Benvolguda Atlàntida,
Una neu lenta cau intermitent sobre l'univers.
El silenci és còsmic.
Aquest fred és fràgil. Es fon quan el trepitj.
No he dormit en tota la nit. Darrerament és així.
Tot costa.
Alguna cosa no va bé però no sé, no puc determinar quina cosa és.
No vull més tecnologia. No em deixa simplificar. No vull tenir la necessitat de saber què passa o què li passa al món.
He mirat la neu en la nit caure davant la dèbil claror de la bombeta del porxo: tot acabava: la imatge per la finestra: blanca i negre: un tot tancat dins una fosca sòlida i completa que enmarcada dins els límits de tot allò que es mou i existeix m'ha ferit.
Pel que resta,
tot igual,
com sempre.
Jaqme
12 comentaris:
Kia Ora (Hello) from a krazy blogger down-under in New Zealand. I can't understand the language, but I can understand the photos. Great blog.
No tot el que existeix es mou però no dubtis que allò que es mou existeix segur. L'Atlàntida fa temps que no es mou, però queda demostrat que existeix.
una abraçada càlida enmig de la neu.
Espere que pugues dormir més tranquil, tan tranquil com aquesta neu dels teus paisatges...
La neu ja s'ha fus.
Només va ser un avís del que ha de venir.
Ferran: l'Atlàntida sí que es mou. El seu moviment és vertical: d'amunt cap avall (mira el subtítol d'aquest bloc).
Nimue: Gràcies per l'abraçada. La neu no és tranquil·la. Em té encuriosit. L'he mirada i observada de lluny i d'aprop. A Mallorca quasi mai neva. Deu ser per això: no hi estic acostumat.
Ara bufa un vent de l'est que sembla gelar-ho tot.
Mir per la finestra i veig totes les branques que es mouen.
Ballen o es queixen?
Preciosa foto i preciós post, Jaqme. Com m´agradaria poder passar-me la nit mirant nevar... D´aquí un parell de setmanes marxo a la muntanya, qui sap si....
La teva última frase es gairabé un haiku, Jaqme:
Ja bufa el vent
i les branques es mouen.
Ballen o es queixen?
Salut i força
Buk
remei per nits inquietes.
dues gotes d'oli essencial de taronja sobre el coixí.
esmorteeix els malsons i les giravoltes entre llençols.
El món, simplement, passa. Som nosaltres el virus que parasita cada passa del món tot clavant-li l'agulló d'una pregunta que tanmateix no obtindrà resposta.
La neu cau.
Aquest és un fet tan simple com anguniós.
La simplesa ens angunia perquè nosaltres som aquells que ho compliquen tot.
"no vull mes tecnologia"
No m´ha agradat pas aquesta frase , ja que es la tecnologia la que ens deixa fer-nos particeps de les tevas paraules.
Internet és un internat.
La tecnologia esclavitza.
Et va fermant cada dia un poc més.
Caldria posar sobre una balança:
Per una banda la tecnologia.
Per l'altre la llibertat.
I per una altre la dependència fictícia a aquesta mentida.
Caldria recuperar a Marcuse i el seu concepte de "falsa necessitat".
tens una mica de raó.
Tinc el mòbil espatllat des de fa deu dies.
Els tres primers van ser horrorosos. menys suor freda, tenia tots els símptomes d'una síndrome d'abstinència.
Avui, ajorno el moment de comprar-ne un de nou, hi ha alguna cosa dins meu que es rebel.la.
Efectivament, Jaqme, Marcuse és avui en dia més necessari que mai. Però sembla que els actuals intel·lectuals del sistema el vulguin oblidar per tal d'oblidar (mala consciència) el seu propi passat subversiu per devers la primavera del 68.
Publica un comentari a l'entrada