Una de les coses que sabem és que hi va haver guerra civil.
Que ho sabem com sabem que la terra és rodona.
L'altra fet és sentir-ne parlar a les persones que la van patir.
Hi ha llibres d'història i hi ha la veu humana.
***
La història, quina paraula.
Una descripció sistemàtica de dates i dades.
***
Ahir vàrem començar a assajar l'obra amb la que participaré al projecte de TeatrÍntim (sobre Guerra i Pau) al Castell de Sant Carles a principis de novembre.
Es titula "En el niu de l'etern retorn".
Tracta de dos milicians durant la guerra civil que parlen dels temes de l'odi, d'allò que els separa.
Setanta-cinc anys després els temes es repeteixen en la realitat de l'espectador.
Moren els homes, no les idees.
***
I ahir, mirant les imatges de la mort de Gaddafi per la tele hi vaig pensar.
Els milicians rebels que apallissen, escupen i maten al dictador libi. Els observo.
Què maten?
Un home? Una metàfora? Un símbol? Maten la mort i el seu dolor?
Què maten exactament?
***
Això ja ha passat abans.
Intereconomia és el mateix discurs del
La mort de Gaddafi té la mateixa forma que la mort de Mussolini.
Les crisis econòmiques són cícliques.
***
La història no és un cercle.
Més bé una espiral.
