16/2/12

Te demandaré anida



En el mòbil hi ha una manera d'escriure.
Autocorrecció automàtica, es diu.
Vas escrivint paraules, i si les escrius malament el mòbil te les corregeix.
De vegades passa, també, que escrius la paraula de manera correcta i el mòbil, inteligentíssim que és, la confon amb una altra i la canvia.

L'altra dia, jugant-hi, vaig comprovar que teclejant aleatòriament em "corregia" paraules sense significat i les substituia per paraules amb sentit (i significat).
De tecles pitjades de manera atzarosa sorgia ordre.
Del caos, sentit.

La pregunta ––final i òbvia–– seria:

Pot en Pere escriure -a l'atzar- no només una frasse, sinó un llibre sencer amb un mínim de significat sense saber ni tan sols que escriu?
Quantes probabilitats, en percentatge, tendria d'encertar?
Quantes probabilitats de que fos una obra que es pogués colar entre les grans de la literatura universal?

En tot cas serien més altes que encertar, tecla a tecla (i concretant), l'escriptura de, no sé, "La Muntanya Màgica", per exemple.
Un fet que tendria cabuda en una altra estudi probabilístic.

Si és una probabilitat --per petita que sigui-- pot passar.

I per tant res, absolutament res, es pot descartar.

***

És un poc com el futbol.
Cada gol és impossible. Cada gol és un miracle.
Cada dimecres jug una patxanga amb els amics, i de vegades es culpa a un jugador --o al porter-- d'haver rebut un gol.
Però si ho penses bé fer un gol és impossible.
Han de ser tants els errors de l'equip que el reb, tants, que sembla que el gol no pugui arribar mai.
El davanter que erra la seva oportunitat i perd la bolla, els migcampistes que no poden frenar el contraatac, els defenses que no han cobert bé els davanters contraris o l'espai, i el porter que no ha sabut veure per on entraria la bolla.
El futbol és la personalització de la llei de Murphy.

I haver assistit a un partit amb un resultat de 0-0 és haver assistit ––o haver jugat–– al partit perfecte.

***

Això és una versió dels fets.
També caldria algú que digues que un gol no prové de les errades de cada un, sinó de l'encert de l'equip que el fa.
Pessimista que és un.

***

Un dia, un amic em va enviar un Whattsapp amb una frasse inquietant:
"Te demandaré anida".
Quan els mòbils prenen el control i ens fan dir el que volen.
Aquest moment ha arribat.

***

Les estadístiques i les probabilitats.
Tenim més probabilitats de morir al bany de casa que no en un accident d'avió.

***

Aquest post està escrit en autocorrecció automàtica.

***

Per cert, en Pere ha començat a dibuixar.
El que més li agrada fer és art abstracte de gran nivell.
Però noltros insistim en l'art figuratiu.
Ai, que xungos que som els pares.
Que manipuladors.

2 comentaris:

Jaqme ha dit...

En Pere és l'autor del dibuix que il·lustra aquest post.
Es nega a posar-li títol.

elur ha dit...

Doncs trobo que et pot molt ben fer la competència el teu fill. A mi aquest dibuix m'agrada moltíssim i estava per preguntar-te si era teu, mira.

Tot és possible fins que es demostri el contrari.
O tot és impossible fins que ídem.