26/10/06

Llibertat condicional



No som lliures.
Mai.

No puc prendre una decisió definitiva
com ara afirmar
que mai més tornaré a pujar a un cotxe
o per unes escales.

Jaqme

7 comentaris:

Jaqme ha dit...

Aquest dibuix és
fet meu.

neus ha dit...

Per sort podem enganyar-nos i creure que sí, que si volem podem tan lliures com ens proposem, perquè si no ho fem així... què ens queda?

M'agrada el dibuix :)

Bon dia!

ines ha dit...

Mai diguis mai. En part, sí som lliures.

Anònim ha dit...

GEnial el Dibuix.
Cert, mai podem dir "de éste agua no beberé"

Anònim ha dit...

aquesta llibertat que trobes que et manca, depèn sempre dels límits que un mateix s'hi posi. El meu besavi va ser lliure per dir que mai no pujaria a un cotxe i, que jo sàpiga no hi va pujar mai; aleshores tu ets lliure per dir que mai no te portaran de visita al sol, i probablement tenguis raó. La gran victòria de les dictadures és que els mateixos creadors siguin els seus censors, així idò la victòria del capitalisme es fer-nos creure que sense els seus tentacles no ens poden salvar.
La llibertat la tens, la feina és vigilar que no te la facin malbé.

Anònim ha dit...

perdó, la penúltima frase hauria de dir: els seus tentacles no ens PODEM salvar.

Valgui la rectificació.

Jaqme ha dit...

Sa Tanca: Em rendesc als peus del teu besavi. Fer afirmacions d'aquest tipus (i complir-les) crec que són allò que ens fa lliures. Cal tenir en compte que molts som contradictoris i podem fer afirmacions de coses que mai acomplirem.
La gran victòria del capitalisme és que ens fa creure allò que vol.
Com que comprem el pa.
Ja m'entens.
;)