Ahir una professora va entrar a la sala de professors i va demanar a una altra professora, davant meu, si havia vist en Jaqme.Ella va contestar que no.
Jo vaig pensar, eh, que som aquí!
Per un moment vaig creure que tot era una broma de mal gust o un remake casolà de "El sexto sentido", fins que vaig caure que allà hi havia un altre Jaume.
Sí.
Era un altre el que cercàven.
***
Tantes hores de cotxe provoquen dues coses: que escoltis molt la ràdio i que escoltis molta música.
En la primera d'elles et sents com en Bill Murray a "Atrapado en el tiempo". Cada dia el mateix. Això és tan així que a la COPE (per què la gent ho escriu en majúscules? Són sigles?) encara parlen de l'11-M com una conjura socialista.
En la segona d'elles mires la carretera i penses que la música et parla només del teu propi estat d'ànim. El paisatge ets tu.
Aquesta setmana dues cançons tot el temps: Resurrection Fern, de Iron & Wine, i K, de Jana Hunter.
Però el tema de fons és un altre.
Haver d'escoltar tanta música i tanta ràdio ha provocat que no sabi qui som.
I és que ja no sé que pens.
Qui era, jo?
Tu te'n recordes?
