12/1/06

Thank you Mr. Bloom!


En aquests precisos moments s'està celebrant a Nova York la mostra "Catalan Culture in New York".
En aquests moments s'està parlant d'això a la capital del món:

I m'interessa molt especialment el que pot dir el gran Harold Bloom en aquesta conferència:

5-6:15 pm: "Ramon Llull and Catalan Tradition"
Guest Speaker: Harold Bloom

El senyor Bloom --ja sé que alguns discrepareu d'aquesta opinió-- ha fet més per la literatura catalana, en el simple fet de incloure a Catalunya a la llista de literatures remarcables del món en el llibre "El Cànon Occidental", que el que s'ha fet des dels mateixos Països Catalans per donar a conéixer la nostra literatura.

Algú podria ser tan amable de dir-me com puc aconseguir llegir aquesta conferència?

Per cert, si Ramon Llull és tradició catalana, aleshores, i pel fet que Llull era mallorquí, i pel fet que Mr. Bloom ho digui, la cultura balear, i des d'aquest bloc no ho hem dubtat mai, és cultura catalana.

Una pregunta als lectors catalans d'aquest bloc: Considerau la cultura balear com a cultura catalana?

18 comentaris:

Francesc Mas i Castanyer ha dit...

Jaqme,
Quina pregunta que fas, és que en tens algun dubte o és que dubtes de nosaltres ?
Crec que és molt clar que la cultura balear també és cultura catalana, o no ?
A més, crec que aporteu moltes coses que ens son escasses o ens manquen a la península.
Sense vosaltres la cultura catalana s’empobriria considerablement.
Salut.

Buk ha dit...

Totalment d'acord amb amic arbres! M'ha tret el comentari de la boca.

Anònim ha dit...

Estimat Jacme, amb aquesta pregunta m'has semblat més proper als debats sobre llengüa que es fan a les nostres teles autonòmiques que al lluitador de sempre? què et passa, rei? Clar que sí.

Mikel ha dit...

Jo la cultura la considero cultura i m´es igual si es catalana o balear , en tot cas ho ha de dir el pare de la criatura.
L´autor del llibre , retrat , pintura , canço....ell es el que ha de decidir si la seva aportacio a la cultura te alguna identitat.

Anònim ha dit...

I tant, per això mateix els països catalans no són pas una demanda política, sinó cultural, històrica i social. El problema, però, és que els castellans només veuen totes les nostres iniciatives i inquietuds com una amenaça al poder que gaudeixen.
I dic castellans perquè em nego a fer el lloc aquest d'Espanya contra Catalunya, Espanya contra Euskadi, ... Espanya és una idea que els castellans han deformat per a convertir-la en pan-castellanisme. L'espanyol no només és el castellà; ho són tots els idiomes que es parlen a Espanya. Els espanyols no són els qui defensen la CE78 ni la unitat sagrada del país ni la exclusivitat de l'idioma. No pas! Ho som tots i amb les nostres idees i maneres de veure Espanya. Altrament estem parlant d'ej-paña ergo castilla.

Perdoneu que surti d'aquesta manera però hi ha molta tensió acumulada!

Anònim ha dit...

la cultura que ens enriqueix com a ciutadans del Països Catalans té topònims i antropònims, té lleis i costums, té festes i tradicions, té vents i té mar, té una llengua i té lletres... que no es semblen, són les mateixes!!!

L'any 1918 Àngel Ruiz i Pablo escrivia aquests versos de benvinguda al bisbe català Joan Comes, com a nou bisbe de Menorca:
"Ben vingut siau lo Bisbe;
benvingut a nostres llars;
la gran pàtria catalana
per Menorca haveu deixat;
més no os pese la vinguda
ben segur no os pesarà,
que no haveu mudat de pàtria;
sols haveu mudat de llar"

Si noltros ho tenim clar, que bufi castella!

Ferran Caballero ha dit...

Jo si.

Anònim ha dit...

No,
la cultura de d'Eivissa, de Formentera, de Mallorca i de Menorca no són cultura balear, són senzillament cultura catalana, com la de Barcelona o la del Rosselló.

Mèrci

Quico Ventalló ha dit...

També podem considerar la cultura catalana con cultura mallorquina, tot és el mateix.

Jaqme ha dit...

