1. Un dels objectius de tenir molts de doblersés tenir molta llibertat?
2.- Treballar molt significa tenir més doblers
o significa tenir més llibertat?
3.- Treballar molt a canvi de tenir què?
4- Què costa el prestigi?
5.- Es pot viure gratis?
I hi torn:
1. Un dels objectius de tenir molts de doblers
és tenir molta llibertat?
On són les instruccions per viure gratis?
Crec que necessit un any sabàtic.
5 comentaris:
Treballar molt i sovint no rebre la compensació econòmica que realment un es mereix, i seguir treballant molt per assolir sous més alts per viure millor. Bàsicament poder pagar la vivenda i les coses de primera necesitat sense tenir que fer més cabrioles que les imprescindibles per arribar a final de mes. És a dir, estar lligat a un lloc de treball, que si hi estàs agust i les coses marxen bé, potser és més agradable de portar però no per això menys esclau. La llibertat... Els caps de setmana ens donen la condicional, com als pressos.
Viure gratis impossible.
El que si et puc dir és que vaig estar uns mesos al atur i és el més semblant al viure gratis, però de fet, per cobrar l'atur primer ens hem de fotre un panxó de treballar, per tant, tampoc et regalen res de res. Que menys poder tenir aquesta assegurança si algun dia manca la feina, només faltaria que ens quedessim a l'estacada quan les coses van maldades.
Tots estem collats, excepte uns quants com la Paris. Millor no tenir referents així a la vida!
La vida te la dan, pero no te la regalan.
La vida se paga, por más que te pene.
Así ha sido desde que Dios echó al hombre del Edén, por confundir lo que está bien, con lo que le conviene.
M'hi has fet pensar en aquesta cançó del Serrat.
Suposo que els objectius varien segons la persona. Jo si tingués tants diners com la Paris no em dedicaria a deixar-me fer fotos tant, tant...com aquesta que has penjat.
Els diners són un mitjà, no un objectiu. A vegades ho oblidem.
l'adjectiu és canina.
una foto tant canina.
Viure implica pagar un preu, sempre, des del moment que cada segon que passa ens en lleva un, per tant viure mai pot ser de franc. I la llibertat és, sobretot, un estat intern. Es poden tenir tots els doblers del món i ser el més desgraciat dels esclaus, vivint esclavitzat dels propis doblers o de la por de perdre'ls, que sé jo (perquè no en tinc). La meva pregunta seria on són les instruccions per viure lliure? A voltes em passa que trob absurda la vida que duc: treballar tot el dia (en el meu cas sols per sobreviure) i perdre la vida en si, però llavors pens que si tingués tot el temps del món possiblement tampoc seria lliure i no gaudiria de res. Lliure...no hi ha llibre d'nstruccions. Lliure...tal volta només quan ja no vivim.
Bones Jaqme,Em sap greu rompre amb el tema, però se que a vegades t'interessen aquestes coses, i tambè als teus blogaires. El dimarts 29 a les 19h a la plaça de cort de ciutat, hi ha una concentració per denunciar la brutalitat policial al final de festa de sa revetlla de Sant Canut a Sa faixina. Supòs que heu llegit alguna cosa del tema a internet o als blogs. Als diaris qüasi no han dit res...
Salut!
Publica un comentari a l'entrada