Taula

Torno de la meditació al bosc.
Ho faig sense decisió i fluctuant i dubtant i indecís i intranquil.
La meditació al bosc ha transcorregut entre barres de bars i incompatbles xigarrets.
He estat tot el contrari a qualsevol ésser religiós o espiritual.
Allà he pensat amb el soterrani i amb totes les coses que hi ha allà.

A la tornada hi he baixat.

Un quadre inacabat d'anys enrera.
Recupero pinzells i faig l'escampadissa.
Fa calor i comença el millor temps per pintar.

He tornat a embrutar de pintura un llençol després de molts mesos de no fer-ho.
Ara una nova imatge en cobreix una altra que vaig iniciar cinc anys enrera.
Pintura tapant pintura generant estrats de memòries o records.
Mai saps quan acaba un quadre.
Se m'ocorre la història d'un pintor obsessionat amb la perfecció de la imatge que vol pintar. Aquest pintor només va pintar un quadre durant la seva vida, un quadre, però, en el qual hi va pintar cada dia, de manera acurada i obsessiva. Cobria capes de pintura amb més pintura, intentant arribar a la seva Perfecció, provant d'arribar a crear el quadre perfecte. El relat acaba en que el pintor sense poder assolir mai la perfecció de la imatge amb la que tant s'esforça en pintar, o bé es mata o bé canvia radicalment de vida, posem per cas que es fa vigilant dels cans de la canera.
Se m'ocorre que la història d'aquest pintor, és la història de tots.
Ens esforçam cada dia en ella.
Però tanmateix repetim els errors d'ahir.
No hi ha Perfecció i per aquest fet no hi ha possibilitat d'assolir-la.
És només un altre concepte enganyós per relatiu, com molts dels que hem creat.

Tornant al quadre que il·lustra aquest post:
És una narració, una història o un conte.

Leonardo ja ho va dir: qui pinta es pinta.
Afegesc o puntualitzo: qui escriu, s'escriu, etc...