24/1/09

Blue Ridge Mountains


Hi ha quelcom original.
A l'inici.
Parlam de música, de novel·les, de la Sèrie, d'això o allò que fan altres, que fan ells, o tu o jo.
Ens allunyam del que hi havia abans que tota la humanitat es posés d'acord en "fer" i parlar d'allò.

Hem estratificat la realitat i hem fugit de la Veritat.

Falta la resposta a què hi ha en l'origen?
De què parlaven els primers homes?
De caçar, de l'origen, de cobrir les primeres necessitats?

Es diu que quan l'home va tenir totes les (primeres) necessitats cobertes aleshores va néixer la filosofia.
Però sense necessitats cobertes ja era allà.
És el que opín.

És mirar els estels i trobar-se petit.
O inmens o infinit.

És, en definitiva, aixecar el cap contra el cel.

4 comentaris:

Jaqme ha dit...

Però així i tot falta la resposta.
La foto, al Flickr, de Jaqme.

Amb cal·ligrafia tremolosa ha dit...

"El destí no és res més que el dens pes de la infància"
RM Rilke

Una abraçada, jaqme!

neus ha dit...

alçar el cap al cel i veure els núvols de vent... allà diuen, hi ha totes les respostes, al vent!

Bua ha dit...

La filosofia sempre ha estat allà, estic d'acord.
Quin concepte més complicat!
S'allarguen les vacances del club dels filòsofs...
Massa.