13/6/07

La mirada de M.

Hi ha canvis.
Però només aquells que tornen, després d'una llarga estada afora,
tenen poder per veure'ls.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Em recorda a la Odissea, d'Homer. O millor dit d'Ulisses.

neus ha dit...

totalmnt d'acord Jaqme!


una abraçada!

Jo Mateixa ha dit...

Quin ull més expressiu, m'agrada molt, diu moltes coses i en ser la foto en blanc i negre encara diuen més.

Un petonet guapu!!!

Jaqme ha dit...

Elur: Content d'estar d'acord! Les abraçades sempre van bé. Gràcies.

Jo Mateixa: Segur que a M. li agradarà aquest comentari. Sé que llegeix (o vigila) aquest blog. M. és el meu germà (o el més aproximat a un germà, que tinc). Gràcies!

Krahm ha dit...

El més interessant, seria apropar-se a l'ull i veure que era el que M. mirava en aquell moment.

Jaqme ha dit...

Krahm: Bona idea! De totes maneres no crec que sigui gaire transcendental: crec que M. s'acabava de despertar.
:)