Tantes vacances que he perdut la capacitat d'escriure.
Quan no sabia què posar al blog, normalment treia la meva Moleskine de la butxaca i escrivia el que allà hi trobava.
Però l'he perduda.
I amb ella totes les notes i dibuixos (i crec que també una adreça d'un lloc on vaig estar a Amsterdam).
Res perillós ni massa personal.
Però repàs el meu cap per saber on pot ser i no surt.
Només queda la possibilitat de que la deixés a la feina.
De totes maneres estic convençut que ningú entén el que escric.
Sempre estam tot sols.
***
Spinoza feia filosofia per resoldre els seus problemes personals.
Leibniz per solucionar els del món sencer.
Els dos han ocupat milers de pàgines en la història de la filosofia.
I cada un de noltros pot triar de quina part està.
***
Instruccions per tenir raó:
Posar-ho tot en dubte!
***
Copiar, descriure, o inventar?
***
El vídeo:
The Rip, de Portishead, en versió Radiohead.
La canción del verano.
36 comentaris:
De moment apunt coses a una altra quadren.
Visca ca'n ceba i les seves ensaïmades a les 6 del matí!!!!
Sense moleskine es pot viure, Jaqme.
En sortiràs d'aquesta.
Les vacances, tan necessàries... com podem anar a la feina ara :P?
Mític concert a Detroit.
Què grans Rem, The Doors, Joan Baez i, com no, el mític Bob Dylan.
Per cert, companys bloggers, canvi d'apariència, ex-mb, a partir d'ara bua.
A pit descobert. I per què no?
Una abraçada per tots/totes.
Posar-ho tot en dubte per tenir raó... bon pensament, però quins plastes els que ho fan.
Tanmateix no els puc veure!
Men regal de tots ells!
Què gran és xumar a una terrasseta i menjar ensaïmades abans d'anar a dormir.
I què dolent és el matí següent...:P
Bua: I que dolent escriure comentaris amb ressaca! :D Els que ho posen tot en dubte a una barra de bar me'n regal!!! Els altres no. Visca na Bel del Constància! Vius a Detroit, ara?
la moleskine es pot reemplaçar, pel que em sap greu és per les paraules i esbossos que hi tenies... espero que la recuperis :)
Copiar, descriure i re-inventar?
Jaqme: És vera que fa pena...la moleskine la trobaràs, estic segura que està per qualque calaix a sa feina...Tal com diu n´Elur, allò important no és el continent sino el contingut...
Bua: Benvingut ex mb i nou Bua!
Jo estic contenta que tornis a escriure. Treguis d'on treguis les idees dels posts.
A vegades penso que més que de la Moleskine els treus d'una xistera, com els mags.
benvingut Bua, ens llegim.
Jaqme ja puc dir que he visitat és teu blog!!!
Xcert molt gran divendres per son servera animant a nes nostro estimat grup i posterior berenada a ca'n ceba quin destroi, una ensaimada més?!?! jeje!
bua, jaume mos veim per son servera 1 abraçada!
no sé que és un moleskine
el que més pos en dubte és que hi hagi qualcú que estigui realment interessat en solucionar els problemes del món sencer. No sé qui és Leibniz, però el pos en dubte, per si acàs-->No hi ha massa més enllà de les nostres fronteres interiors i personals, el món acaba on acaba el nostre món. Tot més enllà és inventat...o descrit...o copiat
Sa primera vegada que trec es cap per aquest racó. Un plaer llegir ses teves reflexions. Salut i fins aviat!
Jaqme, disculpa que hagi fet el 2on i el 3er comentari d'aquest post amb ressaca. Com ho sabies?
Ara que tristment acaba l'agost -per les meves desgràcies-, crec que això no tornará succeïr :(
Un autèntic plaer veure per aqui dos il.lustres cans vells, en Marco i es Pibito Sureda. I esper que no sigui la darrera vegada.
Cert és que s'han de posar quasi totes les questions en dubte, per -tal vegada (sic potser)- tenir raó.
Copiar és facilissim, ja ho fan els més petits; descriure, un poc més complicat; el més dificil, sens dubte, és inventar.
Tampoc coneixo a Spinoza ni a Leibniz. El primer sembla ana més d'acord amb el meu pensament i, per tant, estic d'acord amb en Marco. Com es poden resoldre els problemes del món sencer si ni tan sols podem resoldre el nostre personal món interior?
