2/7/11

It hurts me so


Un professor que vaig tenir a l'institut me va convidar, d'adolescent, a anar a conèixer al seu amic, l'escriptor Miquel Àngel Riera.
Perquè m'aconsellàs o me digués què havia de fer amb tot el que escrivia en aquella època.

Mai vaig arribar a conèixer a l'escriptor.

Va morir.

Anys després em va arribar la mateixa proposta, però amb diferents protagonistes.
Sí. Tenia un sopar pendent fins fa molt poc.
Fins que la seva malaltia va anul·lar la taula reservada.
Jo havia parlat unes quantes vegades amb el dramaturg, però només per telèfon.
Jo el considerava el pare de la moderna autoria dramatúrgica en català a les illes i me feia molta il·lusió aquesta trobada.
Era algú que havia fet, en certa manera, el camí que vull per mi.
Un pioner. Un heroi.
Però la història es va repetir.
El gran Alexandre Ballester va morir ahir.

Així que ja ho saps.

Si per casualitat ets escriptor i algú et proposa que vagis a sopar amb mi, ja ho saps.
Anula la reserva.

***

Mallorca és això.
Avui els diaris en parlàven una pàgina, com a molt dues, de la mort del dramaturg.
Poques opinions.
Cap especial.
A Twitter, a la nit, 7 mencions.

A l'illa, la definició és clara.
Cultura és tot allò que fa doblers.
Miquel Barceló i Rafel Nadal en són el millor exemple.

Sense deixar de banda l'excel·lència dels nostres hotels.

Ai, l'Atlàntida.

***

I diré més per evitar confusions.
És tan portentós el que fan Nadal o Barceló com el que van fer Riera o Ballester.
Igual.

5 comentaris:

Jaqme ha dit...

El títol és d'una gran cançó de Jay-Jay Johanson.

La foto, aquí: http://www.flickr.com/photos/jaqme/5759847896/in/photostream

Vida ha dit...

Jaqme, serà una casualitat, però ahir em vaig anar a dormir llegint Miquel Àngel Riera i amb la idea de fer-ne avui un post. Però segur que això és una casualitat, exactament com la teva i les teves cites. I sí, la roqueta és així, la roqueta i tantes altres. Aquests dies fa un any que morí en Joan Miquel fotògraf i tampoc res de res, bé, un petit homenatge...

Buk ha dit...

Tot i els precedents, jo me la jugaria encantat, ja ho saps.

Una abraçada, mestre!!!

EQMEVD ha dit...

Potser el remei és convidar més gent al sopar. M'apunto al teu amb en Buk- per evitar mals majors- :)

Bua ha dit...

No crec que siguis un 'gafe' d'escriptors, Jaqme. I si creus que ho podries ser, quedes cobert amb aquest post. "Jo vaig avisar...".

Curiós que s'hagi donat aquesta coincidència.