En Matt Harding va deixar la seva feina i va decidir recórrer món.
El vídeo me fa tenir ganes, sempre, de fugir del meu poble.
Recomano veure-lo amb atenció.
És el seu primer vídeo.
L'he mirat un munt de vegades.
I dues d'elles he acabat comprant dos bitllets d'avió.
Però ja és setembre.
I és algun dia massa tard?
Un vespre, quan estudiava a Palma, no vaig voler anar a la marxota nocturna del Dimecres Bo d'Inca.
Aleshores un amic me va donar un dels millors consells que m'han donat mai.
"Si no ho fas ara, que ho faràs en tenir 90 anys?"
Vaig arribar a casa a les 10 del matí de l'endemà.
5/9/08
De vegades vull ser en Matt
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Ja en vaig xerrar un pic:
http://estrats.blogspot.com/2006/06/contra-lamansament.html
En Matt aquest tenia molts doblers, no?
Estic convençudíssima de que tu ballaries, balles, molt millor!
No em fa res ser qui et gravi mentre fas saltironets. Quan marxem? ;P
Elur: Abans de fer els viatges va estar sis anys fent feina per una empresa de videojocs. M'imagín que va estalviar. I jo ball moolt pitjor!
Justament avui m'ha donat per pensar què hi faig aquñi.
Suposo que són crisis periòdiques.
Voler fugir de tot de tant en tant
Aix.
Millor que no me'l miri gaire el video- per si de cas-.
*per cert, l'única cosa que espero no fer quan tingui 90 anys és pagar hipoteca. Insh'allah
Bon dia a tots.
El primer que he de dir és que abans de pinxar per fer aquest comment deia "2 comentaris". Veig el video, llegeixo el post i, encara que diu 2 com., en trobo 4 (m'hauré errat de post?, penso).
Joer, Jaqme, l'anterior post 31 comentaris, i aquest ja en porta 5 acabat de penjar. Com t'ho montes?
ETS UN CRACKOT!!
"En Matt Harding va deixar la seva feina i va decidir recórrer món".
Molta sort té aquest tio.
Poder deixar la feina.
Si jo poguès fer el mateix que en Harding, ho faria, no ho dubteu. I ballaria tot lo dia, segurament, com ell.
El consell de la vesprada abans del Dijous Bo és, o va ser, de savi. Maldament l'endemá no poguessis fer absolutament res mès que passar-ho p.
Què bo és xumar!
Últimament no faig més que llegir històries de gent que ho deixa tot i decideix marxar. A alguna illa, a voltar pel món, etc, etc...
Començo a pensar que és una senyal.
Per cert, he vist que el Matt Harding aquest era programador... Vaja, igual que jo... Ara si que estic convençut de que és una senyal :-)
Quina enveja!
Qui pogués!
No és senzill. És gairebé impossible.
Tot allò que un veu, que un assaboreix, les olors percebudes... no s'obliden fàcilment.
En Matt ha de ser un llibre obert i, per tant, un cervell que parla o balla. En aquest cas, millor un cervell que balla.
Sí, d'acord. Però avui a Cala Nau també s'hi estava "de perles" amb l'aigua cristalina i la brisa.
I crec que en Matt ballaria molt content en aquell lloc de la costa dels Pins on nedavem l'altra dia posant-se el sol. No hi havia gairebé ningú en aquella inmensa piscina d'aigua salada...
T´entenc. Jo, de vegades, també voldria ser en Matt...
Iavoneres!!?
no responc pq m ve just escriure. estic d baixa x vertigen. tanta euforia de voler ser com en Matt pq després el cos te digui oooou :P
Jaqme, cuida't molt i que te milloris!
Jaqme, el darrer post dels cansvells ho explica tot ;)
Cuida't i salut!
He explicat el que m'ha passat al post "Que tota la pell sigui call".
Moltes gràcies per comentar.
Publica un comentari a l'entrada