Disculpau idò el 2on i el 3er comentari d'aquest post, que -encara que ho podria fer- jo no borraré. És cert, duia una ressaca de cavall :P
Salut i fins unaltre.
Uff, espero que encuentres tu Moleskine sana y salva :)
Copiar, describir e inventar, las tres cosas.
Elur i Lastienditas: A jo també me sap greu pel contingut. És com quan me varen robar la càmera de fotos al final del viatge per Costa Rica. :P Càmeres n'hi ha més però les més de 260 fotos eren els meus records (materials)! Com els dibuixos i frases. Fot perdre això. Per què deuen fer Iphones amb 16GB de memòria? Per si el perds, perder-ho tot?
EQMEVD: Com els mags dius? :) De vegades seria preferible treure conills del meu cap (que no treure el que trec)! Però gràcies!
Pibito: Primer de tot benvingut i passa sempre que vulguis! I sí, el divendres va ser genial! M'ho vaig passar molt, però que molt bé amb es Cans Vells a Detroit! Ara que les ensaïmades de Ca'n Ceba a les sis del matí varen ser mítiques!
Marco: Benvingut tu i els teus comentaris a n'aquest blog.
Una Moleskine és un quadernet negre i de tapa dura de butxaca (una mida perfecte per dur per tot) on hi pots apuntar o dibuixar (o composar) el que vulguis.
Sobre el tema Leibniz-Spinoza: Crec que els dos estarien molt d'acord amb aquest nou filòsof que m'acabes de presentar (tu) quan dius que tot comença i acaba en un mateix.
Com a resum, però: Spinoza va patir un atemptat per defensar que la llibertat d'expressió era un dret que havia de passar per damunt la religió i el poder establert. Tota la vida (allà pel segle XVII, a Holanda) va defensar la llibertat d'opinió dels individus, i va demanar que el poble havia de triar als seus governants. Gràcies a gent com aquesta, de la qual avui ningú se'n recorda, a Europa tenim llibertat d'expressió i democràcies. Per això a Spinoza se'l va considerar, paraules (d'un bisbe) textuals, "l'home més malvat del segle" i va morir sol i odiat per la majoria.
Però Spinoza no acaba mai.
Per cert, en Leibniz també te cauria bé: Tot és ment!
Joder, no m'has fet cap comentari musical del vídeo de Radiohead i de la cançó de Portishead! Cago'n'saputa en lo que saps de música!
Bua: No has de demanar disculpes de res! Els teus comentaris són, ja, part d'aquest blog! A més has escrit la major veritat d'aquest post+comentaris: "Què gran és xumar a una terrasseta i menjar ensaïmades abans d'anar a dormir.
I què dolent és el matí següent..."
Jo crec que el més difícil no és inventar, sinó descriure. És impossible. No hi ha manera de comunicar al 100% una visió, que sempre és subjectiva, de manera objectiva. Pot ser un paisatge objectiu?
Estic d'acord en que no se poden resoldre els problemes de tot el món (a no ser que inventis un sistema informàtic i facis creure a la humanitat que sense ell seran infeliços-no van d'això els anuncis de tele?). Però ens podem queixar fort del que no ens agrada del nostre món, i a partir d'aquí actuar per millorar-lo. Se tracta d'això, o de morir queixant-nos?
Hematie: Ja veurem si surt... :P
Copiar què, descriure com, inventar per què?
Lo que se quiera, lo que se pueda, lo que se nos ocurra... :)
Hematie: Massa coses. M'he fus! :)
1 de setembre. Aquest blog ha tornat a agafar vida. I de quina manera...
Com t'esperava sa gent, Jaqme!
Benvingut tu i tots -jo inclòs- els que tornam a la crua realitat del món laboral.
Visca l'esperit de Spinoza, pensador avançat als temps que va viure. Gràcies Spinoza. Ara te coneixem un poc més.
Ole Jaqme!
Ja era de poder visitar també algo mínimament sèrio de tant en quant....
Molt gran es vídeo de PortisRadio, i interessants i suggerents totes ses idees que reflexa es Blog... Li donarem minuts, i un link a sa prestigiosa secció d'enllaços de CV.
Salut i meam quan te veim (acompanyat den Bua?) per sa seu catalana de sa Cofradia des Cans Vells...
