Que és gran el Pessoa! El Libre del desfici és un llibre infinit, inabastable. Jo el rellegeixo contínuament i sempre sembla que l'obri per primera vegada.
Uy, ayer puse un comentario y no ha aparecido, qué cosas xD Cuanta razón Jaqme. Escribir, aunque sea precisamente de la vida de uno, te hace olvidar o al menos te libera. Escribir, leer o ver un película hacen que lo demás desaparezca durante un rato.
Elsinor: Pot ser en el cas d'escriure una bona autobiografia, pot ser, però els altres no ho acab de tenir clar. Què recordava Pessoa, per exemple? No feia un esforç per fugir contínuament de sí?
Joan Vicenç: t'atreveixes a molt, i crec que amb el teu "canvi" o versió l'encertes també.
Buk: El llibre del desfici, sí! Brutal i inassolible i infinit. Coincidesc amb la teva sensació.
Hematie: Vares escriure un comentari i no va aparèixer? És estranya aquesta casualitat entre la primera frase del post i el comportament del Blogger en aquest cas.
Llegir permet la fugida. No sempre, però. Escriure, no sé. Per mi és tornar a un mateix, d'una manera o una altra. Però no escric de veritat, potser per això no compta. Quan treballo, oblido. Potser Pessoa es referia a això, a la seva feina, no a la literatura.
M'encanta aquest blog: Les imatges, els poemes i els comentaris. Molt bé, això roda. Ara tornaré al meu submarinisme. Confés que em summergiré sota la nit i li portaré algues a la Lluna. Les bombolletes que hom fa al respirar, ben bé podrien ser les estrelles fetes equacions sota la mar.
Escriure és oblidar. La literatura és la manera més agradable d'ignorar la vida.
9 comentaris:
Escriure, crec jo, és oblidar en alguns casos, però més sovint recordar; d'acord, però, amb la segona afirmació.
Has fet bé no afegir-hi cap comentari.
Jo en canvi fins i tot m'atreviré a canviar una paraula, encara que la que hi ha hi és perfecta:
...d'imitar la vida.
Que és gran el Pessoa!
El Libre del desfici és un llibre infinit, inabastable. Jo el rellegeixo contínuament i sempre sembla que l'obri per primera vegada.
Uy, ayer puse un comentario y no ha aparecido, qué cosas xD
Cuanta razón Jaqme. Escribir, aunque sea precisamente de la vida de uno, te hace olvidar o al menos te libera.
Escribir, leer o ver un película hacen que lo demás desaparezca durante un rato.
Elsinor: Pot ser en el cas d'escriure una bona autobiografia, pot ser, però els altres no ho acab de tenir clar. Què recordava Pessoa, per exemple? No feia un esforç per fugir contínuament de sí?
Joan Vicenç: t'atreveixes a molt, i crec que amb el teu "canvi" o versió l'encertes també.
Buk: El llibre del desfici, sí! Brutal i inassolible i infinit. Coincidesc amb la teva sensació.
Hematie: Vares escriure un comentari i no va aparèixer? És estranya aquesta casualitat entre la primera frase del post i el comportament del Blogger en aquest cas.
Llegir permet la fugida.
No sempre, però.
Escriure, no sé.
Per mi és tornar a un mateix, d'una manera o una altra.
Però no escric de veritat, potser per això no compta.
Quan treballo, oblido.
Potser Pessoa es referia a això, a la seva feina, no a la literatura.
Totalment d'acord, què seria jo sense poder perdre'm, i oblidar-me de tot el que m'envolta, en un bon llibre?
Escriure ja és una altra cosa...
Jaqme, he pensat en tu aquests darrers dies... esper que la teva illa no s'acabi d'enfonsar sota una marea negra.
un petó!
Tots estem units per un imprevisible fil invisible?
M'encanta aquest blog: Les imatges, els poemes i els comentaris. Molt bé, això roda.
Ara tornaré al meu submarinisme. Confés que em summergiré sota la nit i li portaré algues a la Lluna. Les bombolletes que hom fa al respirar, ben bé podrien ser les estrelles fetes equacions sota la mar.
Publica un comentari a l'entrada