15/7/11

Monkey & Bear



Els vespres d'estiu, poc abans d'anar a dormir, surt a la terrassa a llegir.
Darrerament hi sentia el que pensava que era un niu de falzies.
Sentia piular
***

L'altre vespre, mentre tancava la persiana de la sala una rata (que estava aferrada a la finestra) es va espantar i va fugir corrents fregant-me la mà per sobre les teulades.
Poc després, mentre estava llegint intentant oblidar l'incident a la terrassa, una rata (la mateixa?), va creuar-me per davant, fins que me va veure o sentir, i va fugir corrents.

Tenim dos moixos a casa.

Vaig cercar a Internet quins tipus de rata tenen per costum escalar parets i niar als terrats. 
I la majoria dels enllaços no explicaven els tipus de rata, sinó que subratllaven que les puces de les rates provoquen la pesta bubònica, i que per això són tan perilloses, i que per això cal aniquilar-les, però poca informació sobre la rata en sí. 
Quins costums tenen, com es reprodueixen, quins són els seus gustos, si són fidels a la parella i altres detalls que les podrien fer simpàtiques als nostres ulls eren exclosos.
Òbviament vaig haver de cercar informació sobre la pesta bubònica i vaig trobar que està eradicada a Europa. Que no hi ha por. Que tranquils.

***

Hi pot haver nazis simpàtics?

***

Parlar de rates és com parlar de nazis. 
Són dolentes i punt.

Abans del nazis i del món 2.0 les rates eren la Llei de Godwin.

***

Hi ha pors que perduren a través dels temps.
Que romanen, que són als gens.

El professor d'antropologia un dia va explicar a l'auditori que la por a les rates i a les serps era un bon exemple.
La por provenia de quan els humans simis vivíem damunt els arbres, i al terra hi vivien rates i serps.
I el món estava dividit entre nosaltres i ells.
I la lluita era constant.
Nosaltres i the others els altres.

Tradicions o costums que continuen.

***

Tenim alguns nius de falzies a la teulada. 
O de rata.
I dos moixos que en teoria haurien de caçar a les nits.

***
De tot això se suposa que n'hauria d'extreure una conclusió.

Que els humans ens aferram als tòpics.
Que qualsevol cosa veritable en el passat ho continua essent ara.
O que els moixos ja no cacen rates.

Igual tot el que hem après durant tots els anys d'escola és mentida.

Si fos així, què seria allò que ens han dit que és la realitat?

8 comentaris:

Jaqme ha dit...

El títol és d'una cançó de Joanna Newsom.

Vida ha dit...

I aquesta foto tan xula d'on és? Veus això mentre escrius?
A mi les rates em fan pànic. Les serps, no. Però les rates...potser sigui perquè, de petita, efectivament, niaven al terrat de casa. No sé quina mena de rates eren. Record les corredisses sobre les teules i el clack de les ratoneres i el meu pare tirant les ratoneres amb les ratetes ferides però vives (a vegades sols les estrenyien una pata) dins un poal d'aigua fins que s'ofegaven. Això passava a una casa del Molinar, voltant l'església...serà això el que em fa tenir pànic de les rates?
Quina esgarrifança i...sí, crec que molt el que ens han ensenyat a l'escola, efectivament, és mentida.

joan ha dit...

Segons Art Spiegelman els jueus són les rates, els nazis són els porcs i els polonesos... ara no ho recordo, però no m'estranyaria que fossin els gossos (per allò de "perro catalán").

elur ha dit...

Que no sigui que les rates pugin a saquejar els nius de falciots, que suposo que són les falzies.
Diria que els gats ja no cacen rates perquè van massa tips, el meu em porta de tant en tant un dragó, em fan tanta pena pobrics...
Jo des ser una persona estranya, les rates i les serps no em fan por, ni fàstic. Si de cas les rates, les grosses, les de claveguera vaja, em fan angúnia, però poca cosa. Tinc un gen distret potser?
La conclusió que pots treure'n, almenys la que jo veig més clara, és que els teus moixos viuen molt bé :)

No t'han portat mai cap bitxo i l'han deixat al pas de la porta per demostrar-te que són bons caçadors?

Jaqme ha dit...

Vida, aquesta foto la vaig fer en una excursió un horabaixa a Son Bosc creuant l'albufera d'Alcúdia. Pobretes les rates que te veuen i pobreta tu... ;)

Joan, m'has fet dubtar (i forçat a mirar el Maus), els nazis són els moixos (que cacen rates), però ara els moixos no cacen rates... Bé, al manco no els meus.

Elur, sí, les falzies són els falciots, però avui, mirant el niu d'on surten els renouets en les nits, una parella de falciots anava i venia. Crec que tenen els polls ben protegits. Na Mina és addicta als dragons :( i en Ringo, com que és mig ceg, fa com si cacés dragons quan veu alguna fulla seca. Na MIna només va caçar molt quan criava els seus cinc fills, el primer mes. Vaig comptar una rata (sí), dragons diversos, una serp(!), un falciot i diversos pardals. :P Intent que no els falti el menjar a canvi que no me duguin fauna a la porta, o al llit.

Bua ha dit...

Mmmmm, Jaqme. Són les 02:56 hores, acab de tornar de la festa del Carme, Cala Bona, i faig les següents reflexions:

1.- Me trob un twit que tiu "vaig a contestar els 156 comments del meu darrer post" 156!!!

2.- Evidentment, davant aquesta lectura he hagut d'encendre s'ordinador.

3.- No crec que es teu darrer post sigui aquest, de ses rates i sa pesta bubònica, evidentment, que té 6 comments, inclòs aquest.

4.- Es Blog de'n Bua té un post damunt sa pesta bubònica, un des darrers que vaig escriure. I ja fa molt de temps.

5.- Ses rates, UG, ara entenc s'explicació de s'oi/por que sempre ens han fet.

6.- Sa no-caça des moixos deu ser debuda a sa panxa plena, sobre tot si segueixen es criteris gastronòmics de Pere Antoni Servera, 15.

7.- No doneu menjar a nes moixos durant 4 dies. Caçaràn ses rates, no ho dubteu.

8.- Ics!

9.- No tenc res més a dir, però un decàleg és un decàleg.

10.- A jeure! bona nit, amb ressaca gintoniquera...

Jaqme ha dit...

Òstia Bua! Me sap greu per fer-te encendre l'ordinador a aquelles hores. Era mode irònic: ON. 156 comments és impossible al meu blog!
Ben hora és que ressuscitis el blog de'n Bua.
El teu comentari val que hagis encès l'ordinador tornant de marxa! :)

Sita ha dit...

Feia temps que no et llegia... I m'ha agradat molt. Una abraçada des de Barcelona. :)