Som i Serem (Radio) per Sempre!

Aquesta és una petita història de la Resistència a les Illes Balears.

I és que la història de "Som Ràdio" corre paral·lela a la resistència contra el govern del Partit Popular a les Illes Balears.
Recapitulem.
Som Ràdio va néixer amb el pacte de progés. Durant la seva existència, intensa i breu, va ser una ràdio íntegrament en català i que havia de servir perquè la multitud (no exagero: els que fan música en català a les illes són una multitud) de grups de les illes tinguessin un lloc on ser escoltats.
Mentre va existir va ser una bona ràdio. Molt bona. Amb això vull dir que jo l'escoltava sovint perquè m'agradava molt. Amb això vull dir que molta gent feia el mateix que jo.
Una de les primeres accions del PP a les Illes Balears quan va ser elegit per majoria absoluta al 2003 va ser clausurar-la. La va tancar. Va dir que no tenia llicència.
Tots sabem, però, les veritables raons.
I pels que encara no ho sàpiguen, jo els hi diré:
El PP odia tot el que no és Castella i en castellà.
O com els agrada anomenar-ho: español.

Però un gran grup de gent es va oposar a la censura i es va unir. D'aquesta manera va formar la plataforma Som i Serem Ràdio: per aconseguir, un dia, la reobertura d'una Ràdio que havia d'existir (per la simple necessitat de molts de grups de les illes de tenir un lloc on ser escoltats). I és que això ja té a veure amb els paranys obscurs de la política: si Espanya no fos un estat colonialista, aleshores la música en català, en gallec i en euskera se sentiria a totes les emissores de ràdio estatals, així la música de Marcel Cranc es podria ballar a "Mira quien Baila" o a l'informatiu de la 2, per no dir al programa musical de TeleValladolid.
Però Espanya encara té tres colònies. I els indis de les colònies (i la seva música tribal) estan vetats a les grans(?) emisores nacionales.

Així és com va néixer la Resistència.
Volem ser: Aleshores serem. —es van dir.

I és precisament durant els mateixos anys de resistència i gràcies (de nou la llibertat arriba amb ella) a internet, Som Ràdio, ha ressuscitat de les seves cendres.
I és que aquests dies ha començat o recomençat les seves emissions a través de la xarxa.

I ho celebro escrivint aquest post mentre escolto el primer programa del lisèrgic i solitari mariner del Golea: La Biblioteca del Golea.
I per això, perquè m'alegra la tornada d'una ràdio com aquesta, vull compartir la meva alegria amb tots els mariners, que en el seu recorregut atzarós per aquesta mar, us topau amb aquesta illa.
L'Atlàntida.
Que uns volen enfonsar.
I altres s'hi resisteixen.

Jaqme