La ciutat o una volta pel mercat electropop:Imatges dels clients que han assolit la felicitat promesa en anuncis de publicitat. Són els q veig en els anuncis i sofàs d'Starbucks, Ikea, Microsoft, Nokia...
Què tenen les fotografies dels enllaços? De què riuen?
"Compra això i seràs tan feliç com les imatges que veus. Sí, tu. La publicitat es dirigeix a tu. No a tots".
Sempre que vaig a Ikea me passa el mateix:
Veig llocs on me fan creure que podria ser feliç.
Ergo em deprimesc pq sé que tan de bo fos tan fàcil assolir-la.
El món està ple d'idiotes que treballen per a multinacionals l'única idea dels quals ha estat mostrar-nos imatges de la vida feliç per fer-nos creure que necessitam o desitjam (ens hi va la vida feliç) un objecte del qual en podem prescindir. No són publicistes, sinó fotògrafs de maniquins.
Quan entro al Fnac ho faig amb la idea de comprar una cosa concreta.
Observo les imatges que m'ametrallen des de cada racó.
Em convencen. Em convenço de que si no aconseguesc un Ipod Nano seré un imbècil.
Veig imatges de la publicitat dels telèfons mòbil, en vull un i l'altre.
I després el de sempre.
No compro res i amb una estranya sensació situada entre l'alleujament i l'ansietat, surto amb el cap baix (ara som petit i dissimulat) entre el magma que formau.
Evitant trepitjar les Rambles m'escolo pel Raval. Què et passa Jaqme? Tems la felicitat?
Poc després Dreyer em donarà la resposta:
El que temo és l'engany.
6 comentaris:
Hehehe...jo de moment també he aconseguit esquivar la trampa de l'i-pod nano. I mira que és difícil, perque avui en dia sembla que si no en tens un, ets un imbécil rematat, però buenu, anem resistint. I per molts anys!
Una aferrada
Buk
PD: També procuro anar a l'IKEA el menys possible
d'això... em creureu si us dic que no sé què és un i-pod? en tinc una lleugera idea, però... no sabria ni descriure'n un. En fi...
Ai Jaqme... i és que l'engany ens ronda a cada cantonada...
Per cert, t'he deixat uns deures al meu bloc, si et e de gust jugar, ja ho saps.
Un petó!
Tens molta raó, Jaqme... A mi també em fa por l'engany, sé que comprar l'ipod em farà més feliç un dia o dos potser, però, i després...? El pitjor és que tothom es deixa enguanyar en algun moment, per que algunes vegades ho necessitem... És aixi...
Per cert, jo tampoc no tinc cap ipod!
gràcies :**
Potser hauriem de viure tots com Han Chan a una muntanya freda, plena de boira i neu. Ell no tenia necessitat de temer l'engany:
-Coneixia la veritat.
Som febles i el sistema comercial i publicitari està molt ben engreixat. Cal tocar sempre de peus a terra.
Publica un comentari a l'entrada