When we embraced

Som algú que recorda des del futur cada segon del seu passat.
Veure (viure) com si fos una peli allò que et passa sense acostar-t'hi massa sense tenir massa implicacions.
Ho acabo de recordar.
Punt.

***

Hi ha un text.
Un.
I de quantes maneres el pots llegir?
Sabràs mai allò que vull dir?
Hauríem de mirar-nos i callar.
I pot ser escoltar alguna bona cançó.

***

Bacon bé, gràcies.

Quin sentit tenia pintar bell després de la II Guerra Mundial?
Retrats d'homes contemporanis i qui pinta es pinta.
La gent es retorcia provant d'imitar les postures dels quadres.
Vaig cridar molt fort davant el retrat del Papa Innocenci X.
Però el quadre cridava més i ningú em va poder sentir.
De totes maneres un infant de 9 mesos en mans de sa mare cridava aterrit (hombre no) encara més fort que el mateix retrat.
Així que els visitants a l'exposició no em varen sentir ni a mi ni al retrat del Papa.
I així va ser que aquell matí es va mirar més a l'infant cridaner (i a sa mare) que als mateixos quadres.
¿He dit que a fora del Museu hi havia gent que encara cridava més fort que el nen?
Deien sí a la vida. Els altres devíem estar en contra.
A una de les pancartes es llegia "Creim que si un embrió és un ésser humà aleshores una llavor és un arbre".

***

Dues notícies.
Una de bona i una de dolenta.
La bona:
Leonard Cohen tocarà a Palma dia 11 d'agost.
La dolenta:
que ho farà al Palma Arena.

***

El 30 de març sempre plou.
Les fotos dels meus aniversaris ho corroboren.

Imitosis

Hi ha tendències.
En anglès els hi diuen Trends.
Hi ha Google Trends i Twitter Trends.
També revistes que ens diuen del que hem de parlar.
De la novetat, és clar!
De cop un munt de gent es posa a parlar del mateix al mateix moment.
Per què?
De què parla?

Es diu que som allò que feim, allò que pensam i allò que deim (i bé que ho sap el Facebook).

Analitzant els Trends podem saber què ens interessa a la humanitat global rica i occidental (això és amb accés fàcil a Internet).

La novetat.

Vet aquí un videoclip de l'any 2007.

Cal remuntar-nos a l'origen?
Avantguarda o reraguarda?
Parlam contínuament de nosaltres i de les nostres meravelles.

Pot ser caldria rellegir als presocràtics perquè ells ho van observar tot per primera vegada amb la mirada neta. La mirada meravellada i pura. I van saber mirar allò vell amb ulls nous.

Hem passat de mirar el món a mirar obsessius la nova producció humana.
Imitam converses.

A veure si al final no serem tan diferents els uns dels altres.