14/2/06

Thank you Mr. Bloom II


La Bèstia ja ha parlat.
Ha dit el que necessitàvem sentir.
Les seves declaracions provocaran una crema pública dels seus llibres a les places dels pobles d'Espanya.
A la conferència que va donar a Nova York sobre "Ramon Llull i la tradició catalana", de la qual ja vaig anticipar el meu agraïment, va deixar caure autèntiques perles, com alguns dels titulars que mostren avui (i ahir) la majoria dels diaris estatals:
Comença amb un "si fos català m'agradaria ser independent d'Espanya" que m'entusiasma. A mi també m'agradaria ser independent d'Espanya. Encantat de saber que des d'avui som part de la tradició i del cànon occidental.
Continua amb un "Barcelona i Madrid no tenen res en comú quant a tarannà, costums ni manera de pensar, ni tampoc quant a la llengua d'expressió pròpia». Això no és res que no sabéssim, però el que no sabíem és que ho sabessin als USA.
I aquí la seva declaració que més m'agrada, una autèntic diamant de la crítica literària:
"Catalunya és una cultura autònoma que legalment és part de la Monarquia espanyola i que té tres manifestacions ben diferents: la Mallorca de Llull, la València de March i la Barcelona d'Espriu. Poca gent és tan devota del poder de la imaginació com el poble català». Clar que del "legalment" es pot discrepar, però pel que resta és brutal: Bloom afirma l'existència dels Països Catalans. Tenim a la immensa majoria de intel·lectuals(?) españolos en contra, però a canvi tenim al més universal dels intel·lectuals (amb el permís de Woody Allen, clar) a favor. Per cert, senyor Bloom, sabíem que teníem imaginació, però no sabíem que som devots d'aquesta. Ho pens. Pens amb els caparrots i les rondalles, pens amb Gaudí o Llull o March o Dalí o Miró, pens amb els Dimonis i Sant Antoni, pens amb les cançons i les gloses. Vostè té raó i tot era ple d'imaginació.
On és ara?
Pot ser no només sigui un anàlisi de la tradició catalana, sinó un toc d'atenció, un avís del que perdem, del que deixam de fer i de ser per foner-nos amb el gran magma del corrent de la globalització: la uniformitat, la línia recta, la superfície plana...
El senyor Bloom avisa: aquell era el vostre camí.
Però on és ara? On és la vostra imaginació?

De Bloom se pot discrepar com de l'existència de Déu. Les seves veritats són aniquiladores de lúcides. Les seves paraules tenen ressonància universal, com la literatura que ell analitza, i el que diu d'ella és una veritat de fe pels que, com jo, som creients.

Sempre passa que des d'enfora la nostra realitat s'entén millor.
Enyor de Riu Eternitat: el paisatge només agafa forma quan es té perspectiva: puja a la muntanya!

Bloom ha dit altres coses. Us deix enllaços als articles del Diari de Balears, l'Avui, Vilaweb i a Hubs perquè les pogueu llegir, si voleu.

24 comentaris:

Toni Ros ha dit...

Aquí tens un parell d'enllaços de profit:

http://entrellum.blogspot.com/2006/02/el-jueu-bloom-diu.html

http://unatemporadaenelinfierno.blogspot.com/2006/02/bloom-y-la-manipulacin-comercial-e.html

Jaqme ha dit...

Horror!
No! Tonibanez nooo aquí!
No et puc suportar!
No em facis perdre el temps. No són enllaços de profit. Són una palla mútua.

Jaqme ha dit...

Una llàstima el teu antisemitisme.
Digne d'un """"pensador"""" com tu.

Toni Ros ha dit...

jaqme, vés amb compte amb les paraules, noi. Jo no sóc "antisemita". Només dic que Bloom és jueu i que Llull diu pestes dels jueus. Són dues obvietats. Jo no m'he pronunciat sobre aquest tema. Acusar-me del

Toni Ros ha dit...

que m'acuses ho trobo molt greu. Et demanaria que ho retiressis, sisplau. Una cosa és que no t'agradi el que escric, i una altra que profereixis acusacions gravíssimes com aquesta, sense cap fonament.

Buk ha dit...

Espléndides declaracions, les de Mr. Bloom. Ja he reenviat el teu post, jaqme, a unes quants coneguts que estaran "molt contents" de llegir el que ha dit el senyor Bloom, jejeje. Així se'ls indigesti el dinar.

Salutacions
Buk

Anònim ha dit...

Després del malestar que sempre em provoca ser testimoni de violència (jacme-tonibanez), sigui del tipus que sigui, puc dir: sí, la imaginació al poder, per favor! La imaginació és una de les poques coses que ens poden salvar...Sols existeix el que primer imaginam!
Imagina'm tia bona, si vols :)

Toni Ros ha dit...

frannia: no hi ha cap mena de violència. O sí, el que insulta empra la violència verbal. Considero que no es pot admetre l'insult gratuït. Estic esperant una rectificació del propietari d'aquest blog.

