21/10/07

Ser píxel

Renunciar a relacionar-se amb el poble en diumenge és del que més gaudesc, efecte de les massacres neuronals del dissabte a la nit. No sortir. Wiiejar fins a fregar l'atac epilèptic. Anular-me. Ser res i no-res. Ser píxels en moviment. Nihilisme: substitució de paradigmes: substitució del cinema i totes les seves estrelles pels nous herois de la pantalla: els videojocs i els seus protagonistes: tu. Jo. JO. Un jo que no és ningú. Més: substitució de la narració de la història pel viure en persona (i des del sofà) la història. Deixar de ser el descambuixat Jaqme en pijama del diumenge per ser l'heroi Link a la mítica terra de Hyrule.
En fi. Costarà d'entendre però sembla important.

He carregat el mp3 amb cançons de Elliott Smith.
Cançons-bala que em fan tremolar quan a la fi em llevo la pols de sobre i surt a caminar pel poble.
La bellesa de "Georgia, Georgia" o "Either/or" són bandes sonores per tot el que veig. Bellesa en estat pur que em recorda un Nick Drake del segle XXI. M'agraden els cantants morts.
El millor del beure és la ressaca.

Oh, pobre dilluns.

6 comentaris:

Jaqme ha dit...

A la imatge: Elliott Smith.
Les cançons de les que escric surten al seu darrer disc just ara publicat: New Moon.

Hematie ha dit...

Me encanta Elliott Smith. Le descubrí con "El indomable Will Hunting". Supongo que es su sencillez, su voz, su guitarra. Es imprescindible cuando se viaja.

Te dejo el link de un video que igual ya has visto. Se oye bastante mal, pero merece la pena. Es su actuación en los Oscar, cuando estuvo nominado. Salió, cantó y listo, para qué más. Es él, sin pretensiones.

Hematie ha dit...

Sorry, no sé por qué no ha salido el link (misterios de Internet, llamaremos a Iker). Es este:

http://www.youtube.com/watch?v=lmPp-o9TcJI&mode=related&search=

Anònim ha dit...

Hola som en thom yorke, m'ha sabut molt de greu el post de guix blanc...ets molt cruel tio...

Jaqme ha dit...

Hematie: I és que la música sola és més bella.
Thom: T'ho haguesses currat més. Res a dir de Creep o Ok Computer, però el In Rainbows... uf, me costa.
:)

TENDER EPITHELIUM ha dit...

M'ha encantat el concepte de cançons-bala. D'aquelles que fan diana sempre...sobretot en aquells dilluns tan pobres que no saben ni com acabar-se...