16/5/11

Votar una granera

La democràcia afirma que un estat democràtic desconeix el principi de preparar-se per governar que Plató ha demostrat essencial per a l'estat just. L'única cosa que se li demana al governant democràtic és que sigui amic del poble.

Nigel Warburton.
La Caverna de Plató.

Hi ha partits i hi ha el partit.
Aquí pretenen votar presidents i no representants.
No pensar gaire l'opció quan s'hauria de fer el contrari.
Paradoxes...

La democràcia té alguns problemes i múltiples avantatges.

***

Hi ha cartells electorals.
Em demanen el vot. La confiança.
Però hi ha mentides.
Detect fal·làcies.

La primera és la seva confiança en el Photoshop.
Retocar-se, rejovenir-se, eliminar-se les imperfeccions físiques.
En el fons el que fan aquests polítics és embellir la realitat. Disfressar-la.
Hermosejar...
Ocultar-la sota una aparença que no existeix.
Serà la seva primera mentida.
Contingut i forma.
Els primers polítics que cauen són els que primer menteixen...

Però les fotos menteixen més.
Menteixen en la seva postura corporal.
Menteixen en la rialla.
Tot això surt de manuals, no de la sinceritat.

Contingut i forma.

Després hi ha el fons dels cartells.
Colors neutres, regulars.
Algun hi ha situat una brillantor solar i estranya en el fons.
Fons que en la realitat (tridimensional) no existeixen.
El fet que la inmensa majoria de cartells electorals tinguin un fons unidimensional, neutre, fals i sense relació amb la realitat significa que el fons de les seves propostes també és unidimensional, neutre, fals i sense relació amb la realitat.

Després hi ha els lemes que han triat.
Em crida l'atenció, per damunt dels altres, un.
"Les Illes Balears que volem tots".
Una clara fal·làcia.
El llenguatge, en aquest cas, perd el seu sentit.
El llenguatge és l'eina de la raó, per tant la raó del qui emet aquest missatge o bé està dient una mentida al receptor o bé l'està intentant enganar o bé s'ha equivocat.
Els tres casos són molt greus.
Molt.
Però ningú, cap articulista, cap pensador, cap diari, ningú a les illes hi ha fet menció.
--Deixem-nos enganar plàcidament--
El llenguatge perd el sentit perquè la paraula tots no significa tots, sinó alguns.
"Les Illes Balears que volem alguns" seria més sincer, més honest, i més veritat.
Tots és tots, entre els quals m'incloc.
I com que una Mallorca o unes illes governades per aquesta gent no és del meu gust --i tampoc del de molta altra gent-- ja no poden fer una afirmació d'aquest tipus.
Tot significa.

Ai, el contingut i la forma.

Ai, tots els partits.

***

I d'entre tots els partits, un que s'alça com un cas digne d'estudi pel millor antropòleg de Mart.
L'antropòleg no hauria d'estudiar el partit sinó la societat que situa aquest partit en el seu govern.

A Balears hi ha un partit molt fort, que es juga la majoria absoluta cada vegada que hi ha eleccions.
Fa molt que els observ i de cada vegada entenc menys com hi ha gent mallorquina o balear que s'hi manté afiliada.
Hi ha una pregunta.
Com és possoble que aquest partit sigui tan fort a les illes quan, des del meu punt de vista, és un dels partits més antibalears que hi ha?

Antibalear en el sentit que ataca la cultura, la llengua, les (ja de per sí dèbils) polítiques d'integració als nouvinguts, la natura (base del turisme) i fins i tot i per tant del desenvolupament econòmic.

Com és possible que aconsegueixi tants de suports des de la fal·làcia, des de la mentida explícita?
Els casos que citaré es poden demostrar amb el diari a la mà cada dia, cada setmana, tot l'any.
Guard retalls de premsa que ho proven.

Sí, pot ser sóc jo l'antropòleg de Mart.

Anem per parts. Aquest partit ataca la cultura pròpia amb missatges i propostes directes i dirigides a acontentar als seus enfervorits seguidors, i al mateix convida a matances i arròs brut i porcella. Folcloritzar la cultura. Està bé. Tornem a Franco.

