21/4/13

Please be patient with me


Sempre me passa que quan deix passar tant de temps entre post i post hi ha tantes coses que vull dir que em bloquejo i me costa contar-les o escriure-les perquè són moltes i aleshores no escric cap nou post i d'aquesta manera entro dins un bucle. I el blog, lentament, decau o mor i aquí estic.

***

Primer de tot és que me not frissant. Que m'agradaria aturar un poc tot, relentir el temps. Avorrir-me com en un estiu de quan tenia 12 anys.
Els meus dos moixos, na Mina, i el seu fill mig ceg, en Ringo, no frissen. No tenen pressa. O millor dit només tenen pressa quan tenen gana i han d'arribar al plat després de passar una nit de gresca al carrer o on sigui que la passen. Però el que és absurd és haver de frissar quan ja has dinat o esmorzat i vas mig corrent i a contrarellotge per tot arreu. Supòs que l'slow life dels meus animals és una lliçó que hauria d'aprendre.

***

La setmana passada vaig partipar en la conferència organitzada per Algarada, "Totes les causes", al costat de na Maria Antònia Oliver i en Manel Súarez. La meva feina va ser presentar la investigació sobre la causa 70/1939, en la que es jutjà a 14 serverins durant 608 pàgines només per haver intentat salvar el coll.
Les primeres vegades que feiem xerrades sobre la Guerra Civil al poble érem quatre rates. Ara, de cada vegada, som més.

***

Després va venir el Teatre Breu per Son Servera. I quan va acabar un home, en Pere Carrioner me va contar que a la xerrada de les causes va recordar que ell de petit va transcriure un diari d'una miliciana que va trobar a l'hotel Eureka de Cala Millor quan les tropes de'n bayo varen reembarcar. El va transcriure i després el va mostrar al capellà. El capellà li va prendre. I fins aquell dia no n'havia tornat sentir a xerrar. Li he promés que l'hi duré una còpia.
I que es tanqui un cercle.
Però aquest és un cercle que no es tanca.

***

Hem anat uns dies amb na Catalina i en Pere a Barcelona. Hi vaig anar per, entre algunes altres coses,  presentar a l'Horiginal el darrer poemari de Sílvie Rothkovic, "Pianos i túnels". I això és una cosa que em fa feliç, que una poetessa de la categoria de na Sílvie me demani si li vull presentar el seu llibre. És com una fita o algo així.
I també tornar veure els amics de Barcelona.

M'agradaria molt penjar aquí el que vaig llegir, però primer li vull demanar permís.
De moment pos la foto que li vaig fer.

***

Avui hem continuat amb els assajos de "In the backyard", de la que dilluns es presenta el llibre a Capdepera. Els actors es caguen amb mi per alguns canvis que he fet a darrera hora. Algun d'ells està molt enfadat.

***

I la setmana que ve, del 24 al 28 d'abril, o el que és el mateix, de dimecres a diumenge, amb Noctàmbuls durem aquesta obra al Teatre Tantarantana de Barcelona.

***

I ara escric això. Mirant l'ordinador i l'hora mentre na Mina es neteja la cara amb una pota i en Ringo s'ha enrevoltillat sobre sí mateix en una cadira mentre pens que hauria d'anar a dormir perquè en Pere es despertarà prest. I pens: torn frissar.

***

Hi ha una cosa bona en fer moltes coses que t'agraden.
Fer-les. Fer-ne cada una d'elles.
Però també una part que no m'agrada.
L'enyor d'avorrir-me.

5 comentaris:

Jaqme ha dit...

He triat aquesta canço de Wilco com a títol per dues raons.
La primera és el que li demàn a na Catalina.
No podria fer tantes coses si ella no me recolzés i hi fos darrera.
I la segona és perquè des de que els he descobert és l'únic que escolt quan vaig a córrer.
Running que en deim ara els modernos.

anna g. ha dit...

Fer coses que ens agraden està molt bé. Però també està molt bé avorrir-se. Crec que les pròpies estones d'avorriment són buits necessaris on ens trobem a nosaltres mateixos.

Sílvie ha dit...

Clar que sí. Encara no sé què em va dur a demanar-te la presentació a tu, va ser com un impuls raro superferm. Suposo que sabia que ho entendries tot i que ho sabries explicar tan absolutament. Però al final va ser elevat a la màxima potència.
Necessitem el video.
Ja t'ho he dit mil vegades però gràcies per venir a tots. A la propera duus els gatets.

Ens veiem dimecres! No ta posis nerviós! :-)

elur ha dit...

Quin plaer tornar-te a llegir.

Dubto que mai siguem capaços de saber viure tan bé com els felins. Suposo que si tinguéssim algú que ens procurés el menjar, el jaure i el lloc de cagar ben net sí. Però ho veig difícil.


He vist la foto de la visita a BCN al Facebook. Molt guapos.


Ai la miliciana... qui pogués fer una ullada al passat i treure'n l'entrellat! I pensar que com ella n'hi van haver a grapats!


Tot arribarà, fins i tot el temps d'avorrir-se.


i dels Wilco... què t'he de dir? n'estic tan enamorada! En Jeff Tweedy és molt gran!


Salut i molta merda!!!!!

EQMEVD ha dit...

Slow life.
Escriure un post cada dia.
Escoltar Winter prayers d'Iron&Wine
Llegir Dickinson, com cada novembre.
Avui la vida té un altre tempo.
Et porta, et sacseja i t'escup exhausta a la riba del llit cada nit.
Les vacances són a prop.
- espero-