Al matí hem sortit a la terrassa.
Una falzia havia caigut, i les seves cames són massa curtes per tornar a remuntar el vol des del terra. Per això, per volar, es llancen des d'altures, que és on posen els seus nius.
Estava morta.
Al capvespre, hem tornat a sortir per posar-la dins una bossa, però s'havia mogut de lloc.
Ha girat el cap i ens ha mirat.
Estava viva.
Alarma. Què fer?
Ajudar? De quina manera? Donar-li menjar i beure?
Solució Internet!
He trobat la pàgina del COFIB (Consorci de recuperació de la fauna de les Illes Balears) i hi he telefonat.
M'han dit què fer (posar-la dins una capsa en un lloc on estigui el més tranquil·la possible), i que els esperi, que ara parteixen de Ciutat (que està una hora de camí).
Pos aquest post per si un dia us passa el mateix i no sabeu què fer.
Segur que prop d'on viviu hi ha una associació així.
Internet salva vides, també.
19 comentaris:
Nota: El tècnic de medi ambient ha comprovat que tenia una ala rompuda. L'ha duita al centre de recuperació. Intentaran que el mes de setembre estigui recuperada per emigrar.
enhorabona i gràcies :)
un petó!
Ves per on, que al final internet serà útil i tot!
Espero que tot acabi sortint bé.
Una aferrada
Buk
Doncs jo, en lloc de mirar a internet i tot fent fent d'advocat del diable, hauria recordat eixa dita de "pardal que vola..." >:D
Èlsinor: No conec la dita.
Buk: Jajajaj, tens tota la raó.
Elur: Gràcies? Eres la falzia, tu? :)
Un veinat va adobar la teulada i va tapar els forats on des de feia molts d'anys les falzies hi aniuaven. Les vaig veure arribar i es dirigien una i un altra vegada on l'any passat mateix havien fet el niu. Semblava que no s'ho acabaven de creure, una i un altra vegada a comprovar si era cert que el forat no hi era. I efectivament els havien tapat. Ara calia espabilar molt més per a cercar un altre lloc on aniuar. Tan difícil però en aquestes noves vivendes tan ben fetes que no deixen forats baix les teules de fang. Ja ho sabeu si heu de fer ca vostra pensau amb les falzies. Ho agraireu. Salut.
Per cert, és impossible que es recuperi. Servirà però.
Salut.
Joan Vicenç: Em llevaràs la son d'anit! Per què creus o afirmes que és impossible recuperar-la?
Manquen potser moltes dotzenes d'anys de ciència avançada per a poder restablir, amb la "perfecció" que necessiten, les ales d'una falzia. Ja ho veus, però, la bona gent del COFIB es va traslladar per a fer-se càrrec de la falzia i segurament a intentar (i aprendre)guarir ses ales. Caldria parlar amb ells, tranquil·lament sobre el tema, ells, els menescals ens diran la veritat de tot plegat.
Salut.
jajajajajaaja...
em va sortir de l'ànima, vès... a més hi ha poca gent que s'aturi a socòrrer cap animal i menys que informi a la resta de com es pot fer.
I em va sorprendre que vulguéssin recollir-lo, per aquí als ocells petits no els fan gaire cas...
Ah! Doncs "parlar que vola...a la cassola!" >:D
Èlsinor: el fet és que la falzia ja no podia volar :( per tant la dita no funciona. Ah! I m'ha agradat el teu lapsus de "parlar" en lloc de "pardal" :)
Elur: Jo crec que no som tan pocs.
Joan Vicenç: demà els hi escriuré un correu-e a veure que hi diuen. Gràcies per la teva informació. I em neix un dilema: la falzia pateix per no-res? Morirà? Ha de ser sacrificada?
Doncs sí que ha sigut un lapsus, sí, i a més no me n'havia adonat fins ara que ho has dit.
Que la falzia estigui en bones mans, en el sentit de què als qui entregàres l'animal és gent que els estima molt i aprèn i treballa cada dia perquè puguin millor sobreviure enfront sobretot de la nostra pressió humana, no vol dir que l'esdevenir natural no sigui igualment bo. Sobretot si aquesta mort dona vida a un altra, sigui com a aliment per animals o adob per a la terra. De l'ala rompuda, segurament altres falzies n'hauran après a la vegada. Això en definitiva deu ser l'evolució: aprendre. És el que val.
Molt breument.
Èlsinor: El lapsus, però, dona un nou sentit a la dita. I és que la nostra llengua, de vegades, pren el vol!
Joan Vicenç: Esper que sí, que com a mínim servesqui. Encara no m'han respost.
Quina casualitat, avui llegia coses de falciots, o falzies com en dieu vosaltres (jo en dic magalls, per romanticisme pur...)
a La Panxa del Bou (http://lapanxadelbou.blogspot.com).
Espero que la teva sí que torni a volar. De tot cor.
Hi han moltes pagines webbs dedicades a recollir animalons (gats, gossos, aus, rèptils, etc...) que la gent no vol, abandona o simplement que tu tel's troves pel carrer.
Vas fer el més asenyat :-)
Un petonas!!!!
Hola, Com en Joan Vicenç diu recuperar una falsia (Apus apus) d'una fractura es dificil pero no impossible. Vos puc dir que sempre que arriba un animal al COFIB es fa el maxim per a intentar retornar-lo a la llibertat tot i que de vegades no sigui facil. De fet aconseguim alliberar finalment 4 de cada 10 aus que ens arriben fent un gran esforç, treballant tots els dies de la setmana i amb una dedicació plena als animals. De vegades com ja dic no es possible, pero nomes per la tasca, l'educació que es fa i la col.laboracio de la gent que avisa perque veu que un animal necessita ajuda , ja val la pena, val la pena perque surtin tertulies com aquestes a internet, aixi ens conscienciam tots. Perdonau perque m'hagi colat per casualitat en aquest forum.
Lluis Parpal, veterinari i Gerent del COFIB
Lluís, és tot un honor que visitis aquest blog.
Estic subscrit al fòrum aus i m'agrada llegir-hi els comentaris que hi deixes.
4 de cada 10 és un gran èxit. Enhorabona per això. M'emociona molt la feina que feis, i de la qual en som un fan.
Si algun dia necessitau col·laboració al llevant d'aquesta illa, no dubteu en comptar amb mi.
Publica un comentari a l'entrada