És el partit que ataca la llengua catalana explícitament anunciant que retallarà les ajudes a la seva normalització, que eliminarà el decret de mínims o que farà que els pares puguin triar la llengua d'escolarització (amb la qual cosa s'ha acabat la integració i benvingut Apartheid), però mentre emet aquest missatge els seus líders --més que populars, populistes-- fan mítings a una part de la tercera edat d'aquí (una part molt important dels seus vots), educada sota els rentats de cervell de l'escola feixista franquista, que aplaudeix enfervorida discursos fets en mallorquín, menorquín, ibicenco i formenterense.
S'ha acabat la unitat de la llengua. Divide ut vincis y cierra España.

És el partit que vol imposar la seva (única) manera d'entendre el país. Una visió que no és d'aquí, sinó d'allà. I que si el nouvingut arriba, en tot cas s'ha d'integrar amb la llengua i la cultura (i la història) de Valladolid i no amb la d'aquí. Suprimir el decret de mínims suposa imposar un Apartheid, imposar el castellà, com sempre, i relegar el català a un racó més minoritzat encara. Sota el missatge del bilingüisme no s'hi amaga un bilingüisme real, sinó la supremacia imposada (més encara) del castellà en una altra terra conquerida. Sí, lectors, tractar als votants com a indígenes colonitzats.

Aquest partit el partit també ataca la natura --finita per illenca--, és el partit que se situa en contra de la protecció de parcs naturals, o de la protecció de zones verges, el que se situa a favor de fer més camps de golf i urbanitzacions, el que no redacta les normes urbanístiques segons els dictats de la raó o el consens, sinó segons el que dicten els seus amics grans empresaris de la construcció. Diu que així afavoreix la feina. Però no diu que és una feina temporal, que s'acaba (com la crisi ens ha ensenyat). I si diu que vol afavorir feina, per què al mateix temps està tan disposat a acomiadar tots els treballadors d'Ona Mallorca i de Televisió de Mallorca?

És el partit que proposa sortir de la crisi amb el mateix mètode que ens hi va ficar. És l'amic dels banquers, de l'especulació, de la privatització dels serveis. És el partit que proposa sortir de la crisi continuant amb l'espoli fiscal (3.190 milions d'euros que se'n van i no tornen) i que mai ha obert la boca ni mogut fitxa sobre aquest punt.


Però així i tot traurà majoria absoluta.
Els balears, bolcats en votar-los.

Gent que tria un govern que els ataca.

No hi ha un cas que es pugui comparar, apart del valencià, clar està.
Això no passa enlloc.

Un antropòleg he dit?
Un psiquiatra.
O dos.

***

El poder polític és poder econòmic i per això, sovint, els aplaudiments i els cops sobre l'esquena.
Per res més.

***

Sartre va dir que la llibertat provocava angoixa.
I pot ser aquí el secret de l'èxit o de les majories absolutes.
Millor cedir la nostra llibertat als mitjans de comunicació, a les corporacions, a aquells que controlen als partits i que al mateix temps deixen als partits que els controlin.
Que els dos grans controlin la totalitat del missatge és suficient.
Repetim i enfocam sobre el que llegim i no sobre el que no llegim.
Millor no llegir les propostes de tots els partits.
Millor no pensar gaire.
Millor no ser gaire crític.
Millor casar-se --sense saber molt bé per què-- amb un únic partit.
Millor jugar a la fitxa del president que a la de la representació.
Millor que altres pensin per tu perquè si penses molestes.
I d'aquí que hi ha partits que tan seria si presentassin graneres (o escombres) a les eleccions, que la massa les votaria igual.

No valoram propostes, sinó que seguim inèrcies irracionals, i votam sigles repetides fins a la sacietat.
I ja sabem el que deia Goebbels de repetir el missatge, veritat?

***

La democràcia té alguns problemes i múltiples avantatges.
Entre aquestes la llibertat d'expressió.