26/2/08

Lonely

Tinc un amic que ha començat a treballar com a redactor d'una prestigiosa editorial de llibres de viatges (o de guies per a viatgers) i es veu amb dificultats de resumir tota una ciutat en unes 268 fulles.
Tant que no dorm.

És possible que res es pugui resumir.
Si traduir és trair, aleshores resumir és assassinar?
Canviar el significat total per un de petit i estret.

A Cuba vaig dur la Lonely, com tothom.
Era ridícul. O així em vaig sentir.
Em vaig sentir com un home que passejava amb un llibre d'instruccions.

A Trinidad vaig entrar a un bar a beure un suc de pinya.
Hi havia un home que tocava cançons de Serrat amb la guitarra.
Era migdia i feia molta calor.
Vaig obrir la guia i vaig cercar si feia menció al cafè on estava.
En feia:
"El café es perfecto para escribir postales, prepara el mejor sandwich de
queso de la ciudad. El trovador trinitario Israel Moreno suele interpretar alguna cancion durante el dia".
Em vaig girar al trovador.
-Tu eres Israel Moreno?
-Sí, em va contestar. El que escibio esa guia se sentó justo en la silla donde estás. Me acuerdo. Conoces Mediterraneo, de Serrat? Que linda!

Una guia de viatges sovint converteix allò que ha de ser extraordinari en ordinari, en atracció de fira. Tracta a la ciutat que s'acaba de descobrir com si un parc d'atraccions.

Això.
Un llibre d'instruccions.
Un resum de l'infinit.

6 comentaris:

Jaqme ha dit...

La foto, feta abans de sopar en una casa particular de Trinidad.

Buk ha dit...

Déu n'hi do, quin tiberi! :-)

Jo quan vaig estar a Cuba em vaig quedar amb les ganes de visitar Trinidad! Vaig passar quasi tot el temps a l'Habana.

TENDER EPITHELIUM ha dit...

M'ha impactat lo de "Si traduir és trair, aleshores resumir és assassinar?"..òbviament no en sé la resposta, però em farà pensar, t'ho ben asseguro...

Per cert, jo tb soc de lonelysotelbraç...però no la guia sencer..la destripo en trossets fotocopiats per disfrutar-la a bocins...

neus ha dit...

"Una guia de viatges sovint converteix allò que ha de ser extraordinari en ordinari, en atracció de fira."

Però la qüestió no és la guia, és la manera com ho mirem nosaltres, no pas com ens ho expliquen, procurant que l'opinió dels altres no afecti la nostra visió de les coses.

Petó!

Anònim ha dit...

Crec que sovint passa això, però no només quan es resumeix sinó també a qualsevol procés comunicatiu. Expressar el que sents, el que vols, el que veus, en la seva absoluta totalitat sense vulgaritzar-ho és ben difícil, per no dir impossible.
Quina feina més xula aquesta que li han donat al teu amic. Jo no ho viuria com una disminució sinó com una condensació, com una devastació: treure d'aquell país la imatge latent que resta en el seu cor. Si és capaç de fer-ho serà un 10 de guia.

namaga ha dit...

jo em conformo amb un petit plànol i amics que m'expliquin el què van descobrir-hi