Autorretrat de'n Bacon. Ell és el pintor de l'home contemporani (si és que existeix en alguna banda que no sigui el llenguatge). Home de rostre desfragmentat, romput, esqueixat. Jo. Tots.
Desfragmentar: una paraula, un verb que sempre m'han suggerit una ambiguïtat difícil de definir. L'usem per dir el contrari del que segurament vol dir. Desfragmentar és treure fragments; fragmentar és rompre. Però sovint quan una cosa és trencada diem que està desfragmentada... Fragments de nosaltres mateixos, això és el que, massa sovint, som. Del que, massa sovint, exercim.
Redéu! Els blocs són la veritable Àgora del segle XXI! Tiqqun sí, DJ. Però no cal donar més importància al comentari que al post. No cal donar més importància a l'auto-retrat que a la paraula. No cal donar més importància al post. Mira'm. Mira'ns. Som aquest home. Però també som la llauna Campbell de'n Warhol. Qui ens pensam que som?
Salut Jaqme! He estat passejant pel teu blog, molt interessant... Quan tingui més temps intentaré llegir-ho tot. La música que hi has posat és preciosa.
Uaaaauhhh! Quina força, aquest autorretrat d´en Bacon. M´ha agradat molt. Si que trobo que plasma molt bé l´home/dona d´avui en dia. Estem dispersos, no sabem on anem ni que volem. Alienats, desconectats de la vida, esquizofrénics amb mil veus resonant pel crani. Som una mica tot això. Molt i molt bo!!!! Hi ha un koan zen que diu: "Quin era el teu veritable rostre abans de nèixer" Jo afegiria: "I ara, quin és, ara el nostre veritable rostre" Crec que aquest autorretrat respon molt bé a aquest koan. (Buffff, quin rotllo us he donat)
Buk: grandiós i preciós koan. Els koans sempre tenen la capacitat de fer-me riure i de posar-me content. Pot ser sigui degut a que l'alegria tengui un punt de contacte amb el satori?
EQMEVD: No hi estic d'acord. Recorda a l'immens i infinit Fernando Pessoa. No ho va dir. Ho va fer. Es va —diguem'ho així— fragmentar per existir. Per ser algú. Un poc com el cubisme i "Citizen Kane" al mateix temps. Som el que els altres creuen que som. Una perspectiva de l'altre. Altre manera de dir l'enunciat de Heisenberg (crec que avui estic excessivament intelectual, perdonau-me) ets allò que jo crec que ets. T'adapto a la meva perspectiva. A la meva mirada. Mirar-te és quedar-me amb un fragment. Fragmentar-te. Romper-te.
Hola, estic d'acord amb tu en el fet que la literatura tal i com l'ensenyen avui dia avorreix bastant. Passa igual amb l'anglès, que molta gent no arriba al nivell perquè durant el seu aprenentatge no ha pogut adquirir l'estructura de l'idioma degut que era un avorriment i ho segueix sent. Bé, ara m'estic llegint "EL llibreter de Kabul" i trob que està bé, tot i que és frondós, extens (350 pàgines, moltes per mi, haha) i un poc embullós, trob que està bé... però me queden encara 200 pàgines.
Hola Jaqme i companyia, avui em ve de gust recamar-vos un dels darrers llibres que m'ha sorprès "L'ombra del vent" de fet encara l'he d'acabar, però és molt prometedor. Jaqme t'afegeixo al meu blog, et sembla bé?
EQMEVD: Som allò que ja no som. Mai és present, sempre passat o futur. Amb en Pessoa hi vaig parlar ahir i va estar d'acord amb mi. Però quan vulguis fer la reunió estaré encantat de ser-hi.
Nane: El quadre és terrorífic. Bell? Jo no el trob bell. La bellesa ja no és una qualitat de l'art des de fa temps.
PRIMER ERROR:
17 comentaris:
Autorretrat de'n Bacon.
Ell és el pintor de l'home contemporani (si és que existeix en alguna banda que no sigui el llenguatge). Home de rostre desfragmentat, romput, esqueixat.
Jo.
Tots.
Desfragmentar: una paraula, un verb que sempre m'han suggerit una ambiguïtat difícil de definir. L'usem per dir el contrari del que segurament vol dir. Desfragmentar és treure fragments; fragmentar és rompre. Però sovint quan una cosa és trencada diem que està desfragmentada...
Fragments de nosaltres mateixos, això és el que, massa sovint, som. Del que, massa sovint, exercim.
Aquest és el Bloom (Tiqqun).
No el temeu:
No hi ha camí de retorn.
"Jo sóc l'altre": Rimbaud.
