26/10/05

Rèquiem

ROSA PARKS

LA DIGNITAT VA SER LA LLIBERTAT.

5 comentaris:

Amb cal·ligrafia tremolosa ha dit...

A vegades el simple fet d'asseure's a un autobús pot convertir-se en un gest de llibertat. És curiòs però el mateix dia en què llegesc, al diari que sol llegir per tal de mantenir encès el caliu de la meva ràbia -sí, el diari que dirigeix un dels antics clients de n'Exuberantia Rampú-, la necrològica de na Rose Parks, llegesc també la notícia de la publicació de les memòries de'n Mohamed Alí, memòries en les quals assegura que d'allò que més es penedeix és d'haver traït en Malcom X tot seguint les directrius del dirigent dels negres musulmans. Mohamed Alí, entre d'altres gestes, se negà a anar a lluitar al Vietnam, la qual cosa li suposà esser anatemitzat pel sistema. Per què els esportistes catalans i mallorquins segueixen col·laborant amb l'enemic espanyol? Pedrosa, Nadal, Pujol...: un poc de dignitat, si us plau!
Rose Parks, ella sí que sabé ser digna.

EQMEVD ha dit...

Tots tenim un preu. La diferència és que alguns es venen més barats que altres.

Jaqme ha dit...

Dignitat.
El món parla del mateix.
Ahir ella.
Avui Xirinacs.

EQMEVD ha dit...

dues coses.

primer: ja ho deia ahir, tots estem interconnectats, millor o pitjor sintonitzats, però connectats.

segon: el primer pas sempre és un no.
no hi ha res que em produeixi més pessigolles que la rebel.lió civil.
pessigolles que et fan creure que només ens hem de creure que es pot fer.

Amb cal·ligrafia tremolosa ha dit...

HD Thoreau escrigué "Civil desobedience" fa ja dos segles i el seu missatge continua essent vàlid.