25/1/12

The way it goes


Fa poc vaig llegir en alguna part que davant l'allau de notícies al que estam sotmesos diàriament no queda lloc pel més important, l'anàlisi, pensar-les.
Un senyor molt important va dir que avui hi havia més informació en qualsevol diari que la que estava a l'abast al llarg de la vida de qualsevol filòsof il·lustrat.

***

Llegesc les notícies dels diaris, mir les de la televisió.
És asfixiant.
Vomit.

***

I si les notícies són una distracció?
I si són unes ulleres que ens obliguen a veure amb els ulls dels altres el que hauríem de poder veure amb els nostres?

***

Desconfiar de l'exterior. De tot el que no sigui propi.

***

Per gravar l'Abbey Road els Beatles es van tancar i no van escoltar, durant molts mesos, cap disc que no fos seu.
Autoinfluenciar-se deu ser autoconeixer-se, supòs.
Autopensar-se.
Trobar-se.
L'Abbey Road és el disc més beatle dels Beatles?

***

Hi ha dibuixos en els llibres de'n Pere.
Els assenyalam i feim sons.
Jugam a fer renous d'animals, a donar noms a les coses.

Però i si els noms fossin una distracció?
I si el llenguatge fos un mur entre les coses i la seva comprensió?
O és que les coses només es poden entendre si les deim?

***

"El llenguatge és la casa del ser" va dir Heidegger.
Un refugi per entendre coses.
Un refugi no.
Un búnker, que ens protegeix i ens aïlla.

Però per veure les coses com són no cal llenguatge.
Ni análisi.

La casa del ser, va dir.

***

Tota foto parla de la relació entre qui la fa i qui la reb.

7 comentaris:

Rubèn ha dit...

Abbey Road és l'últim àlbum dels Beatles com a grup.

Jaqme ha dit...

La raó del títol: la cançó nº 4 del disc de Gillian Welch, "The harrow and the harvest".
El darrer descobriment musical que he fet, i al que hi torn diàriament.
Un bon disc d'hivern.
El disc d'aquest hivern.

SenyorVentura ha dit...

Està bé que tornis al disc un i altre cop al darrer de la Welch. És sensacional. Però fes un esforç i busca 'Time (The revelator)'. Un dels grnas discos de la dècada passada.

anna g. ha dit...

Gran post. I bonica foto :)

EQMEVD ha dit...

Ens pensem en paraules. Són les que ens humanitzen. Encara que ens distreguin.

elur ha dit...

Realment ens podem aïllar només tancant-nos i no deixant que entri res de res?
L'aïllament total només podria ser si perdéssim completament la memòria, fins al punt de no saber ni què som. Coneixement zero. Res no tindria nom ni funció.
Els Beatles potser no van escoltar directament cap més música que la seva, però dins el seu cap quina hi sonava? és impossible evitar que algunes melodies t'envaeixin el pensament. És impossible evitar pensar. Per tant l'aïllament no existeix. El passat, la memòria, ens influeix.

L'excés d'informació ens col·lapsa. I malgrat tanta informacó tenim ben poc coneixement.

Un post magnífic.
Com els anteriors.
Sempre és un plaer llegir-te.
I que guapa que és la teva família!

Jaqme ha dit...

Ruben: I per això és la culminació, la cúspide de la seva carrera. O no?

Senyor Ventura: Ja l'he cercat. Aquesta dona és molt gran!

Anna: Gràcies :)

EQMEVD: No n'estic del tot segur. Les paraules també deshumanitzen.

Elur: Hi ha un moment en que cal aïllar-se. Renunciar a les novetats. No és el mateix nèixer illa que haver estat illa amb ports i aeroports. Però hi ha un dia que et canses de tants turistes... O de l'excés de la informació. Filòsofa! ;)