Benvolguda Atlàntida.
Amb dificultats passam els cinc graus.
No tenc roba suficient per sobreviure a el que se'ns vé al damunt.
Na S. em va acompanyar a la Baie a comprar un abric. Allà no en varem trobar i varem haver d'anar a Chicoutimi. Em va explicar que aquí no tenen moda. Només roba. És cert. Tots comparteixen un estil de vestimenta: ancorats als anys 90. I jo m'hi he afegit. No som fashion.
A algunes zones properes ja ha nevat.
El paissatge sembla que ho sap.
El paissatge ho sap.
Les copes dels arbres es mouen amb més lentitut que mai esperant la neu.
O el gel.
Els ocells canten amb un ritme més pausat.
I tot té un tò blavós que ho abarca tot.
El món —aquest món— sembla preparar-se per al seu Refugi.
Atlàntida, una bellesa perillosa és mil vegades més bella!
Jaqme
9 comentaris:
A casa meva el fred es passa amb una frega de pit a pit.
Medicina preventiva - en diuen- contra els refredats.
És clar que si pots gaudir d'aquest paisatge, gairebé ve de gust quedar-se malalt a casa.
i afegeixo encara: és fantàstic comprar roba i no ser fashion. només viure abrigat i protegit del fred. sense pensar si l'abric no només és de la marca correcta, sinó si a més, ve d'un outlet.
terapèutic. molt terapèutic.
Des de Menorca et retorn el telegrama, però el meu és humit. Aqui ja fa setmanes que ens ofega la humitat. No m'agrada aquest temps humit tenint tan a mà a la tramuntana. Però ben segur que són els culpables que les arrels dels illencs siguin tan fondes i estiguin tan arrelades al país. La humitat i la tramontana, vat-aquí els meus paratges atmosfèrics.
Hola Jaqme,
No recordo com vaig descobrir la teva bitàcola, l'Atlàntida, i vaig quedar molt sorprès al veure que singlaves per Amics arbres . Arbres amics.
Molt bé la teva Atlàntida, és un plaer llegir-te, un t’imagina com si fossis un savi d’aquests de novel·la, un català, mallorquí, naturalista o científic i magnífic escriptor/narrador/descriptor.
Si algun dia et vingués de gust, m’agradaria molt que ens fessis arribar algun escrit teu sobre els arbres de Mallorca, del Canadà o d’arreu. A la pàgina hi ha el correu.
Per cert, ens vas deixar tu un missatge a Amics arbres . Arbres amics.
Bé, salut, força i endavant.
m'arriba la bellesa del teu paisatge, a pesar del fred que encara no tinc i que no vull tindre.
EQMEVD: fred terapèutic però sobre tot simplesa cura!
Sa Tanca: ja saps que al llevant de Mallorca compartim el clima. El baf i la tramuntana: No les anyor encara! Ma mare em va dir que darrerament havia fet molt de baf i que encara fa calor i turistes a la platja! Em costa imaginar que pugui ser així!
Arbre amic: benvingut! Així ho intentaré fer. No som ni científic ni naturalista ni savi! :D No sé què et podria dir dels arbres... apart de la fascinació que sent per ells.
Nimue: Però si el fred és saludable!
"A algunes zones properes ja ha nevat.
El paissatge sembla que ho sap."
Ostres, Jaqme, això es podria considerar un haiku. De métrica lliure, a la manera de Taneda Santoka.
El teu post, una vegada més, m´ha fet venir ganes de deixar-ho tot i marxar cap a aquesta Natura salvatge de la que gaudeixes. Em continues fent enveja jeje ;-) I la veritat es que descrius com ningú aquests paratges i la vida de muntanya. Has llegit a Wang Wei?. L´última part del teu post m´ho recorda força.
Buk
Buk: Només conec a Basho. Voldria saber qui és Wang Wei. O qui va ser.
"Una bellesa perillosa és mil vegades més bella" (!!!)
Perillosa sentència, Jaqme, massa bella...
Sempre he pensat que la única possibilitat que hi ha que algú em vegi jugant als escacs és en el cas de trobar-me envoltat de neu i amb l'exterior glaçat. Maco ho deu ser molt, però no sé...
Publica un comentari a l'entrada