tag:blogger.com,1999:blog-12016756.post-53020401998578001972007-12-12T21:20:00.000+01:002008-12-09T06:57:02.211+01:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_1tk4G4IGG2k/R2A_zHcp1RI/AAAAAAAAAAM/JXD80QLyBCM/s1600-h/blogsolidari.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_1tk4G4IGG2k/R2A_zHcp1RI/AAAAAAAAAAM/JXD80QLyBCM/s400/blogsolidari.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5143180921862214930" border="0" /></a>Quan <a href="http://nomadesdelvent.blogspot.com/">Elur</a>, sobre l'escenari del Blogger Monumental Theatre, va llegir el contingut del sobre, totes les càmeres de la sala, varen enfocar a un dels guanyadors.<br />La cara de Jaqme havia canviat de color. No s'esperava mai que li donessin un premi així. No hi havia ningú al seu costat i tampoc s'havia posat frac per a l'ocasió. Es va aixecar i el públic va fer una gran exclamació. I és que el seu cos havia tornat tan petit en un període tan breu de temps que la seva imatge era difícilment percebible a simple vista. Un tècnic de la sala va haver de baixar corrents a posar una lupa sobre ell perquè les càmeres el poguessin enfocar amb un mínim de dignitat. Amb molta dificultat i amb l'ajuda d'una hostessa que va oferir les seves mans perquè en Jaqme hi pugés a sobre, va pujar a l'escenari i es va dirigir cap a Elur, a la que va saludar amb dos petons. Després de que regulessin els micros i el faristol a la seva nova estatura, va mirar a la platea, era plena a vessar de gent, i plena de cares conegudes. va pensar que molta de gent que era allà es mereixia també el premi. Varen haver de venir més lupes perquè el públic pogués captar quelcom semblant a quelcom que es mou de tan petit que havia tornat. Quan va començar a parlar varen cessar els aplaudiments, ja que la seva veu era difícilment audible.<br /><br />-Vull donar les gràcies --afirmen que va dir aquells que creuen que el varen sentir-- per aquest premi a Elur, que des de fa temps ha visitat la meva illa on ha escrit meravellosos comentaris sobre l'arena de la platja, un fet que m'ha encoratjat, encara que ella no ho sàpiga, a no enfonsar l'illa dins la mar. Vull dir el mateix a tots els que hi heu comentat alguna vegada. També vull donar les gràcies a aquells amb els que compartesc el premi. Sobre tot a <a href="http://alacontra.blogspot.com/">Buk</a>, pels seus haikais i per existir. Moltes gràcies de nou. Ah, i quasi ho oblidava... també volia agrair des d'aquí a <a href="http://hematie.blogspot.com/2007/11/el-premio.html">Hematie</a> pel Thinking Blogger Award. Gràcies per llegir-me a tots el que ho feis. De veres, gràcies.<br /><br />Després, Elur va voler fer entrega del premi material a en Jaqme, que en aquells moment ja era tan minúscul, que no va poder aguantar el pes del trofeu.<br /><br />Pocs dies després Jaqme sortia per la porta de l'hospital totalment recuperat de les ferides provocades pel premi en alo d'unes multituds que enfervorides havien estat corejant el seu nom dia i nit.<br /><br />Encara avui es recorda aquell dia en els annals de la història dels premis.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/12016756-5302040199857800197?l=estrats.blogspot.com'/></div>Jaqmehttp://www.blogger.com/profile/04012324470377939431noreply@blogger.com9