Com de fort has de ser per a que res t'afecti?
Ser cuirassa. O que tota la pell sigui call.
He estat fotut tota la setmana.
Una d'aquelles coses rares que ni els metges saben per què peguen.
El millor comentari, el d'un familiar que amb gest de preocupació m'ha mirat als ulls, afirmant:
"Quina putada que t'hagi pegat això, tan jove".
En el meu cercle d'amics hi ha hagut unanimitat: psicosomatisme.
Me fa ràbia que m'ho diguin.
Jo som més de focalitzar el que ens passa a causa de l'atac d'elements externs.
Com si tots fóssim Iraq.
Però no descart que hagi estat un atac psicosomàtic.
Hi ha causes que cap aquí apunten.
Passem a la metàfora.
Quines anàlisi haguessin fet els estudiosos de Kafka sobre un personatge seu al que el cap li roda, tot li dona voltes i no es pot mantenir dret a causa d'això?
I si sabem que el personatge va esgotar les seves forces la setmana anterior? I si s'analitza que el personatge va fer les mil del matí (a la seva edat!) xerrant, rient, bevent i fumant (a la seva edat!!) uns quants dies en poc temps?
Analitzem les causes:
Ana Rosa, al seu programa matinal, afirma: "En Septiembre se pagan los excesos del Agosto".
Touché!
Tots els Gurus aspiren a ser com ella.
Oscil·lo.
Sempre.
***
Tesi.
Antítesi.
Falta la síntesi.
15 comentaris:
Fotomuntatge amb la col·laboració de na C, Lastienditas i en Pérez.
És "Why have I to grow?".
Significa "Per què he de créixer?"
Si et serveix de consol, et diré que estic igual que tu i sense haver fet cap excés de ben res. Aquest any el vertígen ha pegat a més d'un...
I coi, som joves Jaqme, molt joves!!!
Potser és que la terra gira més ràpid, ves a saber :P
Si no oscil·lessis ja no series tu, si no oscil·léssim seria molt avorrit.
No cal ser gran sempre, tot el temps, només cal ser-ho quan convé i prou.
Potser el meu comentari no toca vores, però el cap em roda, tot me dóna voltes i quasi que no em puc mantenir dreta...
Un petó!
Why have I to grow? La de vegades que m'ho he demanat, Jaqme.
Anam trobant sentit a vivències cada vegada menys atractives, a mida que passen els anys, perque no ens queda més remei.
No dubtis que la conclusió de na Quintana és el resum més real. A l'agost ens passam amb el cos i més prest o més tard ho pagam.
I, per cert, la vida és rotació. La filosofia oriental (sic chakras) ens va davant en el tema. Rota la terra i rotam -en sentit contrari- les persones. Això ens manté drets. Mirau l'aigua quan troba un orifici. Entra rotant.
El cos ha escoltat la teva ment... Quina gràcia na Quintana! :)
Ànims que això ja ho treus!!
I perquè les coses no ens han d'afectar?
Jo no sóc de suro.
I el teu estòmac - pel que es veu- tampoc.
Elur: Increïble coincidència! Esper que estiguis millor. A jo m'ha durat cinc dies. I avui m'han dit gent que aquests dies també l'hi ha passat el mateix. :) La terra deu haver canviat l'eix, perquè del fet que hi hagi hagut una passa de vertigen, no sé què pensarien els doctors... També gràcies per això: "No cal ser gran sempre, tot el temps, només cal ser-ho quan convé i prou". Ajuda. I estàs molt lluny de que el teu comentari no toqui voreres. L'has clavat!
Bua: De vegades pens que la resposta a la pregunta de la foto és perquè deixam de tenir capacitat de sorpresa. I això dels xacres, un dia m'ho hauràs d'explicar bé (eh, o fer un post!). A veure si encara hauré tengut vertigen per haver re-començat ioga!
Lastienditas: El cos, sempre comanda. És que tanmateix tots encara som animals.
EQMEVD: Perquè fot. Deixaria que allò que m'afecta negativament s'estavellàs contra la meva pell. Desafortunadament penetra massa, fins al cervell. El meu estomac no és de suro. És un pou sense fons.
Pregunta innecessària: No seria "Why do I have to grow?"?
Marc: Què difícil és l'anglès! La resposta és sí.
Jaqme, ja has reviscolat, no? Què bé!
Pens que créixer també té coses bones. De vegades els hi dic als meus alumnes: "feis sa feina i després sortiu tot el que pogueu" jo no ho vaig sebre fer fins al final de tot, i com vaig gaudir de sortir! Abans, havia de conviure amb els meus remordiments (apenes els notava, els tapava tot el que podia, però hi eren) i les seves malalties psicosomàtiques associades. Jo sempre ho he psicosomatitzat tot. Què hi farem!
L'anterior comentari és meu. He pitjat anònim sense voler
Per cert, veig què la majoria de fotos són de na Mina. No m'extranya gens. Què mona!
Qui ha duit més sort? ella o voltros?
Head the rip is your most comment post?
35 comments.
Sí, és difícil l'anglés.
I més si un és 'franchute', com jo.
Molt millor Jaqme, espero que tu també ;*)
N'hi ha que pensen que totes, absolutament totes les malalties tenen una causa emocional. No sé, vertigen...tal volta necessites un eix a on fixar-te? :) Millora't, Jaqme.
Publica un comentari a l'entrada