12/5/08

BERLIN: LOVE & HOPE

Memòria i futur

Si no se sap pensar, aleshores se sap escriure?

***

La vida són aturades de metro.
Repetim davall terra els llocs que ja coneixem.

***

El mur de Berlín no va ser un símbol polític.
Va ser un símbol psicoanalític.
Una perfecta metàfora de la ciutat humana.
Un símbol poètic.
I per això dolorós.

***

Duc el "Berlin" de Lou Reed per escoltar al mp3.
Una història d'amor entre drogues i depressions.
Un dels discs més tristos de la història del rock.
Però no tristos-guapos com els de Nick Drake.
Tanta tristesa que fa mal.
Com una cremada de cigarreta al braç.

També fa mal que a la wikipedia anglo-americana definesquin aquest àlbum com a "tragic rock opera".
No és rock opera.

***

Hi ha unes Moleskine temàtiques de ciutats.
En P.i na I. me van regalar la de Berlín abans de partir.
Quasi es podria dir que ells van triar el viatge.
De tornada vaig repassar les rutes fetes, les coses vistes.

Però el resum de la ciutat no van ser paraules, va ser un dibuix secret resum-de-tot.

***

Hi ha dues línies vermelles i un despertar que mai oblidaré davall el cel infinit.

***

Si hi ha amor hi ha esperança.

Em sona.
Un missatge del passat en el precís moment que el necessit.

11 comentaris:

EQMEVD ha dit...

"Si hi ha amor hi ha esperança".
Que gran.
Que cert.
M'has fet pensar en l'única frase que valia la pena de Jurasic Park:
"La vida sempre troba el camí"
Fins i tot en el parc del memorial de l'Holocaust, entre tant dolor, la vida ens crida.
Gran ciutat Berlín.
Tot anirà bé.
Fins i tot per en Lou Reed

neus ha dit...

Fa estona que penso què podria dir-te, però no em surt res més que enviar-te una abraçada...

:*)

L'amor és esperança

Lastienditas ha dit...

:)

Sílvie ha dit...

Ets a Berlín?
Copiona no! que no ho havia vist
:-)

És que hi volem anar aquest l'estiu.

Jaqme ha dit...

EQMEVD.- El disc Berlin acaba fatal. I encara que és cert que a Lou les coses no li han anat malament les coses, Berlín sempre tindrà dues cares.

Elur.- Les abraçades estan bé. Sempre. I sí. Amor és Esperança. I tornem al títol.

Sílvie.- Comprau els bitllets d'avió sense dubtes. Una ciutat infinita. Més que les altres.

Hematie ha dit...

Sólo de vez en cuando escucho el "Berlín". Para mí los discos así necesitan un estado de ánimo especial. Me da la sensación de que arrastra.

Antes de ir a Barcelona me compré la Moleskine "temática". M. decía que era perfecta para mí :) todavía sigo anotando cosas, no puedo imaginar un cuaderno mejor.

Un post precioso Jaqme. Me has hecho pensar mucho como otras veces :)

Jaqme ha dit...

Hematie: Anotant "Cosas". Té gràcia... Gràcies!

Krahm ha dit...

Tragic rock opera.

Hi ha prou música amb aquestes tres característiques com per fer una classificació així, i que la gent entengui llegint això pugui fer-se una idea del que és l'àlbum?

En bisbal, és Tragic spanish folklore pop donçs?

-----

Em costa fer-me una idea clara de l'amor. També de l'esperança.

Jaqme ha dit...

Krahm: :D Quina alegria veure't comentant! Bisbal tragic spanish folklore pop? :) Jo crec que només és tragic. I prou.

No sé fins quin punt l'amor i l'esperança passen per la raó, i per tant no sé fins quin punt són idees. Si les idees pertanyen a la raó, quins és el seu equivalent en la passió? Té idees tot allò que no és racional (com l'amor o l'esperança)?

Buk ha dit...

Jaqme, els teus posts sempre em deixen amb les ganes de dir un munt de coses i sense saber mai com dir-les. Un aplaudiment des de l'altre banda de la xarxa!

Jaqme ha dit...

Moltes gràcies Buk!