10/11/12

Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s'ha ploure?


Ara que aquest blog ha perdut interès i no té visites és quan hi puc tornar i sentir-me com a casa.

***

Benvolgut diari,

Han passat tantes coses que confiaré amb la meva memòria per no haver de resumir-les.

Et parlaré d'ara.

De coses que m'il·lusionen.
Escric teatre cada dia (que puc).
I tenc dos projectes teatrals en marxa.
També he desenpolsat la càmera de vídeo.
Feim dos curtmetratges.
Un de lent, pensat, reflexionat.
Un altre ràpid, improvisat.

Només em cal lluitar per una cosa. L'organització.
La-meva-pròpia-organització.

***

De coses que me desil·lusionen.
Visc en un poble amb el que cada dia m'identific menys.
I això em preocupa.
Pens en com serà aquest lloc d'aquí quinze anys i si hi voldré (o m'agradarà) viure-hi.
Pens en cap on anam com a societat.
No em vull queixar però tampoc vull actuar.

No m'agrada el mètode de l'escola.

Als infants els ensenyam a caminar, a córrer, a parlar, i a l'escola volen que callin i seguin.
Volen que aprenguin la natura no a través de la natura, sinó a través dels llibres.
Nins tancats en habitacions que aprenen les coses dels llibres en comptes d'aprendre les coses.
Hem convertit els nostres infants en els perfectes presoners de la caverna de Plató.

Me fa mal haver d'escolaritzar el meu fill.

Dubt de l'escola, dels mètodes educatius i de la societat que hem estat construïnt.

***

De coses que m'agraden.
Quina gran pel·lícula "The Village".



5 comentaris:

El porquet ha dit...

Per començar... creu-t'ho que no tens visites... el Reader és un "xivato" dels de nivell! ;p

Bones, molt bones reflexions...

Dels projectes, enhorabona i endavant. S'han de trobar esquers, ànims, objectius i impulsos en aquesta vida per seguir endavant. Jo mateix, ara, em trobo desubicat i segurament mancat d'idees i de projectes personals il·lusionadors... sento que passo una època no massa acolorida...

De les desil·lusions... poca cosa puc afegir jo, recent arribat en aquesta terra. Em sorprenen i em neguitegen moltes coses de les que estic veient. Em faig la mateixa pregunta que et fas tu. La mateixa.

De les escoles... ai las! Jo crec que n'hi ha algunes (molt poques) que fan una gran i bona feina. La majoria, però, són cadenes de muntatge encarregades de fer aprendre la taula de multiplicar als marrecs, i ben poca cosa més.

La feina dels pares es descobreix com a essencial, doncs.

Jaqme ha dit...

Gràcies Porquet :)
Les èpoques "no massa acolorides" són molt profitoses. Són com la llevor de la planta que ha de nèixer.
Em referia al poble on visc, pel que fa a aquesta terra al mig del mar també depèn de les ulleres que et posis. El nostre mal major és que no tenim autoestima i no ho puc explicar.
De les escoles, estam d'acord.

elur ha dit...

Faré veure que no t'he llegit...

Barrut ha dit...

Espero poder gaudir d'algun d'aquests projectes fet realitat!

Bua ha dit...

Subscric íntegrament:
"Visc en un poble amb el que cada dia m'identific menys.
I això em preocupa.
Pens en com serà aquest lloc d'aquí quinze anys i si hi voldré (o m'agradarà) viure-hi.
Pens en cap on anam com a societat.
No em vull queixar però tampoc vull actuar."
El sistema educatiu és arcaic aqui, a tota Espanya. I cada vegada que el toquen més l'espenyen. La fuga de cervells no és estranya.
Què funciona aqui? En sèrio, què?