Demon Host

Nou tatuatge:

"Fas teatre per als que viuen a un quilòmetre a la rodona. Escrius per a persones que són al teu abast i que parlen la teva llengua"

Wadji Mouawad

Nursery rhyme of innocence and experience (2)

I em planto després d'una eternitat en aquest blog abandonat amb un segon fill.
Un esdeveniment que eclipsa altres coses que per jo han estat molt importants.

***

En Lluc, aquest és el seu nom, m'ha donat serenor i calma.
No sé si és perquè és el segon o perquè ell desprèn aquesta energia. Aquesta aura.
Record els primers mesos de'n Pere com si una bomba hagués explotat dins ca nostra.
No sabíem fer res. Era anar fent. Tot era nou en aquell punt i apart.
I ara ja ho saps.
I pot ser sigui per això.

***

Vàrem sortir d'aquí i vàrem passar per Flickr, Twitter, Facebook i també Instagram, per aquest ordre.
Els cicles es tanquen al mateix lloc on comencen.
Tornar a l'Atlàntida és tornar a casa.

***

Reubicant-me, per tant.
O retrobant-me, ves a saber.

***

Internet.
Els mòbils.
Connexió perpètua.
Hem enriquit a milers d'informàtics a canvi de perdre el nostre temps.

L'altra dia vaig llegir que un estudi científic ha demostrat que el consum de porno creava, a la llarga, impotència disfunció erèctil.
I què crearà en nosaltres tota la suma del temps davant les pantalles?
Una regla de tres.
Si el consum de porno provoca disfunció, el consum d'informació de manera constant què crea?

La suma del temps que esperam. O la suma del temps que dormim.
La suma del temps que miram el mòbil amb l'esperança d'una novetat.
La suma del temps en que perd el temps.
Possiblement el resultat de la suma és el que som.

***

Desgreixant una manera d'escriure.

***

El títol d'aquest post és una segona part.
Fa anys vaig escriure això.