Jaqme ha dit...

Benvolgut Tonibanez:
Extrec aquest comentari del teu post sobre Bloom:

"(Harold Bloom)com a bon rabí, pontifica i cobra per pontificar."

Aquest Jaqme que subscriu aquest blog és un xueta de Mallorca i des de fa segles sé, amb la meva pròpia pell i la del meu pare i la del padrí i els meus avantpassats, allò què signifiquen comentaris com aquests i què provoquen la meva ràpida resposta al teu clam.

D'antisemitisme n'estic fins els collons, jo. I n'estic perquè sé que és. Sé que són les ironies, i els tons despectius, i els comentaris burletes, del qual la teva frase i la seva frase anterior en són un bon exemple.
Criticar a Bloom tot el que es vulgui em sembla perfecte i estic completament d'acord en no compartir opinió sobre algú, sigui qui sigui, i més amb tu.
Però el que em sap greu de veres, és que s'ataqui a una persona per la seva pertenença a una religió, en aquest cas la jueva. Bloom és jueu, i què? Què té a veure el que Bloom pensa o diu sobre Llull, Dant o Shakespeare amb la seva fe? Acàs Bloom no "politiquejaria i repapiejaria" si no fos jueu?
Però la teva critica no ha anat dirigida en contra de Bloom. No n'ets conscient, benvolgut Tonibanez, ans el contrari no ho hauries fet, però el que has escrit és allò que en filosofia es coneix com a falàcia ad hominem, és a dir es desqualifica allò que la persona diu desqualificant a la persona, o, en aquest cas concret, a la relació que aquesta persona té amb la seva religió.
Si he escrit que em sabia greu el teu antisemitisme és perquè el teu post el transpira. Si no ho ets, més que demanar-me una rectificació a jo, el que hauries de fer és revisar el teu post.
Si penses que el senyor Bloom està errat aleshores hauries de respondre a allò que diu amb arguments racionals i presents, i no amb arguments que semblen extrets dels grans llibres inquisitorials.
I ja que estam de ple en el tema del teu post també pens que hauries de fer una relectura de Ramon Llull, i saber que la teva (única?) font de cultura Google no basta per fer afirmacions a l'estil "Ramon Llull pensava dels jueus que s'havien de passar a "la fe triunfante"", no?

En fi, Tonibanez.
Si no ets antisemita, sembles ser-ho pel que escrius al teu post.
I si no ho ets demostra el contrari.
D'aquesta manera el que subscriu, rectificarà.

Jaqme

Toni Ros ha dit...

Veig que teniu la pell molt fina, xueta. L'honora confessar la seva ascendència. Jo no he tingut mai cap problema en aquest sentit, vull dir que tant me fa la raça, el color, la religió... de la gent. Si vostè s'ha sentit ofès pel meu post, ho lamento. És el seu problema, com és el problema de certs musulmans que s'han sentit ofesos amb les caricatures daneses. "Antisemita" és un insult, i gruixut. Ara ja sé per què l'heu emprat. La seva sinceritat, xueta, és paorosa. És com quan alguns t'insulten dient-te "feixista" i subtileses per l'estil. El jueu Bloom no se n'amaga pas, i exerceix de rabí de la literatura "canònica". Però se li veu el plomall. La seva conferència a la Poet House de NYC està feta per agradar els que paguen la minuta. Tenen així titulars. I és un discurs polític, descarat. Compara el poble català al poble jueu en les seves declaracions, i aquesta comparació no és acceptable. Jo m'he pres la molèstia de llegir Llull, en català i en llatí. Bloom demostra un coneixement molt superficial del Foll. És Bloom qui s'autodesqualifica, com vostè mateix, insultant-me. Ara ja tenim les cartes sobre la taula. Passi-ho bé.

Anònim ha dit...

Feliç dia dels enamorats.
:)

Anònim ha dit...

Qui és aquest personatge que encara posa etiquetes a la gent, jueus, moros, cristians, ...
I ell que i qui és. És l’inquisidor?
Estic amb tu Jaqme.
Siau

Francesc Mas i Castanyer ha dit...

Jo també he enviat el teu escrit als meus amics i coneguts.
Suposo que no et sabrà greu ni et molestarà.
Jaqme, salut, alegria i endavant.

Amb cal·ligrafia tremolosa ha dit...

Qui diu que no és aceptable comparar el poble jueu amb el poble català??? Som pobles condemnats... ells des de fa milenis, nosaltres tan sols des de fa segles... Harold Bloom no fa aquesta comparació així com així, la fa perquè ha llegit i ha entès a Salvador Espriu, un poeta que noslatres mateixos hem desat dins el calaix de l'oblit perquè ens era massa incòmode de digerir (a nosaltres que som tan moderns, tan cosmopòlites, tan realistes, tan progressistes i... sobre tot, tan mesquins!!!). El jueu bloom??? El negre (oncle)Tom? Per què no et fiques amb els espoanyols que aquests sí que són una mala raça? Què t'han fet a tu els jueus, Ibañez...? El deure moral i cívic de tot català és enderrocar l'entelèquia espanyola... qui no s'hi compromet i es disfressa d'asèptic cosmopolita és de la mateixa baixa estofa que els jueus que colaboraren en l'extermini dels seus congèneres...

