Tres segles d'endogàmia d'uns pocs llinatges ha provocat que d'alguna manera tots els xuetes de Mallorca siguem família.
Una de les coses que a mon pare sempre li ha costat entendre ha estat per què escric teatre si no hi ha ningú a la seva família, ni a la de ma mare, que hagin sentit atracció per l'escriptura (i ja ni en parlem pel teatre).
Però l'altre dia sembla que va trobar una explicació prou lògica.
"Ja sé d'on te ve això del teatre", me va dir mentre me mostrava una pàgina del diari.
El titular: L'actriu Catalina Valls Aguiló ha mort als 90 anys.
"Era família nostra".
***
Me va contar que el meu padrí tenia cosins que vivien a Palma, i dels cosins del meu padrí, la veritat, és que mon pare no n'ha parlat mai gaire.
Me va contar que de petit solia anar a visitar a Catalina Valls Aguiló a casa seva, i me va dir que l'única vegada que havia anat al teatre amb la seva família havia estat per anar a veure la cosina del meu padrí, la gran dama.
D'alguna manera, en l'esquema mental del meu pare, s'hi troba la creença de que tot està escrit en els gens.
Que no hi ha una alimentació cultural que provoqui determinats efectes. No.
Tot ve determinat per la família.
Ara, per ell, un enigma s'ha resolt.
Escric teatre perquè un gen compartit amb l'actriu Catalina Valls ho ha provocat.
"I no li donis més voltes".
