Donar més importància al "dir" que al "que es diu".Omplir de paraules el món també és mantenir-nos ocupats en no-res.
Mai més llegiré "La Nàusea".
És com escoltar Portishead als estius.
Aquest estiu no puc deixar d'escoltar el nou disc de Portishead.
***
Hi ha massa preguntes que mai tindran resposta: la inutilitat de la Filosofia (i també de la raó).
***
El teatre és un mirall del seu públic.
I la tele també.
Hi ha alguna cosa que no sigui un mirall de qui som com a societat?
Fins i tot Àfrica i el Canvi Climàtic són miralls d'Occident!
12 comentaris:
estic enfadada... el senyor bloglines no m'avisa dels teus nous posts...
La societat és el reflexe de l'estupidesa humana, però això no és cap descobriment, no?
Tendim a projectar-nos en els altres.
El que som, el que volem ser, el que preferiríem no ser...
Demanes: "Hi ha alguna cosa que no sigui un mirall de qui som com a societat?". Almanco n'hi ha una: la natura. La verdadera natura, la que creix a la muntanya, lluny de la mà de l'home. Potser dues: la mirada dels nens abans de començar a mirar la tele més de 4 hores diàries. Potser tres: la placidesa d'una cussa vella deixant-se acariciar sense por.
què és una cussa?
cal mesurar les paraules. L'important és la qualitat, no la quantitat (va dir l'escriptor de contes breus)
Joer, ses vacances... No farem colló? :D
això pensava jo!
vacances de tot?
també de bloc????
Jaaaqmeeeeee!
Se veu que el blog també està de vacances...
De moment som al Twitter
Per cert, eqmevd, la cussa és la famella del ca.
Ara sé que ets catalana.
Ca vell = old dog.
You understand?
Salut!
gràcies Mb
ets un sol!
Però no. No sóc catalana
;)
Publica un comentari a l'entrada