Anònim ha dit...

És curiós que de LLull de Mallorca, March de València i Espriu del Principat (ara Catalunya), els dos primers han viscut dins la Independència i per tant era absurd ser independentista, en canvi el tercer, n'Espriu era principatí (avui català), i no independentista, sinó més bé dependent d'Espanya ("la pell de brau). (Pel poc que conec d'ell)

Amb cal·ligrafia tremolosa ha dit...

El que importa d'Espriu no és la seva actitud personal cívica, sinó el mite, la metàfora sobre la qual basteix una part de la seva obra. La identificació metafòrica amb el poble jueu es sustenta en un bassament emotiu prou rellevant.

Ara digueu: "La ginesta floreix, / arreu als camps hi ha vermell de roselles. / Amb nova falç comencem a segar / el blat madur i, amb ell, les males herbes" / Ah,joves llavis desclosos després / de la foscor, si sabíeu com l'alba / ens ha trigat, com és llarg d'esperar / un alçament de llum en la tenebra! / Però hem viscut per salvar-vos els mots, / per retornar-vos el nom de cada cosa, / perquè seguíssiu el recte camí / d'accés al ple domini de la terra. / Vàrem mirar ben al lluny del desert, / davallàvem al fons del nostre somni. / Cisternes seques esdevenen cims / pujats per esglaons de lentes hores. / Ara digueu: "Nosaltres escoltem / les veus del vent per l'alta mar d'espigues." / Ara digueu: "ENS MANTINDREM FIDELS / PER SEMPRE MÉS AL SERVEI D'AQUEST POBLE".

"Inici de Càntic en el Temple", Salvador Espriu.

Jaqme ha dit...

Brutal i perfecte. Clar i lúcid, DJ.
Gracies Buk, amics.arbres, Siau i DJ.
Frannia: no ha estat violència, sinó disputa o defensa.
Terrademata: No era depenent, sinó independent, ans al contrari no hagués estat poeta.

Anònim ha dit...

"Ens mantindrem fidels/per sempre més al servei d'aquest poble" d'Espriu, ho he escoltat d'una veu basca, Mikel Laboa (recordeu la banda sonora de "la pilota basca"), la única canço en català que he escoltat a aquest vell cantautor basc. No dic que Espriu no fos estat poeta independent en els temps més foscos, però no era independentista ni com a poeta. Cada cosa al seu lloc, ni més ni menys.

Jaqme ha dit...

Terrademata: Personalment no m'importa gaire si Espriu no era independentista, però després de llegir el poema d'Espriu que DJ Insel ha posat en aquests comentaris tenc els meus dubtes.
De totes maneres aquest fet no té la més mínima importància per evaluar a un creador.
L'important d'un escriptor no és la seva condició religiosa, tribal o política. Allò que trascendeix va per un altre camí. Bé que ho saps.

Amb cal·ligrafia tremolosa ha dit...

No és qüestió de més o menys independentisme, no és qüestió que es pugui delimitar amb línees polítiques com les lleis o les fronteres, el sionisme és només una opció més i no sempre la més preuada pels jueus més conscients de les seves arrels culturals: a més, la poesia de debò sempre es troba part dellà -confrontada- de la llei, dels estats, de les polítiques... som catalans tenguem o no un estat, som catalans ens putegin o no els genocides espanyols, som catalans encara que no ho volguem ser: per una simple qüestió de geometria existencial -haver nascut en un temps i en un lloc determinat-.
Escoltau la versió que feu Raimon del poema d'Espriu! Escoltau-la, si us plau... vos pensau que avui no té tanta vigència com abans?

Anònim ha dit...

Llibertat, justícia i pau. En aquest ordre.

"Si li hagués tallat les ales
hagués estat meu,
no hagués escapat
Però així
hagués deixat de ser ocell
i jo...
allò que estimava era l'ocell."

Bona nit.

Anònim ha dit...

Jaqme, he llegit amb atenció el teu post i els desagradables comentaris que en ell hi ha deixat el Tonibanez.
Estic amb tu completament. Ànim. A mi també em sembla un autèntic racista.
Em crispa la gent així.

neus ha dit...

Un paio llest el Bloom.

;*)

Anònim ha dit...

bah, lo que importa d'espriu és que és un poeta mediocre que va desaprofitar les seues qualitats com a narrador.
a banda d'això, la llibertat d'expressió, en principi, serveix per defensar els dèbils davant els forts. no crec que parlar en termes de "xuetes" (un mot despectiu) sigue gaire defensable, doncs...