Leibniz i Spinoza dos grans desconeguts per la majoria de nosaltres. Com és que ens han fet creure que la filosofia no és important?
Bua: :) La crua realitat del món laboral! Tampoc és per tant! Tanmateix un poc de feina ens agrada. I sí! Visca Spinoza!
Marc: Quina sorpresa! i benvingut a n'aquesta illa! Jo també clavaré una illa anomenada Cans Vells al meu arxipèlag. I això de donar minuts... :P
Gràcies per comentar.
Estic d'acord que és un gran vídeo però començ a sospitar que és un anunci subliminal del Macbook d'Apple.
Montau una eixida a veure un partit del Barça-Madrid i segur que venim! :) I guardau-me un lloc al costat de'n Palerm al Camp Nou! :)
Catalina: Aquesta pregunta dona per un post sencer. Jo estic convençut (diga'm conspiranoic) de que s'intenta arraconar la filosofia perquè fa pensar (ni que sigui un poc). Si penses pots fer raonaments crítics contra tot allò que ens han fet mamar a la força. Posar algunes coses en dubte (com la fe catòlica o que formam part d'Espanya) no és còmode per molts sectors (i possiblement tampoc ho seria per tu). I ara que ens estam carregant el planeta se necessita que la gent pensi-actuï més que mai. No serem Spinozas però alguna cosa hi deu haver que podem fer. Ara que amb els blogs l'opinió pública (la premsa) s'ha democratitzat és ben hora que cadascú n'obri un i digui obertament allò que pensa. Sobre tot. Per què callar?
PD: Quan xerr de filosofia me not pesat, pedant, i feixuc. És que no el puc sofrir (a ne'l Mallorca!).
Més info sobre aquesta broma:
http://es.youtube.com/watch?v=S7UM5zdPGpc&eurl=http://cansvells.blogspot.com/
Aquí un 'saquet de moral' de part d'un altre que també se troba forçat xerrant d'aquest tipo de coses...
No passis pena tio, de feixuc res..
Uep, en Marc. Olé!
Jaqme, un dia em digueres que "tothom hauria de tenir un blog".
Ahir va començar la vida del meu:
http://bua3.blogspot.com/
No és que hi hagui 3 bues, però bua i bua2 estaven agafats. Què gran és el món!
Vos esper a tots.
I no ploreu.
Bua, ets un crack!
Llarga vida al teu blog!!!!
Ostres! Estau a tope! Jo no vos puc seguir!!!
Marc: Gràcies! Forçarem la màquina de pensar idò...
Lastienditas: Això és massa!!! :)
Joer Jaqme, ets tu es crackot, tio!
Vint i pico de comments a un sol post en dos dies.
Mos fas destralejar fort.
Bona nit. Són les 00:09, i demà hi ha 'curro'.
Ja he fet sa volteta de rigor.
Visquen els blogs.
Quina ràbia això de la moleskine!!!
Jo a les vacances em vaig deixar la meva a Barna. Ara mateix tinc el mòbil ple de haikus i anotacions incomprensibles...Ara em fa una mandra possar-ho tot al dia...
****
Instruccions per tenir raó:
Posar-ho tot en dubte!
****
Magnífic!!! M'ho anoto també al mòbil ;-)
Estàs fet tot un sofista Jaqme! Els teus posts donen per molt...triunfándola!
Estàs fet tot un sofista Jaqme! Els teus posts donen per molt...triunfándola!
Bua: Estic flipant! No estic gens acostumat a tants de comentaris! Una feinada! :)
Buk: I si vas deixar la Moleskin a BCN, a on vares anar? Gràcies per comentar i per deixar-me "viure" dins el teu mòbil :)
Lastienditas: Jajaja! Gràcies, encara que això de sofista nose nose...
Copiar, descriure i inventar, qualsevol cosa que serveixi per crear.
Ai, si em trobàs la teva Moleskine. Crec que no t'ho diria...:)
Al Hierro, a bussejar, Jaqme. Sota de l'aigua estic molt millor que en terra. Sota el mar (o l'oceà en aquest cas) ningú no et demana res, ni has de demostrar cap cosa, ni assolir cap objectiu. Simplement Ser i mirar, que hi ha molt per veure.
