Després de llegir "Maus" i "Persèpolis" (ambdós traduïts al català) he decidit que és hora d'anar a l'enterro de la novel·la.El final filosòfic del segle XX va suposar posar data de defunció a l'art. La fi de l'art, en deien.
48 milions d'entrades al Google ho confirmen com un fet real i ja consumat.
Supòs que una d'aquestes arts és la de l'escriptura.
Però tot el que mor es transforma.
I la novel·la ha mort, per transmutar-se.
La novel·la ha mort!
Visca el còmic!
21 comentaris:
No podem estar d'acord.
La novel·la no ha mort, el que passa és que avui hi ha una banalització tal de la literatura que qualsevol cosa es pot publicar, i això fa que trobar una bona novel·la en el mar fluctuant de les llibreries es fa difícil, però com las meigas, haberlas haylas
Visca la novel·la... gràfica!
Què bona que és Persepolis.
M'hi nego. A mi m'agraden les novel·les. Com molt bé diu elquemaietvaigdir costa trobar-ne, però per sort n'hi ha i si més no ens queden els clàssics... que resulta que Rayuela ja és un clàssic, per exemple.
Salut!
Però, Elur... Si Rayuela fa més de 50 anys que va ser publicada...
Parlem de les novetats?
Què salvem de la crema del publicat als darrers 5 anys?
EQMEVD: Hi deuen ser, però no entre les novetats.
Miq: Visca!
Una mostra de llibres nous, molt diferents entre ells però que val la pena llegir:
Doctor Pasavento de Vila-Matas
La possibilité d'une île, de Michel Houellebecq
Marguerita Dolcevitta d'Stephano Benni
El corazón helado d'Almudena Grandes
El noi del pijama de ratlles, de John Boyne
En el trineu de Schopenhauer de Yasmina Reza
i segur que n'hi ha més- potser no gaires més- però n'hi ha més.
uf... calla, calla... que cada vegada que entro a la llibreria em desespero, tot són còdigs i coses d'aquestes...
(és que em va impactar molt aquell dia, després de veure 40 quixots i 30 bíblies i cap Rayuela... que em vingués amb el "cuèntu" de que era un clàssic i que per aix`no el tenia... es veu que encara no ho he superat :P)
Totalment d´acord! Jo també som de la novel.la gràfica...!!
Són gèners difents, amb fomresd e llenguatge molt diferents. Jo no crec que la novel.la hagi mort; simplement, les formes de comunicar han augmentat i s'han diversificat, però sempre tindrem lanecesitat d'endinsar-nos en una història paraula a paraula, frase rera frase, deixant a la nostra imaginació les imatges.
Un nom i quatre xifres: Bolaño, 2666.
com va dir no sé quin professor: la novel·la és un gènere que neix al segle XVIII, es fa gran al XIX, i mor al XX
ara som al XXI, per tant és morta
No n'estic d'acord. Ambdós gèneres no són incompatibles. Visca la pluriexpressió!!
Per cert, i la nostra novel·la què?? també l'has suicidada?
Així m'agrada Frannia!
Directa a la línia de flotació!
Ahhhhh....jo tampoc estic d'acord sobre la idea aquesta de la mort de la novela.
Recomenacions?
Qualsevol del Bolaño. Coincideixo amb vagalume. 2666 resulta imprescindible, a l'igual que "Los detectives salvajes".
Haruki Murakami em sembla també un gran escriptor.
L'Amelie Nothomb també la trobo molt recomenable. Les seves "noveletes" resultant refrescants i inquietants a parts iguals. Recomano especialment "Higiene de l'assassí"
Asfixia, Monstruos invisibles o Superviviente del Chuck Palahniuk em semblen també superrecomenables.
No se...ara no em venen més al cap, però hi han coses bones. Això si, s'ha de buscar bé. En el taulell dels top ten no hi són mai...
Elur: M'has intrigat molt amb la història que contes entre parèntesi: on vares veure 40 quixots i tantes bíblies? Qui et va venir amb el cuentu? i per què?
Jesús: Jo ja no tinc (per ara (puc canviar)) la necessitat d'endisar-me dins històries paraula a paraula. El que m'han donat i el que hi he trobat en les novel·les gràfiques, no ho he trobat a la majoria de novel·les llegides. Posats a una balança, sé que he d'escollir.
Inés: Estam d'acord, idò.
Vagalume: Un nom i cinc volums: "Adolf", d'Osamu Tezuka. Quid pro quo quan arribi l'estiu?
Aristocrataiobrer: un gran professor, aleshores.
