Ja hi tornam a ser.Odio escriure sobre polítics i els disbarats greus que diuen sovint.
Bono, el cap de llista del PSOE per Toledo, ahir va afirmar que si ell és president del Congrés dels Diputats espanyol, "farà complir la llei" i impedirà l'ús de les llengües que no siguin l'espanyol al Congrés.
Ho he vist al Meneame i, per curiositat, he llegit els comentaris que s'hi feien.
Em sorprèn de manera trista que des de la "meseta" MAI no siguin capaços d'entendre que la majoria de persones s'expressen millor en la seva llengua materna, i no en la llengua del veí. D'aquí que, sobretot un polític, que al congrés és un orador, s'ha d'expressar en la llengua que més bé domini.
N'estic ja fins els collons d'aquest puta colonialisme espanyol, des del PP al PSOE, que en qüestions lingüístiques són el mateix partit.
Si aquí féssim el mateix, allò que alguns en diuen "la imposición del catalan", ja s'haguessin arrabassat les vestimentes en un atac de ràbia i dolor.
Per què aquest greuge comparatiu?
Per què hem d'amagar la llengua amb la que veim i entenem al món?
Què passaria si s'obligués als polítics espanyols a parlar només anglès quan fossin al Parlament Europeu?
Per què uns sí i uns altres sempre no?
Que cadascú parli com vulgui, i si s'han de pagar traductors, es paguen, que molts més doblers es tuden en inútils sopars i actes de protocol...
Ara vendrà d'això i no del que guanyen cada any els monarques espanyols.
La llengua és dignitat, i és molt més important del que alguns volen fer veure.
Me fa vergonya que un membre d'un suposat partit progressista, digui això amb impunitat.
Diu molt d'ell. Massa. Com que no està preparat per ser polític per desconèixer allò que ell anomena "España". És fotut si hem de començar a demanar dimissions abans de que exercesquin al càrrec.
Jo no m'expresso tan bé en espanyol com en català.
De cada vegada estic més convençut que en un futur recent haurem de triar: o España o la llengua. No poden viure junts.
Topam amb un mur, cada vegada que demanam uns drets que ens pertanyen.
Aquí l'enllaç.
5 comentaris:
No crec que sigui una qüestió de quina llengua dominem més, o de si podem expressar-nos o no en castellà a les Corts. És més aviat la qüestió de què és Espanya. Si Espanya és "Castilla la grande" i per tant tots hem de passar per l'adreçador de parlar en castellà, com li agradaria a Bono, o si Espanya és un Estat format per diverses nacions amb llengües diferents —inclosa Castella i la seva llengua— i per tant a les Corts s'hi han de poder parlar totes elles. Si l'estat és aquest darrer, encara en podríem parlar. Com que fa molts segles que sembla que l'opció que s'imposa és la primera, jo m'hi desapunto!
Salut, des de l'exili de NY
Tan el PP com el PSOE són la mateixa cosa quan han d'anar a la contra de la pluralitat. En Bono és el candidat perfecte del PP pel PSOE com en Gallardon ho és pel PSOE, o sia: som tan d'esquerres, ni som tan de dretes. En aquestes properes eleccions si els partits petits "nacionalistes" augmentessin de escons i fossin necessaris, potser serien capaços els dos grans PP-PSOE de pactar i formar el PPSOE...tan mateix!
A vegades pens que un PPSOE no és una cosa tan irreal, sobretot, efectivament, en qüestions de llengua. No sé què dir més. És un tema que també em cansa i que no veig amb gaire esperança.
Bé... què dir que no hagis dit ja, amic Jaqme?
Només puntualitzar una coseta a Sa tanca de s'era.
Tinc amics madrilenys i lluny de la imatge que dóna als mitjans de comunicació Gallardón, cacic és la paraula que van utilitzar per descriure-me'l.
Per això els fa tanta por que aconsegueixi més poder, és capaç de fotre'ls fora a tots.
Us informo que he inclòs un enllaç a un dels vostres posts a la secció Blogs degustació d'avui.
Publica un comentari a l'entrada