14/11/05

Darrera Postal?


Benvolguda Atlàntida,

Ahir vaig anar a despedir-me de les balenes a la sortida del fiord. Vaig fer la darrera d'una llarga col·lecció de fotos sobre la zodiac de'n J.
Aviat partiran lluny d'aquest encreuament màgic que són les aigües del llac Saint-Jean, del Fiord de Saguenay i del Riu Sant Llorenç.
L'any que vé tornaran.
Avui partesc a Quebec Ciutat per provar d'arreglar el paperum, els visats i el passaport. No tenc gaires esperances, només excuses. He fet la maleta per si un cas no puc tornar.
La veinada arreglarà els problemes amb la casa.
Supòs que era impossible provar d'estar lluny de la Civilització. Aïllar-me com ho estàs tu, Atlàntida. No hi puc pensar gaire. El cor s'estreny.
Pus mai els arbres. Pus mai els animals. Pus mai el fred i el fiord. Pus mai el so de les balenes en la nit. Pus mai les passejades del Pioner. Pus mai posar noms a les muntanyes...

El que més em fot és que no és la Natura qui m'engega. Si així hagués estat tendria al manco una evidència, una veritat. Qui m'enjega és la gran abstracció de la burocràcia i dels governs. Ells no volen que estigui en la Natura com la Natura, o en igualtat de condicions. Som estranger. "Treballa, si vols quedar t'ho posam fàcil", em diuen.

Podem viure amb pocs doblers. Amb molts pocs doblers. Mai havia estat tan ric tenguent tan poc.

He escrit molt i he tengut Temps per allò que volia.

On seré demà?

Jaqme

10 comentaris:

Amb cal·ligrafia tremolosa ha dit...

On aniràs, jaqme?
Quin ha estat l'origen del teu pecat?
Quin àngel et mostra el camí de sortida?
Quin maleït déu t'expulsa del paradís?
La burocràcia, l'estat, el sistema... existeixen arreu, no hi ha escapatòria possible, no hi ha recer...
O potser l'únic recer sigui la dignitat de la rebelió.
Molta sort, jaqme, en el teu èxode!!!

nimue ha dit...

ostres, jaqme! sona dur! :(
espere de tot cor que el lloc que t'acollirà serà gustós i benèvol amb tu. Tornes a la Mediterrània?Tenim tempestes boges ara...

Molta sort!!

Anònim ha dit...

Els qui tenim la natura com a patria, mai no ens treuen d'enlloc. Sols canvian de llar.

Buk ha dit...

Ostres, no sé que ha passat amb el meu darrer comentari, que no apareix en el blog...
Bé, simplement dir-te que espero que aquesta no sigui realment la darrera postal. Espero que hi hagin moltes més allà on vagis. I el que no podran prendre't mai els burócrates, és l´experiència viscuda i les lliçons apresses.

Salut i ànims. I no deixis d´escriure!
Buk

EQMEVD ha dit...

seran altres postals...
des d'altres indrets.

Em sap greu. No entenc qui és ningú per dir on pots estar o deixar d'estar.

Sort amb els papers.

Anònim ha dit...

Sort amb la teva recerca. A voltes les imposicions ens mostren el camí que nosaltres sols no hem sabut trobar. Sort vagis on vagis.

Mikel ha dit...

Vagis on vagis ho podras seguir compartint amb tots nosaltres.

Quico Ventalló ha dit...

Escrius molt, però molt, bé. Ets dolç, dens, suau i transparent com la mel ;)

dospoals ha dit...

Llàstima que hages d'abandonar aquest destí que havies començat

Anònim ha dit...

A partir d'avui el camí per arribar a Sa tanca de s'era, és: www.paugener.illencs.com