Amic arbres i Frannia: Clar que no ho dubt. Crec que ho havia deixat clar al post: "la cultura balear, i des d'aquest bloc no ho hem dubtat mai, és cultura catalana".

Mikel: El que dius seria cert si es pogués concebre una obra a l'espai o dins un vaixell en aigües internacionals. Tota obra, de la mateixa manera que està unida al seu autor, també està unida al seu espai-temps. Pens amb obres, com la Marilyn del Warhol, per exemple... quin sentit tendria fora dels USA i "pintada" abans de la seva mort? El mateix ocorre amb la llauna Campbell. Per cert, tenc una creença íntima: aquesta creença és que l'autor, o com dius "el pare de la criatura", a part de concebre l'obra, no té molt més a dir sobre l'obra. Crec que aquesta té autonòmia pròpia i parla a cada espectador-lector amb el seu propi idioma. En aquest sentit pens en el meu cas: cada vegada que mon pare parla sobre mi, s'equivoca.

Octavi Fornes: Que hi ha una espanya que no és "Ej-paña ergo Castilla"? A on?

Sa tanca: ben dit!

Giorgio Grappa ha dit...

Primer de tot, salutacions, Jaqme, perquè em pense que encara no havia passat per ací.

M'has deixat sorprés quan has dit que Bloom havia parlat de la literatura catalana al seu cànon. No me l'he llegit (de fet, fa uns mesos que me'l van deixar i encara no l'havia obert), així que m'hi he atansat i he mirat i remirat l'índex; al final, he arribat a la conclusió que només l'esmenta en l'annex "L'edat caòtica: una profecia canònica", on es limita a facilitar al lector una llista amb sis autors catalans i un llibre de cadascun, sense cap comentari.

És això tot? O en parla en algun altre lloc? Si fos així i ho tingueres localitzat, t'agrairia molt que em digueres la pàgina, perquè no sé quan tindré temps per llegir-me'l.

I sobre la pregunta que ens llances: Home! Si ja has esmentat Ramon Llull, el creador del català literari, l'autor que ho va escriure TOT, l'autor que va posar les bases del català escrit, què anem a dir?

(Per cert, m'agradaria saber què en diu el senyor Bloom, però sospite que no dirà res d'original, i que, per ser qui és, l'ho pagaran molt bé; però ja ens està bé que aquest "dinosaure" parle de la nostra literatura.)

Anònim ha dit...

No esperava menys...

Jaqme ha dit...

Giorgio: Benvingut a aquesta illa. Jo no he escrit que el sr. Bloom parlàs de Catalunya. He escrit que ell inclou a Catalunya (referint-se a la literatura en català) a la llista de l'Edat Caòtica.
"És això tot? O en parla en algun altre lloc?"
A l'edició d'Empúries de "El futur de la imaginació" de Harold Bloom hi ha les reflexions sobre la literatura catalana de Llull a Rodorera.
A "El cànon occidental" només cita a aquests sis autors i a les seves obres. És una gran passa per una nació sense estat propi. No ho trobes?

Jaqme ha dit...

Darreraelmirall: un peix o una serp?

Anònim ha dit...

Si parlem de cultura, no sabria que dir, car això de la cultura, em sembla com castells de cartes enmig del no res. Ara bé, si parlem de literatura, aleshores potser si.

Amb cal·ligrafia tremolosa ha dit...

La cultura no té llinatges.
El folklore potser sí.
El que s'escriu en català, com el que s'escriu en francès, com el que s'escriu en anglès, com el que s'escriu en alemany, com el que s'escriu en italià, com el que s'escriu en danès, com el que s'escriu en flamenc, com el que s'escriu en norueg, com el que s'escriu en rus, com el que s'escriu en grec, com el que s'escriu en holandès, com el que s'escriu en croat, com el que s'escriu en romanès...
crec que m'en deix alguna... però bé, ja m'enteneu.

Jaqme ha dit...

Aleshores, DJ, consideres a la literatura folklore?

Amb cal·ligrafia tremolosa ha dit...

Hi ha literatures que formen part de la cultura (Ausiàs March, Joan Maragall, Josep Carner, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Vinyoli, Andreu Vidal...) i hi ha literatures que -sense ànim despectiu- engreixen el folclore (...etc...Maria Pau Janer...).
Ambdues funcions s'interelacionen i són plenament necessàries.