30/3/10

He doesn't know why


Hi va haver en temps en que tardes com aquesta me tancava a escriure.
Hores.
Escoltava música i de tant en tant mirava per la finestra.
Tenia l'edat dels alumnes als que avui don classe.

***

A la meva edat Jesús (per no parlar de Rimbaud) ja ho havia fet tot.
Leonard Cohen encara no havia publicat el seu primer disc.
I el meu pare era solter.

Tot depèn del mirall en que un es miri.
O com s'enfoqui a si mateix.

***

Alguna cosa va fallar en el meu procés educatiu, però encara no sé què és.

19/3/10

(I can't get no) Satisfaction



Un dia vaig voler anar a fotografiar la neu.
Però quan vaig arribar a on era ja s'havia fus.

Darrerament em dic molt a mi mateix que confiï amb mi mateix.
Que confiï amb el que sóc, amb el que vull, amb el que crec, amb el que escric i dic.

***

Mai ha estat guai estar ple de dubtes.

***

Hi ha persones que no dubten.
I que pensen que la veritat està de la seva part.
I aleshores alguns es fan polítics i altres es fan cantants.
Alguns es fan blogaires i alguns romanen callats.

***

El dia que vaig voler fotografiar la neu no dubtava.

Aquí hi ha una possibilitat d'acabar el post.

***

Però ara seria fàcil fer o entendre una espècie de metàfora dient que de vegades la vida és així.
Que de vegades quan ens decidim, decidim malament o tard.
No la faig.
No és el que pens.
Depèn de cadascú, això de triar.

Possiblement el tema sigui que volia capturar la neu amb la càmera de fotos.
Com dir "faré fotos guapes, alt contrast, hi ha possibilitats".
La lliçó és que la neu no era important.
La bellesa també era allà.
Amb la neu fusa.
No vaig disparar.

De tornada a casa vaig aturar el cotxe.
Vaig baixar.
En aquell moment, si hagués estat fumador hagués encès un piti, però des de que no ho sóc estic decidit a no perdre aquells moments de contemplació del que sigui i em comport ben igual que quan ho era.
Vaig mirar el que m'envoltava.
L'atmosfera reposava silenciosa i tranquil·la.
Hi havia un bassiot al terra.  
I un camí al davant.

L'única foto que vaig fer il·lustra aquest post.

***

La veritat no està de la meva part.
La mentida tampoc.

14/3/10

What is this thing called love?




Hi ha coses que per més que un prova d'acostar-s'hi romanen lluny.

Qui va ser el primer que va provar de donar una definició?
Què és abans, la cosa o la paraula que l'anomena?

La cosa és la cosa. No té noms, ni categories, ni atributs perquè ningú les col·loca sobre ella.
Allò és el que és i punt.
I aleshores va arribar un humà amb el nom fictici de P.
Observa la cosa, l'assenyala i fa un renou amb la boca.
Aleshores varen comparèixer altres humans als que anomenarem Q, R, S, T, etc...
P assenyala la cosa i pronuncia el mateix renou que havia fet abans.
Els altres humans observen i l'imiten.
Jo crec que les definicions són quelcom així.
Que no es resolen.
Que en comptes d'observar la cosa, observam (i repetim) la paraula, o el que és pitjor, el dit del que l'assenyala.
Tenim paraules per gairebé tot, però encara som incapaços de saber què significa allò què ens envolta.

Què és l'ésser humà?
Com voleu una resposta si cada ésser humà és incapaç de definir-se (només) a sí mateix?
Com podem generalitzar si encara mai hem concretat?

Com puc explicar l'ésser humà si encara no sé ni qui sóc?

4/3/10

Yesterday is here

Dubt de la cultura.
Dubt que aporti res.
Dubt que ens ajudi a focalitzar en el que és important.

Remuntem-nos per un moment als primers filòsofs.
Provenien d'un món en el que la religió i les seves explicacions mítiques ho explicaven tot.
Però tal dia com avui de fa 2600 anys un home anomenat Tales, a la polis de Milet, va afirmar que l'origen de tot era l'aigua.
I va crear, així, per primera vegada en la història una explicació basada en principis racionals.
I ho va fer només observant la natura, i no els estrats i sediments de la cultura o cultures prèvies.
Una escissió completa amb la tradició.
L'origen de la filosofia occidental.

Nosaltres pot ser ara siguem com aquells antics grecs, satisfets per l'explicació científica, basada en el mètode de prova-error per encertar les preguntes que cercam respondre.
Les responem.
Satisfets.

Tot són esferes de coneixement.
En l'Edat Mitjana la terra estava al centre de l'univers.
Després hem esdevingut de cada vegada més perifèrics.
Al principi Déu va fer l'home i després ha resultat que som goril·les evolucionats.
El que creim inamovible és inestable.
La veritat no és eterna.
Les veritats tampoc.
Aquells primers filòsofs observaven la natura, prescindint de l'experiment.
I d'ella en treien conclusions.
Parlaven de la natura i no de les produccions humanes.

Les produccions humanes són la cultura.
La cultura, com a producció humana, és inestable.
Per tant o cream una cultura immutable i per tant eterna o més val que ens tornem a girar per concentrar la nostra mirada en la natura i el seu funcionament primari.