16/9/11
Les fosses de la repressió a Mallorca
Avui al voltant de les cinc de la matinada m'he despert.
Nerviós i intranquil.
Les fosses de la guerra civil. La meva investigació.
Com cossos oblidats que toquen a una porta de terra.
La meva consciència.
Troba'ns. Troba'ns.
En el moment just en què la majoria de les seves famílies ja no hi són per recordar-los, algú els cerca.
***
No m'intranquil·litza la investigació, sinó els límits de la maldat humana.
***
Caduquen els crims?
***
En alguna part vaig llegir que un no mor quan mor, sinó quan és oblidat.
Memòria.
Me
Moria.
***
El resultat: A Son Servera, tres fosses amb un nombre indeterminat de milicians que van desembarcar l'agost de 1936 per alliberar Mallorca del feixisme.
Un nombre indeterminat.
A partir de 20 fins...
100? 200? 300?
No m'atrevesc a posar un límit.
***
Hem publicat el llibre.
Però la investigació continua.
Contingut i forma.
Com més grates més trobes.
9/9/11
One
Quan ha passat tant de temps del darrer post sempre me passa que no sé què escriure al blog.
Quan passa el temps passen coses.
I és fàcil parlar d'una cosa, de dues o tres. Però no de moltes. Si vols dir massa coses corres el risc de dispersar-te, de no dir res.
Així que aquest post al final parla d'una cosa.
Del fet de parlar d'una sola cosa.
De quelcom i no de no-res.
Quan passa el temps passen coses.
I és fàcil parlar d'una cosa, de dues o tres. Però no de moltes. Si vols dir massa coses corres el risc de dispersar-te, de no dir res.
Així que aquest post al final parla d'una cosa.
Del fet de parlar d'una sola cosa.
De quelcom i no de no-res.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)