Ja veus que en Buk, com l'Atlàntida, també s'enfonsa, Jaqme ;-)
vosaltres no us enfonseu...aprofondiu :)
Frannia: De veres, si la trobes, m'avises. Crear no és tan important. Quina utilitat, que no sigui terapèutica, té?
Buk: Alaa! Amb bombona d'oxigen o snorquel? Aquest estiu (o el que d'ell queda) he de fer el "bateig" amb bombona, me fa moltes ganes (Ejem, Enric, César, va per voltros!). Compartim un dels meus hobbys favorits de l'estiu! I estic d'acord amb tot el que dius.
EQMEVD: No, de vegades ens enfonsam! :P
Jaumet, he de dir q passava per aqui i m'he quedat segut una estoneta, mentres me fumava un marlboro (es prest per es ballantines).
M'he sentit molt identificat amb lo de pedant i pesat..coses des gremi? gremi eh! just amb aquesta paraula ja se denota que sa filosofia està com en es començament, arraconadeta, en es punt de mira de ses etiquetes i amb força per passar a ser secta. Però no crec que tengui un futur de secta triomfant (amb lo qual tornaria a ser filosofia, com a nes seu dia es cristianisme), no crec que poguem veure una "rebelión de las masas filosòficas", sobretot quan al mollar qualque cosa ja te venen amb sa frase: "ja està aquí es filòsof.." ses oponions se converteixen en veritats i acabes xerrant del barça, que sempre cau bé. Tú mateix t'has hagut de crear una illa, una llàstima que un continent s'hagi convertit amb un arxipelag on, sense sortir de ses costes de cada un, s'intenta arreglar el món sencer (tant spinoza com leibniz tenien raó, com gairabé tothom).
Ben arraconadets i a fer bonda.
No crec que hi hagi un organisme o qualque tipus de societat secreta q tengui por a que sa gent sigui crítica, a que no pensi per ella mateixa, sobretot en aquests temps on es coneixement ja no se paeix, sino que se consumeix qual coca-cola. Simplement es que sa filosofia (me referesc a sa part més pràctica) no està amb consonància amb sa llei universal d'avui, oferta-demanda.
Queda demostrat que arguments crítics se poden fer quasi per tot, jo mateix m'en he adonat que tenia cert "prejudici" amb sa fe catòlica, però com tot no és absolutament dolenta. Durant segles ha servit com instrument de poder, sí, ha mort molta gent, sí, però també ha servit per molta gent, ha creat una moral (de xais, però moral),en definitiva ha estat un sistema de pensament que ha servit a molta gent per guiar sa seva vida. Que consti que no me referesc a s'institució rància, ni a nes pseudocreyents amb olor a "brumel" i "baron dandy" que em tengut per aquí. Me referesc a nes segles just anteriors a nes dos filòsofs abans comentats. I si, es una gran mentida, com tota veritat. I si, va suposar durant molts de segles un freno a sa ciència i sa tecnologia, just lo que ara mos agradaria, i darrer sí, va oprimir sa llibertat i es coneixement per es poble, però en poques èpoques sha tengut tan poca llibertat com en aquest i hi ha hagut una fisura tan gran entre coneixement (ciència) i sa societat. Algú sap com funciona exactament aquest ordenador d'aquí davant? o com se pot donar en termes físics inernet? o una conversació telefònica?
No som catòlic ni crec amb sa moral cristiana.
Però m'agrada tocar es collons en plan Calicles.
I mira, es marlboro s'ha fos i jo m'he convertit amb es pedant que tant poc m'agrada..en es punt mig està sa virtut, maldament aquest punt mig vagi variant amb es temps.
Joer, Cuads, et trobes com peix dins s'aigo per aquest paratge.
Aquella tertúlia pre-ensaïmadistica a Mr Jones, post-Detroit, va animar es cotarro.
Salut, Cuads, i torna per aqui, que en feràs molts de contents.
Ja t'arriares es Ballantine's?
Una llança pels filòsofs.
;)
Cuads: Te contest ja! Hi ha resposta. Gràcies pel súper-comentari!
Bua: una llança! Sí!
Estic flipat per la quantitat de comentaris que ha deixat aquest post.
És per Radiohead, no per jo.
Ho sé.