Frannia: Sí que ho són incompatibles. Acostum a llegir al llit, en la nit. I només tinc temps per una cosa de les dues. Posats a triar sempre em quedo amb més bon sabor de boca amb el còmic, com a mínim he acabat tots els que he començat. Si vols et mostro un dia l'estanteria de llibres que no he pogut acabar...
I en quant a la pregunta que em fas... no, no l'he suicidada, ni matada, ni res, vull continuar-la però no vull sentir-la com una obligació. Vaig fent.
EQMEVD: Ja que fas un recorregut per les novel·les, facem un recorregut pels còmics. Estic segur que no hi ha color:
Buda, d'Osamu Tezuka
Watchmen, d'Alan Moore i Dave Gibbons.
Blankets, de Craig Thompson
Tots el Sandman, de Neil Gaiman (encara que tot el que fa aquest home val molt la pena)
Adolf, de Osamu Tezuka
Maus, de Art Spiegelman
Persèpolis, de Marjane Satrapi
Ciutat de vidre, de Paul Karasik i David Mazzucchelli, a partir d'una novel·la de Paul Auster.
From Hell, de Alan Moore
i segur que n'hi ha més- molts més- que encara no he llegit.
Teniu més recomanacions?
Jo diria que és al reves, el cómic si que està mort i enterrat, sobretot perquè hi ha pocs bons dibuixants i menys encara bones històries.
La novel·la no ha fort, s'ha fet ciber-espaial.
Francesc: Ni si parlessis del Mortadelos i dels Don Mikis estaria d'acord amb el teu comentari.
Un bon còmic no necessita bons dibuixants! Puc saber a què consideres bones històries?
Ja posats a recomanar novel.les gràfiques, no et perdis:
Ikkyu - Glénat (4 toms) - Hisashi Sakaguchi (I en català!)
Però recomanacions a part continuo pensant que no es pot comparar el còmic i la novel.la. Són dos mitjans del tot diferents. La forma de narrar no té res a veure l'un amb l'altre. No se, és com comparar cinema i literatura. O cinema i pintura. Podríem dir que tots juguen al mateix esport, però competeixen en lligues diferents. No se si m'explico. Crec que no té sentit entrar a discutir si un és millor que l'altre. Simplement són diferents.
Apa, ja he deixat el meu totxo. No et perdis l'Ikkyu, Jaqme. Segur que t'agradarà.
Buk: ja saps que per jo, les teves recomanacions són sagrades. Gràcies.
Amic Jaqme, tens massa bon concepte de mi, però t'ho agraeixo igualment ;-)
T'explico Jaqme. Volia comprar-me Rayuela i vaig anar a una llibreria d'Olot on la mestressa té molt bona fama i memòria pels llibres i tot això. Vaig estar buscant-lo una estona a les lleixes. Hi havia bíblies, Quixots, i altres llibres impossibles de païr. Al final, em vaig rendir i li vaig demanar a la mestressa si el tenia. I em va dir que no. Em va sorprendre que no el tingués i em va sortir, barreja de orpresa i incredulitat, un "ostres, no el tens?" i per justificar-se, suposo, i perquè no li devia agradar la meva cara, em va dir una mica ruixada: "oh! és que és un clàssic" amb el seu accent francès preciós que aquell dia no em va agradar gens. Jo anava amb ma mare i li vaig dir, a ma mare, i els Quixots? i les bíblies? no són clàssics? però la mare, que em coneix em va fer callar... suposo que es veia venir un discussió amb la mestressa francesa referent a què és un clàssic aprofitable i un d'infumable segons el meu punt de vista i que aquella no era excusa per no tenir un llibre... i vet aquí un gat i vet aquí un moix...
Per cert... com ens hem pogut oblidar del Harry Potter!!
no em peguis Jaqme!!! era una broma!!!!!
;*)
D'acord en quant a la mort de la novela... i si no ha mort del tot és ben just i necessari que la rematem. És un gènere obsolet que respón a l'estil d'una classe caduca -la burgesia-.
No estic d'acord amb això del còmic: no deixa de ser un voler i no poder.
Personalmen hi afegeix la nota necrològica del Teatre.
Sols el cinema i la poesia són gèneres avui en dia vitals. El primer d'una manera epocal al qual encara li queda un llarg camñi que passa per acabar de separar-se dels vicis narratius heretats, precisament, de la novela i el teatre. El segon perquè és el fonament de qualsevol art i de qualsevol relació profunda entre l'ésser i el llenguatge.
Per cert,
vagi des d'aquí un homenatge a un dels poetes i intel·lectuals més inmensos dels nostres temps: Josep Palau i Fabre.
Publica un comentari a l'entrada