8/10/06

Empenta

Atlàntida, hi ha quelcom que també porta el teu nom.
I no. No és aquest blog publicat sobre paper ni l'obra de Verdaguer.
Ho explic.

Hi ha una pàgina web on pots publicar-te el teu propi llibre.
Amb aquesta pàgina, Lulu, el 80% dels drets d'autor recalen sobre l'autor, al contrari que el míser 10% que actualment paga, si la paga, la gran majoria d'editors o vampirs.
M'ha dit que ell hi ha publicat el seu llibre.

Així que m'ha semblat una bona manera de fer publicitat d'una obra teatral que em va agradar molt i de la qual en vaig parlar fa un parell de posts.
Ho celebro.

Jo ja te n'he comanat un.
No veig millor manera de recolzar a la cultura de manera directe.
Tampoc veig millor manera de recolzar els seus creadors.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Visca internet!
M'agrada que no hi hagi intermediaris entre l'autor i jo.

Buk ha dit...

Ostres, tu! Bona cosa, la web aquesta. Així tothom pot atrevir-se a fer d'editor. En quan tingui més temps me la miraré amb calma.

Una aferrada
Buk

Anònim ha dit...

Un gran encert, açò de Lulu. Gràcies Jaqme per ser tan curiós i fer-nos evidència a qui no som tan pràctics com tu a l'hora de foronar per l'internet. Jo ara mateix acabo de baixar-me el text de l'atlàntida i esper llegir-lo prest i fer-ne un comentari. L'altre dia feies un comentari, molt encertat com tots els teus, sobre la figura de Miquel Àngel Riera o, millor dit sobre l'oblit d'ell mateix o de molts altres il·lustrats illencs. Però d'aquestes nostrades illes no és la literatura, precisament, el que més interesa als nostres conciutadans i mandatàris. No esperem idò que ens recuperin ells els nostres autors, ho haurem de fer nosaltres.

Jaqme ha dit...

Hei Buk, és una pàgina que sembla feta aposta per a tu. Ja avisaràs quan publiquis els teus hai kais!

Moltes gràcies, però que moltes moltes, Sa Tanca, pel teu comentari. Tenc ganes de saber si opines el mateix que jo d'aquesta obra teatral. Tenc moltes ganes de parlar d'ella. Em sembla maravellós que el text d'aquest amic arribi a Menorca!

Sí, Udefang, tens tota la raó!
Visca Interenet!

Nota a tots els altres: Meam si us animau i feis el mateix que ha fet Sa Tanca de S'Era. Ho torn dir d'altra manera: el recolzament a la cultura hauria de començar recolzant de manera directa als seus creadors!

Anònim ha dit...

Vaja, vaja, vaja, Jaqme...
Així que Spiderman es lleva la màscara...
A veure si ho adivino: Tu ets Jaume Miró.

neus ha dit...

Molt interessant aquesta pàgina, molt!

:*)

neus ha dit...

ummmm... perquè em surt neus enlloc d'elur?

Jaqme ha dit...

Joan: M'agrada la incògnita. Pensa el que vulguis. Pot ser ho sigui o pot ser que no.

Elur-neus.- Sí que és interessant. Esper que els blogaires aviat hi publiquin els seus llibres (però no els seus blogs: un blog és un blog i un llibre és un llibre). Per altra banda no sé per què et surt Neus. Deu ser el teu nom. Pot ser el problema vengui del beta del blogger (no fa gaire m'hi vaig passar).

neus ha dit...

És el meu nom, sí :)
Serà qüestió d'anar-hi passant i anar llufant i adquirint tot allò que es trobi interessant, doncs.

:*)

Anònim ha dit...

Benvolgut Jaqme:
He fet els deures i he llegit l'Atlàntida, aquesta proposta teatral d'un tal Jaume Miró. He de dir-te que desconeixia cap obra d'aquest autor, fins i tot creia, mentre la llegia que era la seva primera obra. Però ara ja sé, millor dit, crec saber, que ell és autor d'altres tres obres com a mínim i té un bagatge interessant en aquest món del teatre. Bé que he de dir-te jo d'ell que tu no sàpigues.

He vist en aquest text la impotència d'un personatge (B= societat civil illenca), fart de que ningú l'escolti, ni escolti la saviesa d'aquell llibre tan apreciat dels cabdills indis, tan apreciat per tu Jaqme, que declama amb ràbia i impotència la decrepitud de la terra que ens es pròpia i que ens la estan destruint; i ara ja és tard, massa tard. La desesperació és tan gran que l'autor fa girar la realitat, els bòtils amb missatge casi sempre arriben a una illa, ell fa sortir la demanda d'ajut de l'illa. Pobre de mi de atrevir-me a fer crítiques del que jo no sé fer, i per tan ben arribades siguin aquestes propostes que es preocupen per la realitat més pròxima; i per tot açò he de dir que la lectura de l'Atlàntida ha estat profitosa. També he de dir que té moltes similituds amb el teu blog. Jo diria........

Jaqme ha dit...

Sa tanca: M'obligues a pensar una estratègia per fer que Jaume Miró llegesqui la teva crítica al meu blog sense fer-li saber que aquest és el meu blog.
Els teus punts suspensius semblen coincidir amb el comentari de'n joan.
M'alegro que t'hagi agradat L'Atlàntida, encara que de les teves paraules es desprèn que no t'ha entussiasmat tant com a mi.
Jo he vist dues obres de'n Jaume i pens que aquesta és la millor que ha fet fins el moment.
Si hi ha casualitats —que no son més que casualitats— entre la seva obra i aquest blog deu ser perquè ambdos som del llevant mallorquí i en Zeitgeist que aquí es respira ens afecta a tots igual.
I si no, mira el blog "El Naufragi del Golea" i veuràs que també en parla de tot això.

Gràcies pel comentari. L'hi faré arribar!

Anònim ha dit...

Ja m'hauria agradat veure la representació de l'Atlàntida, però aquí a la meva illa poc s'hi pot veure de Teatre. Amb el pacte de progés es creà el projecte Alcover i llavors si que van veure teatre fet a les illes, però amb molt poc public, al manco a Ciutadella. Contratar una obra de teatre i dur-la a Menorca, es molt arriscat i ningú que no vagi molt subvencionat no s'atreveix. I t'ho dic jo que vaig esser durant quatre anys l'organitzador del premi Born de teatre. M'agradat el text, però no fins a l'entusiasme, aquí sols hi he arribar amb obres com "Paraules encadenades" de Jordi Galcerán, "La vida es sueño" dirigida per Calixto Bieito, o "La casa en obres" de Blai Bonet magníficament interpretada per Pep Tosar; i en textos con "La ciutat perduda" dels germans Sirera, o "Nus" de Joan Casas; etc...
Ah! Les similituts són part del joc...teatral.