Avui vespre 110 mil persones no tenen llum a casa a Barcelona.
S'ha tornat enrera 130 anys.
A la casa dels meus pares hi ha un quinqué, per aquells dies que s'apagava el llum.
Era una festa. Parlàvem o jugàvem a cartes. La resta dels dies miràvem la tele.
L'altre dia un home gran em va contar que recordava quan al poble apagaven la corrent a les 11 del vespre. Els diumenges a les 12. Per què ara no? Per què ja no podem aturar la velocitat hipersònica del món? També menjaven i hi havia pa i totes les necessitats.
Ara part dels barcelonins envolten les espelmes. Llibres, converses i gemecs.
Primera pregunta: què fer? com entretenir el temps?
Pot ser d'aquí nou mesos veuran la llum algunes conseqüències de l'apagada. Les possibilitats de fer són moltes. També les de no fer res.
De vegades li proposo viure sense tele. Sense Internet.
De vegades m'agradaria viure sense electricitat.
M'agradaria i ja està, però per què no és tan fàcil?
Costum? Comoditat?
Avui vespre vull ser a la part de la ciutat que no té llum.
On les cases s'il·luminen.
6 comentaris:
I s'encenen espelmes,
com quan érem petits,
i les apagades eren molt més freqüents que ara.
oh! a mi m'agradava quan era petita i amb el primer tro ens quedàvem sense llum, enceníem el llum de gas i ens posàvem a jugar a cartes també, o al parxís... i quan era més grandeta llegia a la llum d'una espelma... encara ara m'agrada quan passa, tot i que al primer moment em molesta, al cap d'una estona em sento bé, s'enceten converses, no hi ha res que destorbi (tele), se surt al carrer a parlar amb els veïns (tampoc teníu llum? no, vaja així deu ser alguna cosa general)... i com fa quatre dies que va passar, vam disfrutar de la fresca que feia a fora, tot fent-la petar amb el veí i la seva néta.
I a les notícies ningú se'n vafer ressó de la "nostra obscuritat".
Crec que només seria qüestió d'acostumar-s'hi. Com quan marxes a algún lloc i no hi ha tele, que l'endemà ja no la trobes a faltar...
Bon dia! :*
Les espúries necessitat d'una societat espúria...
He de reconèixer això de les espelmes té el seu encant...
Magnífic final de post, Jaqme!
Hola,
que em pots dir de qui �s l'imatge de l'home que seu?
Gràcies!
Walter Ego: No ho sé. Extreta del Google Imatges.
Publica un comentari a l'entrada