien quedat seqüeles.
Però el meu pare sempre ho ha posat en dubte.
Diu que el meu comportament va canviar.
Afirma que abans de l'accident era un al·lot seriós, i que després em vaig convertir en una espècie de desastre ambulant.
Jo sempre he donat la culpa d'aquest canvi en la meva personalitat a una mala adolescència.
En fi.
A partir d'aquell moment em vaig dedicar a fer bromes de mal gust a la família.
A entrar d'amagat a les cases de les meves ties i donar grans ensurts quan ningú m'hi esperava.
A pintar-me un ull, amb l'ajuda de la meva cosina, de morat, com si hagués rebut una terrible pallissa i comparèixer "malferit" a la tenda de ma mare.
A despertar als meus pares amb el so del lleó a l'orella.
I unes quantes més que és millor no recordar.
Vaig rebre algunes granerades, vaig rebre sabatades pel clotell.
Hi va haver un diumenge especialment avorrit.
Els meus pares eren al futbol i en vaig pensar una.
Vaig tombar la tele al terra, vaig obrir tots els calaixos de la casa, vaig treure la roba dels armaris, i quan les vaig sentir que arribaven a casa, em vaig estirar al terra fent-me el mort.
L'ensurt va ser tan gran que des de aquell moment vaig anar més alerta.
Són bromes de malgust que formen, encara ara, part del que som.
També les he provades de dur a terme en la meva vida en comú amb Ella.
Però l'única que vaig provar de fer va fracassar.
Va amenaçar amb deixar-me.

Com que a casa ja no puc fer putades, les faig a fora.
La darrera ha trascendit, pel que he vist avui, al diari Balears i que il·lustra, en un breu, aquest post.

Fa alguns mesos el projecte "Material Acústic Antiaillant" me va demanar una peça radioteatral.
No volia escriure els habituals diàlegs que patinen per les orelles dels oients, ni ganes de fer comèdia ni drama.
Vaig pensar en una de les millors peces radioteatrals de la història, la mítica adaptació que va fer Orson Welles, de "La guerra dels móns" per a la ràdio, que va provocar més d'un atac de pànic als USA.
I vaig pensar en fer-li un homenatge.
"Homenatge a Welles" es va emetre dissabte passat.
El vespre el meu cosí me va dir que el seu padrí l'havia despert exaltat al migdia.
"A Mallorca estan passant coses grosses", cridava espantat.
Havia sentit que a la ràdio anunciaven un desembarcament bèlic hostil contra l'illa.
La tele em va fallar, perquè no va acompanyar.

Val, fins aquí, res de nou.
Vaig pensar que havia estat la única reacció de la única persona que havia escoltat, sense voler i sense saber que era meu, el programa aquell dia.

Però amb la notícia del diari he investigat i me consta que polítics importants varen rebre trucades d'alarma.
Avui mateix he escrit a Ona Mallorca per saber quines havien estat les reaccions que havien rebut.
La seva resposta ha estat aquesta:

"La veritat és que ha estat tot bastant divertit... Jo no havia reparat que justament el teu "Homenatge a Welles" s'emetia dissabte passat, i vaig rebre telefonades de gent preocupada per saber què passava, que havien sentit cosa d'un desembarcament per Artà i Campos i volien saber més informació! Aquí a la ràdio, també van telefonar oients pel mateix i periodistes de la casa també reberen trucades en el mateix sentit.

Record que quan enregistràvem el capítol especulàvem sobre la possibilitat que hi hagués gent que s'empassàs la història, saps que vàrem riure amb tot això... i ara resulta que ha passat de veres!! Ja veus, encara segueix funcionant!!"

Al llarg de la vida canviam, però tampoc ho feim tant.
De petit les bromes eren dins la casa.
Ara em temo que la casa ja no és suficient.

Si voleu escoltar la peça radioteatral, clicau aquí.
Té una duració de 10 minuts (per si voleu encendre una cigarreta, preparar un te, o encetar una cervesa...).

Una sugerència és que faceu entrar a algú a l'habitació on sou i li faceu escoltar les "notícies" mentre vosaltres "actuau" com si el que escoltau fos real.

Esper, de veres, que no us avorreixi.