14/5/05

No tinc excusa (XI diada per la Llengua)

No he pogut anar a la XI Diada per la llengua i l'autogovern a Ciutat i m'hagués agradat ser-hi.
Excuses?
Algunes. Les enumer:
Excusa 1: Aquestes trobades són molt centralistes. No podrien fer-les un any a cada petita ciutat de Balears o a cada poble de cada illa? Una hora de concentració bastaria per aconseguir moltíssima més gent. Ciutat me cau enfora i al meu poble no hi ha tren.
Excusa 2: Tenia futbol. Jo també som futbolista. Me sap greu per aquells que pensen que el ser intelectual i futbolista no van juntes. Així que triin. Jo no som intelectual. Preferesc el viure al sobreviure. Extret de Pessoa: Mourer-se és viure. Dir-se, sobreviure.
Excusa 3: Està bé que es defensi la llengua amb actes com aquest. Però la manera més important de defensar la llengua és parlant-la sempre, sempre i sempre. Mai negar-la. Mai renunciar-hi. És el que faig. I no tinc problemes perquè m'entenguin... si no sempre podem recórrer a un llenguatge de senyals.
Excusa 4: No tinc excusa. Me sap greu no haver-hi pogut anar. Som un mal balear per això?

Com puc expiar aquests remordiments?

Expiació 1: Correré en el pròxim correllengua. Molts de kilòmetres.
Expiació 2: No tenc remordiments pel futbol. No podia deixar tirat al meu equip.
Expiació 3: Parlo sempre català. Fins i tot quan vaig a l'estranger. Ho recomano a tothom. Us dureu unes sorpreses molt agradables. Sobre tot a Itàlia on practicar la normalització lingüística és un plaer. Tothom t'entén.
Expiació 4: Un parenostro.

Si algun lector hi va anar per favor que m'ho conti.