Winter prayers

Hi ha matins que es desperten peculiars.

En Pau arriba amb la furgoneta i descarregam junts l'escenografia.
Diu que el vaixell que fa el trajecte Barcelona-Palma no és que només s'hagi mogut, sinó que també les butaques per dormir eren insuficients, i que amb el cap recolzat sobre una taula, fa mal dormir.
El convid a berenar.

I el telefonen.
És algú que li conta que ha vist com de bon matí han llançat un sac ple de miulos a un safareig.
I que el culpable ha desaparegut corrents.
Han intentat salvar els animals, però que quan han pogut arribar al sac ja no hi havia cap moixet viu.
Hi ha filldeputisme així, pel món, també, de bon matí.

Xerram de com ha anat i de les rialles que han fet.

Després ens acomiadam, però abans de fer-ho la meva moixa, na Mina, compareix a la finestra.
Amb un trofeu a la boca.
Un ocell jove, mort.

Com una lliçó, de nou, que parla d'equilibris.

***

Ella caça per instint, i em mostra la seva caça com una ofrena, orgullosa del que ha fet.
L'home els ha mort per la raó, perquè deu haver pensat que... no ho sé.
Supòs.
De vegades sembla més racional el comportament de qualsevol animal que el dels humans.
De vegades no, sovint.

***

Com agraïment al que ha fet no la deix entrar.
Sé que el que faig no és el que espera.
Però què vols.

***

Amb tot avui Jung aixecaria un dit i diria que...