Entre dubtar si anar a la platja o escriure un post m'adono que ja normalment m'expresso en 140 caràcters i que mesuro el que he de dir en el just i necessari excepte quan bec, i que ara quan fa tres mesos que he deixat de fumar m'adono que en comptes de fer un descans entre copa i copa amb un cigarret, el substituesc per una nova copa, o amb una mossegada de (més) menjar, així que si no engreix m'engat i és aleshores quan aparc l'estil Twitter d'expressió quan em sorprèn un atac d'incontinència verbal i per això, i recuperant els heterònims de Pessoa en el moment just de l'estiu, no sé qui és que parla durant algunes de les nits d'aquest agost, però no som jo, sinó el tio xungo que duc a dins el que quan raja, raja, i quan s'obsessiona amb un tema no pot parlar de res pus.Perdonau, amics.
***
Anem a coses serioses. Llegesc el diari amb menor intensitat que a l'hivern, tot i que durant aquest agost les notícies a l'illa es multipliquen. Si per una banda tenim el concert de Leonard Cohen (un concert que es va iniciar amb un "Com que no sé quan ens tornarem a veure, avui venim a donar-ho tot") amb la Consellera Bàrbara Galmés com a figura central intentant cridar l'atenció de tot el Palma Arena (sí, el concert es va fer allà) per demostrar que s'interessa per la cultura mentre dubtava si li tocava saludar a la fila 5 (on s'asseien infantes i reialesa), o al periodista estrella, quan, després d'uns minuts d'incertesa va optar (inteligentment) per saludar a Matías Vallès, el rei de l'opinió pública pseudointelectualoide d'aquest tros de roca damunt la mar, que tenia el millor lloc per veure el concert: primera fila al centre. Per què? Qui li vi donar les entrades? Se les va comprar ell mateix (un fet que el converteix en el primer fan del canadenc) o algun polític i/o constructor els hi va regalar perquè el deixés bé?
Vaig mirar a alguns assistents amb els que varem creuar mirades: Rosario Nadal que em va recordar d'un accident de cotxe que tinguerem ella i jo (sí, és cert), el seu marit que em va mirar perquè va flipar amb el meu estil, i el mateix rei de l'opinió pública mallorquina, que em va reconèixer d'aquest blog. El concert --ho he dit-- era al Palma Arena, autèntic epicentre informatiu de l'estiu. La construcció d'aquest cicloestadi pel doble del pressupostat ha suposat la imputació de l'actual portaveu del PP, Rafel Duran, que va signar un contracte de 9 milions d'euros sense haver-lo llegit (i que feliçment viu en una societat que no li exigeix dimitir només per aquest fet), recolzat per un partit que prefereix fer-ser la víctima que no acceptar les culpes i dir que depuraran responsabilitats o que això mai més tornarà passar. La meva teoria és que quan un entra o s'afilia en un partit com el PP (que com a única premissa de partit és la unió indivisible d'Espanya i que la única llengua i cultura que cal defensar és l'espanyola) no té ni puta idea de política, per això és un bon partit per fer carrera. De cada vegada estic més convençut que aquest país (sigui quin sigui) és tercermundista, que com va dir el meu professor de Política "Aquí solo podemos competir con Turquia y Portugal. Pero hombre si tenemos a los viejos escondidos en la camilla del rincon!", que les lleis són dèbils o inexistents, que l'educació escolar -perdoni, quina educació escolar?- i que he de respirar el fum de tots els fumadors per tot allà on vaig.
En fi, que m'atur.
Que al final pot ser millor viure aquí que a Cuba.
Ah, i que he escrit tot aixo perquè volia dir que va ser el millor concert de la meva vida, amb el permís d'aquell mític concert a la plaça de bous mentre el Mallorca debutava a la Champions a Son Moix contra l'Arsenal el mateix dia que les torres bessones van caure a causa de l'atemptat que va inaugurar el segle XXI. (atención pregunta: De qui va ser aquell concert?)
He escrit això a primera hora del matí, sense incontinència verbal.
Imagina't si bec.
***
He escrit un post.
Ja no dubt.
Ara sí.
Vaig a la platja.
