Volia fer un post per contar que me'n vaig a Londres.I prou.
També volia canviar la propaganda del Google i amb la puta optimització del template crec que m'ho he carregat tot.
Si feu servir el navegador Firefox veureu que he desplaçat la part dreta del blog (on hi havia els enllaços, el flickr, etc...) més cap a la dreta. Si feu servir l'Explorer aleshores trobareu els enllaços abaix a la dreta (al costat dels banys).
El tema és que no ho se canviar.
Suposo que quan torni de la City necessitaré el meu amic informàtic pq arregli els desperfectes que he provocat.
Ho sento per voltros, lectors:
La música ha desaparegut.
El blog presenta un aspecte desagradable.
Jo que m'en vaig sense poder posar-hi cap solució...
Un desgavell absolut.
Deman perdó.
Us escriuré des de la ciutat per anunciar-vos la reunió amb un possible representant.
Ma mare m'ha dit que hi vagi en camisa, que tothom va ben vestit, allà.
El representant.
Tampoc se ben bé que dir-li o oferir-li.
He reservat un hotel sense mirar-m'ho massa i a les 5 de la nit m'he despert regirat per si podria ser l'hotel radioactiu on l'ex-espia soviètic es va reunir amb el Poloni.
Esper que no. M'acollona que em pugui convertir en un fluorescent caminant.
Es deia Millenium?
Me sona.
Res,
vaig a preparar les maletes i a telefonar al meu amic informàtic a veure que hi pot fer amb el mal aspecte d'aquest blog.
PD.- Agradable sorpresa al matí quan llegint el diari hi he trobat (en aquesta noticia) el blogaire amic del Naufragi del Golea, Miquel Flaquer, que ha muntat amb la ONG Llevant en Marxa una biblioteca a Colòmbia. M'emociona el que ha fet en Miquel. És fantàstic. He vist les fotos que ha publicat el diari (capses de llibres damunt fang a un port americà) i són impressionants. De veres. M'agradaria molt veure la col·lecció completa penjada al seu blog. Des d'avui, per jo, ell és un superheroi. O més. Perquè ell, en Miquel Flaquer, en lloc de superpoders, te somnis que fa realitat.
Jaqme
7 comentaris:
Ais... quin mig ensurt que he tingut... creia que "marxaves" altra vegada, cosa que em provocaria una barreja de tristesa/enyorança i enveja (n'hi ha de la sana? li hauria de canviar el nom?)...
Que hi hagi molta sort en aquest viatge.
No sabria si dir-te fes cas de la mare... jo mai porto camisa :P
Un petó i sort, Artista!
En quan el desgavell, mentre se't pugi llegir n'hi ha prou, no pateixis.
Llàstima de la música per que ja saps que m'encanta la melodia del teu Bloc, però com diu l'Elur, el més important de tot es poder llegir-t'he, per tant...torna a aviat, que tinguis molt bon viatge i SI, fes cas a la mare, posse't camisa.....segur que estaràs la mar de guapu :-)
Una abraçada i molta sort en aquest viatge a Londres!
Elur: Crec Elur, que la enveja sana no existeix, al cap i a la fi, és enveja.L´enveja sana la definim com aquella enveja que tenim als que ens cauen bé, als nostres amics...etc, però en el fons no deixa de ser enveja.
Jaqme: Estic d´acord amb el que penses de´n Miquel Flaquer.S´altra dia, i sense fer comptes, vaig tenir el plaer de compartir un cafè i les seves vivències amb ell.
Bon viatge i fins aviat!
Sun.
bon viatge a aquella ciutat meravellosa, Jaqme. I que vaja molt bé l'entrevista, amb camisa o sense! (bé, sense, sense... potser tampoc cal... :P)
A mi la música no m'acabava de fer el pes i mentre puguem llegir el que escrius, no et preocupes pel desordre.
Fins aviat!
Molta sort en aquest viatge, Jaqme!
Jo també m'alegro de que sigui amb bitllet de tornada ;-)
Una aferrada
Buk
Jo no en tic cap de camisa.
per no haver de planxar-les
I think so
sort!
Publica un comentari a l'entrada