I aquest altre és l'infinitament diferit.
Redéu!
Els blocs són la veritable Àgora del segle XXI!
Tiqqun sí, DJ.
Però no cal donar més importància al comentari que al post. No cal donar més importància a l'auto-retrat que a la paraula. No cal donar més importància al post.
Mira'm. Mira'ns. Som aquest home. Però també som la llauna Campbell de'n Warhol.
Qui ens pensam que som?
Salut Jaqme!
He estat passejant pel teu blog, molt interessant...
Quan tingui més temps intentaré llegir-ho tot. La música que hi has posat és preciosa.
Uaaaauhhh! Quina força, aquest autorretrat d´en Bacon. M´ha agradat molt. Si que trobo que plasma molt bé l´home/dona d´avui en dia. Estem dispersos, no sabem on anem ni que volem. Alienats, desconectats de la vida, esquizofrénics amb mil veus resonant pel crani. Som una mica tot això. Molt i molt bo!!!!
Hi ha un koan zen que diu:
"Quin era el teu veritable rostre abans de nèixer"
Jo afegiria: "I ara, quin és, ara el nostre veritable rostre"
Crec que aquest autorretrat respon molt bé a aquest koan.
(Buffff, quin rotllo us he donat)
Salutacions
Buk
Ens fragmentem perquè ens arribem a creure que no som ningú.
Ens desfragmenten quan ens diuen que no som res.
No es tracta de ser ni millor, ni pitjor, ni de creure, ni de creure'ns.
Només de ser, que ja és prou feina i la fragilitat d'oblidar que som de vidre.
on són la resta de les peces que em falten?
Buk: grandiós i preciós koan. Els koans sempre tenen la capacitat de fer-me riure i de posar-me content. Pot ser sigui degut a que l'alegria tengui un punt de contacte amb el satori?
EQMEVD: No hi estic d'acord. Recorda a l'immens i infinit Fernando Pessoa. No ho va dir.
Ho va fer.
Es va —diguem'ho així— fragmentar per existir. Per ser algú.
Un poc com el cubisme i "Citizen Kane" al mateix temps.
Som el que els altres creuen que som. Una perspectiva de l'altre. Altre manera de dir l'enunciat de Heisenberg (crec que avui estic excessivament intelectual, perdonau-me) ets allò que jo crec que ets. T'adapto a la meva perspectiva. A la meva mirada.
Mirar-te és quedar-me amb un fragment.
Fragmentar-te.
Romper-te.
Meditació conseqüent anti-cristiana: la tragèdia del Déu cristià: Ser un. O ser tres. De totes maneres: existir tot sol i baix una sola perspectiva?
uau! uns dies sense visita i em trobe un nivell líric i filosòfic impressionant!
un plaer, jaqme.
L'existència sota una sola perspectiva no té sentit per mi. Però mentre arriba la no-dualitat no ens queda més remei que anar fent...
La metàstasi del "jo": l'individu modern és un "ens oncològic"
El món: un tumor maligne.
En trobarem la cura?
Hola, estic d'acord amb tu en el fet que la literatura tal i com l'ensenyen avui dia avorreix bastant. Passa igual amb l'anglès, que molta gent no arriba al nivell perquè durant el seu aprenentatge no ha pogut adquirir l'estructura de l'idioma degut que era un avorriment i ho segueix sent.
Bé, ara m'estic llegint "EL llibreter de Kabul" i trob que està bé, tot i que és frondós, extens (350 pàgines, moltes per mi, haha) i un poc embullós, trob que està bé... però me queden encara 200 pàgines.
Ui, com m'he enrollat!!!
Salutacions!
Hola Jaqme i companyia, avui em ve de gust recamar-vos un dels darrers llibres que m'ha sorprès "L'ombra del vent" de fet encara l'he d'acabar, però és molt prometedor.
Jaqme t'afegeixo al meu blog, et sembla bé?
discrepo altre cop.
No som el que els altres creuen que som, aquest és el parany, arribar a pensar que som el nostre reflex en la mirada de l'altre.
sobre la fragmentació i desfragmentació, n'hauríem de parlar tots tres, tu, jo i Pessoa.
Gemma: em sembla perfecte. Gràcies!
EQMEVD: Som allò que ja no som. Mai és present, sempre passat o futur. Amb en Pessoa hi vaig parlar ahir i va estar d'acord amb mi. Però quan vulguis fer la reunió estaré encantat de ser-hi.
Nane: El quadre és terrorífic. Bell? Jo no el trob bell. La bellesa ja no és una qualitat de l'art des de fa temps.
Publica un comentari a l'entrada