El proper dijous, 21 d'octubre, a les 20:30, al Claustre de Sant Domingo d'Inca present el meu nou llibre.
Adults Normals.
Una obra de teatre que vaig escriure fa tres anys i que per una cosa o altra no acabàrem d'estrenar amb el meu grup.
***
Normalment es diu --o les editorials diuen-- que la poesia és la germana pobra de la literatura.
L'altra dia vaig entrar a la reformada llibreria "Món de llibres" de Manacor, i vaig demanar per la secció d'obres de teatre (quina llàstima que no tinguem, com en l'anglès, una-sola-paraula per elles).
L'amo de la llibreria em va respondre que l'han llevada per fer lloc a altres gèneres.
Una llàstima. Vaig marxar mans buides.
Conclusió: si la poesia és la germana pobra de la literatura --o de les editorials-- les obres de teatre en són els seus familiars pàries, els captaires, els homeless, aquells éssers estrambòtics dels que ni tan sols les llibreries en volen saber res.
I me direu que el teatre és difícil de llegir, que s'ha d'estar massa concentrat, que és literatura per ser representada, vista, posada en escena.
No hi estic d'acord.
Igual és que ens hem convertit en lectors que no volem imaginar.
Llegir com a posat.
Llegir és pensar, mal pesi.
I ja acab.
Llegir teatre és una experiència intensa i satisfactòria per aquells que s'hi apropen.
Són peces, obres que, en la majoria dels casos, en una hora i mitja s'han llegit, i que desprenen una gran intensitat i sentiment, i tenen un missatge tan o més potent que qualsevol novel·la i/o metàfores més doloroses que qualsevol poema.
A més, de tots els gèneres és l'únic que es pot llegir en companyia :)
***
I tot aquest rollo per acabar dient que estau tots convidats a la presentació del meu llibre.