Cuads: Estic llegint un llibre (que crec que t'agradaria molt) que comença així:
"És una sort que visquem en una època en que la filosofia és considerada quelcom inofensiu. Però així com s'acostava la tardor de l'any 1676, Baruch de Spinoza tenia motius suficients per témer per la seva vida". I tot a causa del seu pensament, de la seva filosofia.
Vivim una època en que la filosofia és quelcom inofensiu, arraconat a ser una simple opinió de les coses. Però no ha estat sempre així. I pot ser que ara tampoc ho sigui, o no sigui aquest és el seu paper, ja que hi ha massa crisi per estar callats o simplement "opinar".
Està molt bé que "els altres" (i això es comença a posar en pla "LOST") pensin que la filosofia és una opinió de les coses, però dubt de que tu ho pensis.
Pens que en comptes de ser una opinió, és una visió, una manera de mirar les coses, però també de compartir aquesta visió amb el món i amb els altres.
És possible que se'ns hagi anul·lat de tal manera el sentit crític (a la nostra generació), que quan veim una injustícia hem perdut, fins i tot, la capacitat de cridar o de denunciar-ho.
Aquella gent era més valenta que el que som.
Ja saps qui va dir allò de que "els filòsofs no han fet res més que interpretar el món de diferents maneres; però el que cal fer és transformar-lo".
O fer el que un pot, ni més ni pus, per intentar millorar unes quantes injustícies que encara queden pel món. I que en aquest darrer any s'han fet més evidents.
Tot abús de poder és una injustícia.
I encara que el catolicisme hagi servit a molta gent, en la transició de dos segles que vivim hi ha molta gent que se sent enganyada. Que veu que la repressió del catolicisme (amb el nacional-catolicismo al seu costat) li ha robat la possibilitat de gaudir lliurement del seu cos (o de la seva manera de ser) sense remordiments. El catolicisme no ha estat una repressió tan ideològica (que amb això cadascú fa el que vol), sinó que sobretot (i xerr dels darrers segles) física. Però fent un repàs a la història catòlica, pensa, quantes vegades l’església ha anat de la mà de la llibertat?
I, tot i haver servit a molta gent, i permetem dir que darrera la fe sempre hi ha el dubte, la seva gran arma ha estat el pecat. Amb aquesta excusa ha mantingut reprimits a milions i milions de persones d’arreu del món. El pecat és la por, i si fas por, governes. Però aquesta por ha estat perfecte perquè ha estat metafísica, perquè el càstig és en el més enllà, en un espai que ningú (encara) ens ha pogut confirmar l'existència.
No m’ha agradat mai la gent que critica allò que desconeix ("putos moros"), i l’església ha maltractat massa als “diferents”, als que no han compartit el seu pensament, els que no han partit del seu dogma, o que no l'han compartit...
Supòs que el que escriu ara és el Jaume xueta que duc a dins.
Però per jo el catolicisme és un club, que es va oblidar la seva base (l’amor) dins les catacumbes.
I, sí, estic totalment d’acord amb tu quan afirmes que ni tot és absolutament blanc ni tot és absolutament negre.
També escrius:
“En poques èpoques s’ha tengut tan poca llibertat com en aquest i hi ha hagut una fisura tan gran entre coneixement (ciència) i sa societat”.
No estic d’acord.
Tenim poca llibertat ara?
Per què dius això?
Pots dir el que vulguis quan vulguis, i pots tenir llibertat de pensament i actuar d’acord amb ell. Pots actuar per queixar-te de tot el que no t’agrada. D’acord, no podem entrar a El Corte Inglés i agafar el que volguem sense pagar. Hi ha unes lleis, però sense aquestes una societat tan gran seria impossible. En el dia a dia nostre hi ha respecte (una altra cosa és si el primer món respecta al tercer món). I ningú et castiga per ser qui ets o com ets (sempre i quan respectis les lleis i als altres). On és la manca de llibertat a la que et refereixes? O pot ser no he entès bé el que entens tu per llibertat?
I la fissura que xerres, pens que
vivim massa aprop de la ciència, i això és perquè, al contrari de la filosofia, la ciència és mercat. La ciència fa diners.
Un gran comentari el teu, i estaré molt molt content dels teus coments futurs (i si me contestes aquest més que millor).
A n'aquesta illa que s'enfonsa xerrar de filosofia és el pa de cada dia, o quasi. Per tant sempre hi tendràs un lloc!
Cuida't molt!
Publica un comentari a l'entrada